Divendres, 15 de febrer de 2013
Quedem ben d'hora, amb en Florenci P., per fer una ruta en un lloc poc visitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Anem fins a Mieres, per la carretera general i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant de Can Met, allà agafem el camí de sender saludable que és extens per tots els pobles de Catalunya.
A prop de la Masia de Can Pei, agafem el camí d'Itinerannia que no hem de deixar. El camí transcorre entre prats i agafa alçada ràpidament, sortim a la pista i veiem que hi ha uns pals indicadors que ens indiquen un dels punts a visitar, l'Ermita de Santa Maria del Freixe, agafem la pista en direcció a la indicació de l'ermita, just abans d'arribar a un dels punts a visitar, passem per les ruïnes del Mas el Puig, deixem les restes d'aquest mas i continuem cap a l'ermita.
A l'arribar-hi la trobem al mig d'una vall on s'observen antics arbres fruiters i feixes, encara definides, però actualment en dessús. Ens fem les fotos de rigor i fins i tot es pot pujar a l'alçada del campanar i observar des d'allà dalt les vistes.
Seguim la pista fins arribar a la Talaia Ibèrica o la Dama de la Garrotxa, un mirador d'excel·lència on optem per agafar forces i esmorzar. Després d'agafar forces ben merescudes, continuem cap al Coll de les Pedres Picades, on sense perdre el camí ben marcat, entre fites i marques grogues ens durà fins als peus del Santuari de Santa Maria de Finestres, on el camí altre cop es torna a enfilar ràpidament.
Les vistes són genials mentre es va pujant, però per a qui tingui vertic ho pot passar molt malament, ja que en alguns moments el camí és un xic estret.
En arribar al Santuari, ara deshabitat, però en un passat fou un antic hostal, per això l'existència d'una palanca amb motor, que era utilitzada per pujar-hi els aliments i d'altres subministres. Ara només utilitzada per l'aplec que es porta a terme el 7 de juny.
Després d'observar en l'entrada de l'església la imatge de la Santa Lliberada Ferrarons, la única santa que tenim a Olot.
Un cop vist tot el santuari, ens enfilem cap al Castell de Finestres, on ja només queden quatre pedres i el que fou el pou d'abastiment d'aigua. Allà trobem un bon número de pessebres que moltes colles pugen en aquest lloc, pel fet de ser bastant assequible i apte per a tothom.
Desfem el camí i baixem per l'altre costat on el camí ens porta per una fageda de la Serra de Finestres, el camí també ben marcat en fites i marques grogues, ens durà fins al Coll de Clascar i podem observar el desnivell que hem baixat, continuem de baixada i passem per la feixa dels burros, el camí ens porta fins a la Casica de l'Obrador, altre cop agafem un dels camins de la marxa de senders de salut i que ens portarà fins a Mieres, però abans visitarem l'església de Sant Pere de Mieres.
Després de visitar-ho anem a dinar al restaurant del Puig Sa Llança.
Una ruta molt maca i tal i com he dit, apte per a tothom.
Temps de la ruta: 6 hores i 24 minuts (com sempre amb parades incloses)
Distància: Uns 18 quilòmetres (va fallar el gps)
Dificultat: 2 sobre 5, per les pujades.
Anem fins a Mieres, per la carretera general i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant de Can Met, allà agafem el camí de sender saludable que és extens per tots els pobles de Catalunya.
A prop de la Masia de Can Pei, agafem el camí d'Itinerannia que no hem de deixar. El camí transcorre entre prats i agafa alçada ràpidament, sortim a la pista i veiem que hi ha uns pals indicadors que ens indiquen un dels punts a visitar, l'Ermita de Santa Maria del Freixe, agafem la pista en direcció a la indicació de l'ermita, just abans d'arribar a un dels punts a visitar, passem per les ruïnes del Mas el Puig, deixem les restes d'aquest mas i continuem cap a l'ermita.
A l'arribar-hi la trobem al mig d'una vall on s'observen antics arbres fruiters i feixes, encara definides, però actualment en dessús. Ens fem les fotos de rigor i fins i tot es pot pujar a l'alçada del campanar i observar des d'allà dalt les vistes.
Seguim la pista fins arribar a la Talaia Ibèrica o la Dama de la Garrotxa, un mirador d'excel·lència on optem per agafar forces i esmorzar. Després d'agafar forces ben merescudes, continuem cap al Coll de les Pedres Picades, on sense perdre el camí ben marcat, entre fites i marques grogues ens durà fins als peus del Santuari de Santa Maria de Finestres, on el camí altre cop es torna a enfilar ràpidament.
Les vistes són genials mentre es va pujant, però per a qui tingui vertic ho pot passar molt malament, ja que en alguns moments el camí és un xic estret.
En arribar al Santuari, ara deshabitat, però en un passat fou un antic hostal, per això l'existència d'una palanca amb motor, que era utilitzada per pujar-hi els aliments i d'altres subministres. Ara només utilitzada per l'aplec que es porta a terme el 7 de juny.
Després d'observar en l'entrada de l'església la imatge de la Santa Lliberada Ferrarons, la única santa que tenim a Olot.
Un cop vist tot el santuari, ens enfilem cap al Castell de Finestres, on ja només queden quatre pedres i el que fou el pou d'abastiment d'aigua. Allà trobem un bon número de pessebres que moltes colles pugen en aquest lloc, pel fet de ser bastant assequible i apte per a tothom.
Desfem el camí i baixem per l'altre costat on el camí ens porta per una fageda de la Serra de Finestres, el camí també ben marcat en fites i marques grogues, ens durà fins al Coll de Clascar i podem observar el desnivell que hem baixat, continuem de baixada i passem per la feixa dels burros, el camí ens porta fins a la Casica de l'Obrador, altre cop agafem un dels camins de la marxa de senders de salut i que ens portarà fins a Mieres, però abans visitarem l'església de Sant Pere de Mieres.
Després de visitar-ho anem a dinar al restaurant del Puig Sa Llança.
Una ruta molt maca i tal i com he dit, apte per a tothom.
Temps de la ruta: 6 hores i 24 minuts (com sempre amb parades incloses)
Distància: Uns 18 quilòmetres (va fallar el gps)
Dificultat: 2 sobre 5, per les pujades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada