Pic de les Bruixes i Comanegra

Dissabte 13 d'octubre de 2012

Aquesta ruta, som: La Sandra P., en Jordi C., en Josep C., la Montse M., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.

Quedem ben d'hora, a les 8 hores, a Olot, per tal d'anar amb el mínim de cotxes fins a les Basses de Monars.

Ja ben distribuits a dins dels cotxes, anem en direcció a Camprodon i després fins a la carretera de Rocabruna a Beget, un cop arribats a Rocabruna, hem d'estar atents i en uns 2 quilòmetres, veurem un gran dipòsit d'aigua a la nostra esquerra i ens hem d'enfilar, per una pista. El camí està en bastant bon estat, però és més recomanable anar-hi amb un 4x4. Fins arribar a Monars, és pista i es fa un xic llarga, ja que les ganes de començar a caminar hi són.

Un cop aparcats, en un aparcament improvisat, ens canviem el calçat, fem els estiraments de rigor, abans de començar la marxa i alguna cosa més...

Les Basses de Monars, es troben a uns 1.300 metres d'alçada, el dia encara no s'ha aixecat del tot i mirant el cel, semblaria que ens farà un xic de malt temps... Seguim amb la ruta. 

Seguim pista i arribem a la fi de la pista, on trobem uns indicadors, on ens marquen el camí cap al Pic de les Bruixes i el Pic de Sant Marc, en aquesta ocasió, no hi anirem a Sant Marc. Seguim les marques de color taronja i verd i el camí comença a agafar alçada ràpidament, entrem dintre una roureda i de lluny s'escolten unes campanes, pensant que ens trobarem vaques o cavalls, tots estem equivocats i ens trobem un ramat de cabres...

Fem algunes fotos i continuem la marxa. Ara sí el camí ja comença en clar pujada, fins arribar a la Serra Baixa del Comanegra, un cop a dalt, el camí va entrant en pastures de falgueres i fagedes. Es veu clarament on és el Sud i el Nord, en tot moment, ja que la vegetació ho indica. Altre cop pensem amb el temps, llàstima, ja que enlloc de marxar la boira, cada cop sembla que n'hi ha més i només veiem el que tenim davant...

De lluny veiem el nostre objectiu el Pic de les Bruixes, anem en bona direcció i arribem al Portell de l'antic, on una sèrie d'obstacles rocosos, ens fa estar un xic entretinguts i alhora es pot fer alguna grimpada divertida, ara sí, estem a tocar del Pic de les Bruixes o Pic de Caburlé, que culmina amb una pujada un xic forta, però breu.

El cim és petit i a més d'estar sols, només hi ha un pessebre.No veiem res, per la boira i malgrat el temps els explico la llegenda del cim... Aquesta no us l'explicaré aquí, sinó que l'haureu de buscar o si veniu amb mi, ja us l'explicaré. Fem la foto de rigor al cim i comencem a baixar, resseguim el mateix camí de tornada i aprofitem per fer una parada i agafar forces per esmorzar.

Un cop amb la panxa plena, comencem, potser el tros més dur, és una pujada d'una mitja hora, constant, aquest s'anomena la Jaça dels Xais i es passa dels 1.390 a 1.557 metres d'alçada.
La pujada és animada i algun que altre buf, se'ns escapa... Anem pujant entre mig d'una fageda densa i amb la boira, encara és més misteriosa, la fageda. Entre mig d'aquesta veiem la silueta de vaques i del pastor, que les baixa cap a Monars. Just a uns metres, abans d'arribar al cim, veiem una placa, on diu en francès que estem al punt més al Sud del territori francès, si les coses van maldades, anem demanant papers...

Arribem al cim del Comanegra, només veiem la placa i el punt geodèsic. No veiem la creu... Potser és la boira. Com no, ara toca fer la foto de rigor, al cim del Comanegra.

Ara toca fer baixada i com que no veiem el cotxe, ens hem de guiar pels gps que portem. El camí de baixada és maco, llàstima de les vistes i en arribar quasi a baix ens trobem a una senyora, que fa de pastora.

En aquesta època, ens explica que fan la tria de les vaques, les més joves i valentes es queden i les grans i embarassades, se les emporten a la granja.

És una ruta, que hem de tornar a repetir, ja que tots ens hem quedat amb les ganes de veure la vista i pujar al cim de Sant Marc.

Ja estem buscant data, per aquesta ruta.

Penjaré poques fotos d'aquesta, ja que no val la pena, ja que només es veu, boira i humitat.
Després de caminar i veient, que el temps de la ruta, va ser inferior al previst, vam decidir d'anar a dinar a Camprodon.

Temps de la ruta: 4 hores (amb parades incloses)
Distància: 8 quilòmetres i 55 metres.
Dificultat: Posaré un 2 sobre 5, potser per alguna pujada.

Breu reportatge de la ruta

Recorregut amb el google earth.