El divendres dia 19 de novembre de 2010, hem pujat a un dels cims que tenia més ganes de pujar, el Taga, que es troba a uns 2038 metres d'alçada.
Hem marxat ben d'hora pel mati, amb la companyia d'en Ramon, en Xevi i jo.
Un cop hem arribat a Sant Joan de les Abadesses, hem agafat la carretera que va cap a Ogassa i després en direcció a l'esglèsia de Sant Martí d'Ogassa, hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha just al costat de pista, hem començat la pujada, no és dificil, però s'ha d'estar acostumat a pujar, ...
Anem pujant i arribem a la Font de les Freixes, ja ens trobem a uns 1478 metres, aquesta es troba gelada i un tros amunt trobem el naixement d'una riera.
Hem marxat ben d'hora pel mati, amb la companyia d'en Ramon, en Xevi i jo.
Un cop hem arribat a Sant Joan de les Abadesses, hem agafat la carretera que va cap a Ogassa i després en direcció a l'esglèsia de Sant Martí d'Ogassa, hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha just al costat de pista, hem començat la pujada, no és dificil, però s'ha d'estar acostumat a pujar, ...
Anem pujant i arribem a la Font de les Freixes, ja ens trobem a uns 1478 metres, aquesta es troba gelada i un tros amunt trobem el naixement d'una riera.
La pujada no minva, anem fent ziga-zagues i anem agafant alçada. Per sorpresa nostre cada cop que anem pujant anem trobant neu, qui m'ho havia de dir que trepitjaria neu.
Arribem a la Portella d'Ogassa, ens trobem a uns 1798 metres, a la dreta tenim el Puig Estela (un altre dia et faré el cim...) i a la nostre esquerra el Taga, ja es pot veure la creu blanca.
Anem pujant, però quina VISTA això és IMPRESSIONANT, els pirineus, amb el puigmal, el massís del canigó, la zona de vallter, uff quines ganes d'anar-hi...
Anem pujant, però quina VISTA això és IMPRESSIONANT, els pirineus, amb el puigmal, el massís del canigó, la zona de vallter, uff quines ganes d'anar-hi...
Un cop al cim, foto de rigor amb la creu i de fons la nostra bandera, això si, amb la capelina, el buff, els guants i el gorro, aquest últim me'l trec per la foto, que hem de quedar guapos... ja que fa un vent fred que se't posa per a tot el cos.
Baixem un tros perquè no ens toqui tant el vent i esmorzem que ja toca, però avui trobem a faltar a la "Margarita" Ooooh quina pena....
Fen el camí de tornada, em passa un pensament pel cap, quina sort que tenim de viure en aquesta zona i quina tranquilitat, quines vistes, només em falta dir "Que macuu",...
Fen el camí de tornada, em passa un pensament pel cap, quina sort que tenim de viure en aquesta zona i quina tranquilitat, quines vistes, només em falta dir "Que macuu",...
A la baixada te n'adones del desnivell que hem fet.
Espero tornar-hi ben aviat, però aquesta vegada amb la Raquel que de ben segur li agradarà la vista.
Mapa dels llocs visitats i mapa del Google Earth de la ruta
Video de l'excursió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada