dissabte, 18 de desembre del 2010

Sant Abdó i Sant Senén

Avui al matí, he fet una excursió que tenia ganes de tornar a fer, he anat a l'ermita romànica de Sant Abdó i Sant Senén, es tracta d'una ermita que es troba sobre el pic de Puigsacreu a uns 766 metres d'alçada.
He començat l'excursió pujant amb cotxe fins a Batet de la Serra, on es pot deixar el cotxe a varis llocs, jo l'he deixat bastant a prop del Mas de Godomar, després he seguit una pista molt fressada i seguint sempre les marques d'Itinerannia, com sempre presents en les meves excursions. He anat seguint les marques grogues, mentre anava observan el paisatge.
El cami transcorre l'altre costat d'Olot, per tant la vista que es tenia era la de Begudà i la zona de l'Alta Garrotxa i la vall del Llierca
Al cap de 20 minuts de la marxa, aproximadament s'arriba al punt de la Font de Godomar, on hi ha la possibilitat d'anar cap a Begudà, després al cap de 45 minuts aproximadament, s'arriba al coll de Palomeres, on hi ha la part més difícil, si és que es pot dir, ja que fins a l'ermita hi ha aproximadament uns 20 minuts de pujada, bastant intensa.
Un cop s'ha arribat a l'ermita les vistes són magnífiques de Santa Pau i els pirineus.
Després enlloc de baixar pel mateix camí he seguit un caminet que baixa just per darrera de l'ermita i que va a parar quasi al Coll de la Boixeda.
Un cop a la pista marcada d'Itinerannia, només ens cal anar seguint el camí i altre cop anirem a sortir al Coll de Palomeres i altre cop on he aparcat el cotxe.
Més o menys he fet aquesta ruta amb parades incloses amb un parell d'hores, fent com sempre bastantes fotos i algun que altre video.
Mentre anava caminant, estava pensant, que amb aquesta ermita, estic recorrent les ermites romàniques amb més història de la nostra terra.


Mapa dels llocs visitats i mapa del Google Earth de la ruta


dijous, 9 de desembre del 2010

Caminada Popular de Sant Nicolau - 2010

El diumenge dia 6-12-2010, amb l'Albert P. vam  decidir anar a provar de fer una marxa popular. Jo particularment en tenia ganes de fer una marxa popular i veure quin nivell tenen els caminadors de la Garrotxa.
Aquesta marxa va estar organitzada pel GECA de Sant Esteve d'en Bas, des d'aqui vull felicitar aquest grup de gent, tan pel tracte rebut, ja que era la primera vegada que hi anavem, com per l'esmorzar que ens van oferir a dalt.
L'itinerani que vam fer és el següent: Pla d’en Xurri, camí del Salt del Bot, Freixeneda, Escletxes de Freixeneda, Salt del Sallent i Pla d’en Xurri.
Vam quedar a les 07:45 al local social del GECA, i després ens vam dirigir al Pla d'en Xurri o també conegut com els "Pins de Sant Privat o de Can Turon", vam començar a pujar seguint el camí ben fressat que ens portaria cap al Salt del Sallent, però en arribar al trencant, ens vam desviar cap a la dreta creuant la riera i pujant pel Salt del Bot. La pujada és feixuga, bastant intensa, però les vistes són impressionants. Es va pujant i na fent, de tant en tant se sentien alguns bufets i alguns eren propis...
Un cop a dalt havent fet la pujada del Salt del Bot, vam arribar molt a prop del Mas de la Freixeneda, que rep el nom per un Freixe, immens que hi ha just al costat, aquesta masia està deshabitada, però encara conserva les parets i bona part del seu teulat. Allà dalt l'organització ens va haver de donar una mala noticia, que ja es veia a venir. No podiem anar a les Escletxes de la Freixeneda, aquests són uns forats que entren dintre la muntanya i converteixen aquestes com un laberint ple de vida i arbres. Però degut a que hi havia molta neu i la possibilitat de més precipitacions de neu, vam haver de deixar-ho per un altre dia, cosa que l'organització molt acertadament va desaconsellar d'anar-hi.
Després d'aquesta parada, vam continuar per una pista completament nevada i per sorpresa de molts, començava a caure aigüa i neu. Al cap d'una estona de pujada per la neu i sota la pluja o neu, vam arribar a un pla on ens vam trobar els cuiners del Centre, que ens vam rebre amb un bon foc per escalfar-nos i un bon esmorzar.
Després d'aquesta pausa, vam continuar la nostra marxa cap avall, vam trobar indicadors d'Itinerannia, però no els vam seguir, ja que nosaltres baixavem directament per les escales del Salt del Sallent.
Quan feia una estoneta que anàvem baixant, vam trobar uns pals indicadors que feien referència al Salt del Sallent i uns quants ens vam acostar a veure'l.
La baixada per les escales, no és apte per tothom, ja que hi ha alguns trams un pèl complicats i els estimberris que hi ha són pronunciats. Per tant si hi ha algú que les alçades li facin por, millor no anar-hi...
Després de la baixada per les escales, la cosa es posa molt més fàcil i es va per un camí ben fressat i marcat que ens va portar altre cop al Pla d'en Xurri.
Una excursió molt maca, amb un nivell moderat, no alt, però la gent que la volgui fer ha d'estar acostumada a caminar.
Ja estic organitzant una pròxima sortida al Salt del Sallent, però aquesta vegada no seràn tantes hores de marxa i serà un nivell una mica més baix, fins aviat!


Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth


Video de l'excursió

divendres, 19 de novembre del 2010

El Taga

El divendres dia 19 de novembre de 2010, hem pujat a un dels cims que tenia més ganes de pujar, el Taga, que es troba a uns 2038 metres d'alçada.
Hem marxat ben d'hora pel mati, amb la companyia d'en Ramon, en Xevi i jo.
Un cop hem arribat a Sant Joan de les Abadesses, hem agafat la carretera que va cap a Ogassa i després en direcció a l'esglèsia de Sant Martí d'Ogassa, hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha just al costat de pista, hem començat la pujada, no és dificil, però s'ha d'estar acostumat a pujar, ...
Anem pujant i arribem a la Font de les Freixes, ja ens trobem a uns 1478 metres, aquesta es troba gelada i un tros amunt trobem el naixement d'una riera. 
La pujada no minva, anem fent ziga-zagues i anem agafant alçada. Per sorpresa nostre cada cop que anem pujant anem trobant neu, qui m'ho havia de dir que trepitjaria neu.
Arribem a la Portella d'Ogassa, ens trobem a uns 1798 metres, a la dreta tenim el Puig Estela (un altre dia et faré el cim...) i a la nostre esquerra el Taga, ja es pot veure la creu blanca.
Anem pujant, però quina VISTA això és IMPRESSIONANT, els pirineus, amb el puigmal, el massís del canigó, la zona de vallter, uff quines ganes d'anar-hi...
Un cop al cim, foto de rigor amb la creu i de fons la nostra bandera, això si, amb la capelina, el buff, els guants i el gorro, aquest últim me'l trec per la foto, que hem de quedar guapos... ja que fa un vent fred que se't posa per a tot el cos.
Baixem un tros perquè no ens toqui tant el vent i esmorzem que ja toca, però avui trobem a faltar a la "Margarita" Ooooh quina pena....
Fen el camí de tornada, em passa un pensament pel cap, quina sort que tenim de viure en aquesta zona i quina tranquilitat, quines vistes, només em falta dir "Que macuu",...
A la baixada te n'adones del desnivell que hem fet.
Espero tornar-hi ben aviat, però aquesta vegada amb la Raquel que de ben segur li agradarà la vista.


Mapa dels llocs visitats i mapa del Google Earth de la ruta


Video de l'excursió

dilluns, 15 de novembre del 2010

Sant Martí-Sant Miquel del Corb i el Volcà Racó

El diumenge pel matí, amb la Raquel vam fer un excursió molt maca. Vam anar a dues ermites romàniques que hi ha molt a prop de casa, es tracten de Sant Martí del Corb i Sant Miquel del Corb.Tot i que té més anomenada la segona Sant Miquel, Sant Martí per la seva situació i construcció és més maca. La ruta no té cap dificultat i tota l'estona està marcat i senyalitzat.
Com sempre vam fer una parada tècnica, esmorzar i després ens vam enfilar per un caminet que porta cap al Volcà Racó, amb unes vistes impressionants.
Un cop s'arriba al Volcà hi ha la possibilitat d'anar cap a Xenacs i el Puig Rodó, però teniem una mica de pressa i vam decidir de baixar i anar altre vegada cap a Olot.
Una matinal de diumenge al matí per aprofitar el cap de setmana perfectament.


Mapa de l'excursió i mapa del Google Earth de la ruta


dijous, 11 de novembre del 2010

Excursió a La Mare de Déu del Mont

El divendres dia 12 de novembre de 2010, vam pujar a la Mare de Déu del Mont. Ben d'hora pel matí vam marxar en direcció cap a Beuda, punt de partida de la nostra excursió, vam passar el poble de Beuda i vam agafar una pista forestal, emporlanada i quasi a l'açada d'una pedrera de calç, vam deixar el cotxe.
El camí que va cap a la Mare de Déu del Mont és apte per fer tot l'any, però si neva és millor no pujar-hi.
Tota l'estona el camí es troba marcat amb marques de color verd taronja o groc.
Després de fer una bona pujada i a l'arribar a la Font de Rocapastora, ens vam enfilar muntanya amunt per tal d'anar al Corral de l'Abat, on en un passat llunyà fou una fortificació carlina, per la seva situació estratègica, després com a habitatge per pastors i ara només en queden uns murs i a on dormen ara cabres i altres animals.
Un cop vist aquesta construcció, desfem el camí altre cop en direcció a Rocapastora i tornem a enllaçar el camí que va cap a la Mare de Déu del Mont, però la nostra sorpresa fa que el nostra guia de l'excursió ens fa baixar per un caminet quasi ni marcat, cap avall. Agafem aquest caminet i després d'embardissar-nos i quasi caure un parell de cops, arribem a la "Cova de les Encantades", allà esmorzem i com sempre en aquests cassos ens acompanya "La Margarita" que passa de boca en boca de tots els excursionistes...
Un cop hem recuperat forces, resseguim el camí fet i tornem-hi cap amunt que fa pujada, tot i fent una parada a Sant Llorenç de Sous, antic Monestir Benedictí, diu l'història que els monjos fundadors d'aquest monestir eren de Sant Aniol d'Aguja i els que es portaven malament els feien passar una temporada en  aquest lloc com a castig, pel que es veu debien haver-hi moltíssims que es portaven malament, ja que el monestir és grandiós.
Un cop a dalt de la Mare de Déu del Mont, fent la visita obligada a la cambra de Mossèn Cinto Verdaguer, l'esglèsia, la vista és espectacular si fa un dia clar, s'observen 10 comarques. A més es pot observar el Pedraforca, el Puigsacalm, el Bassegoda, el Canigó, el Costabona, el Turó de l'home, el castell de Torroella de Montgri sobre el seu massís, el golf de Roses, la Serra de l'Albera, entre d'altres...
De baixada fem parada al Castellot de Beuda, antic castell que va servir en l'època dels Francs per fer fora els sarraïns de la nostra terra i així fer la Marca Hispànica.
Alguns llocs d'aquesta excursió costarà que els torni a veure, per la seva situació, ja que no es troben en cap mapa, però espero tornar-hi aviat.



Ruta amb el Google Earth
 
Desnivell de la ruta


El gràfic del desnivell i la ruta des del Google Earth, l'he tret del Wikiloc, que ha penjat en Ramon.
Us paso el link d'en Ramon on molt detalladament fa una explicació de la ruta:


P.D. "La Margarita" és una bota de vi, que sempre porta a sobre en Florenci i a més amb un vi boníssim.

divendres, 8 d’octubre del 2010

CNO fins al Parc Espunya - 7-10-2010

Ahir a la tarda, vam quedar amb en Xevi P., per anar a córrer, voliem fer una ruta suau, perquè jo el dimarts vaig tenir unes proves físiques que em van sortir prou bé, vam quedar al Club Natació Olot a l'entrada, d'on en Xevi n'és soci, després de fer estiraments vam decidir comença a rodar de manera suau i sense una ruta fixe, mentre anàvem corrent per la Carretera de les Tries, vam decidir d'anar fins al Parc Espunya, per una altre ocasió ens arribarem fins a la Piscina Municipal, que es troba a l'altre costat d'Olot. Un cop fet tota la recta de la Carretera de les Tries, ens vam enfilar cap al Carrer Portbou, és una rampa que es fa bastant bé, després vam enllaçar amb el vial Sant Jordi i fins al Parc Espunya, on allà vam tornar a fer uns quants estiraments i després vam tornar pel pont de les mores, passant per darrera de l'Escola Malagrida, vam creuar el pont de Cal Russet, vam passar per la guarderia de Sant Bernat i vam enllaçar amb el Vial Sant Jordi, us adjunto la ruta pel Wikiloc, per tal de poder veure el desnivell que hi ha i la ruta pels carrers.
El temps real van ser uns 36 minuts i en total vam fer uns 5 Quilòmetres i 75 metres aproximadament, això és el que diu aquesta aplicació.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Caminada Veïnat de Pocafarina - Volcà Rodó - Xenacs.

Avui diumenge dia 26 de Setembre, he canviat la parella d'excursió per en Xevi.
Al ser diumenge i poder descansar una mica després de la llarga setmana, en Xevi m'ha passat a buscar a una hora molt bona, a les 10 del mati, després de fer menys de 10 minuts de cotxe hem anat al Veïnat de Pocafarina que es troba al costat del barri, que pertany a Les Preses, Bosc de Tosca. Hem deixat el cotxe en un aparcament que hi ha a tocar de la carretera de Sant Miquel del Corb. Tenin a la nostra esquena el carrer principal del veïnat i que ens portaria cap a Bosc de Tosca, seguim un caminet que està ben fressat i al principi ja veurem que hi ha uns pals de l'Ajuntament de Les Preses que han col·locat senyals per indicar el camí cap a l'Àrea Recreativa de Xenacs. Aquest camí és molt senzill, només hi ha un parell de pujades que ens fan suar de valent.
A l'arribar al Volcà Racó, veiem el cràter que encara es distingeix i a més veiem els cavalls que hi ha en aquests meravellós lloc. Veiem els pals d'Itinerannia que ens indiquen el camí, amb les seves marques grogues, que ja no les deixarem de seguir en tota la pujada.
Al cap d'una hora justa d'haver deixat el cotxe ja som a l'Àrea Recreativa de Xenacs, fent una bona beguda fresca, prendre una mica el sol i cap avall.
Esperem repetir aquesta ruta, però incrementant-la, ja que mentre baixàvem ja estàvem rumiant la següent... La ruta seria la mateixa, però baixant per les ermites de Sant Miquel i Sant Martí del Corb, de ben segur que serà una molt bona ruta. A l'igual que aquesta, és una ruta molt fàcil i per saber i conèixer llocs ben propers a la nostra ciutat, Olot.


dilluns, 20 de setembre del 2010

Sortida amb bici - 19 de Setembre 2010

El diumenge 19 de setembre, amb la Raquel haviem d'anar a fer una caminada popular pel barri de Sant Francesc d'Olot, aquesta era una marxa efectiva d'unes 4 a 5 hores. Enlloc de fer aquesta marxa, ja que va estar tot el cap de setmana plovent, vam decidir de fer una sortida amb bicicleta per asfalt i així poder fer una mica d'esport a l'aire lliure.
Vam sortir del poble de Sant Jaume de Llierca, vam anar per la carretera vella que va cap a Argelaguer, després vam anar en direcció cap a Tortellà, que com sempre els diumenges hi ha molta gent, ja que és el dia que fan el mercat setmanal, abans d'entrar al poble vam arribar-nos fins al terme municipal de Sales de Llierca, però vam girar cua i vam anar a fer una volta pel poble de Tortellà, després vam anar en direcció cap a Montagut, com de costum entrem al poble fem la volta a l'esglèsia i vam agafar el camí cap a Sant Jaume passant pel bici-carril que tenen al poble de Montagut.
Després d'aquesta passejada amb la bicicleta, com sempre uns bons estiraments, una bona dutxa i un bon dinar, que ens l'hem ben guanyat.

Ruta de la sortida

divendres, 10 de setembre del 2010

Descans per Festes del Tura

Aquests dies, com no, m'he pres uns dies de descans i disfrutar de les festes d'Olot.
Poder anar a veure la cercavila de la faràndula, com cada any ens fa la guitza la pluja, sempre és especial.
Una altre cosa és poder veure els carrers d'Olot quasi sempre buits o amb poca gent, plens, els bars fent l'agost i les barraques també.
Aquests dies, no he fet cap sortida ni a córrer ni amb la bici, és el que té, està de Festa Major.
Adjunto unes quantes fotos dels gegants i de la patrona d'Olot. La Verge del Tura, que com moltes verges de la nostra terra són de les trobades, o més ben dit fabricades pels tallers que hi havien a la nostra ciutat i que han anat tancant.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Ruta: Queralbs - Refugi de Coma de vaca - Santuari de Núria

El divendres 27 d'Agost, la Raquel i jo vam fer la ruta de Queralbs al Refugi de Coma de Vaca.
És una excursió molt recomanable i molt maca amb molt bones vistes del riu Freser ja que tota l'excursió transcorre pel costat d'aquest riu.
Nosaltres vam deixar el cotxe a l'estació del cremallera de Queralbs, vam baixar aproximadament 1 Km. fins arribar a la central elèctrica de Daió, vam trobar altres persones que deixaven el cotxe aparcat aquí, vas seguint tota l'estona marques blanques i vermelles, però també es pot seguir les marques grogues d'Itinerannia, que et porta al refugi. És una ruta molt ben senyalitzada. Passes pel Salt del Grill, on es pot reposar i refrescar-se una mica. Vas pujant fins arribar a les gorgues del freser on s'ha de travessar una palanca amb fustes, jo vaig passar pel riu, no ho veia massa clar, passar per aquell pont... Aqui comença la part més dura, ja que a partir d'aqui hi ha una pujada bastant forta i sense quasi ombra, s'ha d'agafar amb calma i disfrutant de les vistes, ja que el camí es va enfilant cap amunt. Quan ja veus el refugi, ve la part de baixada i ja ets al Refugi de Coma de Vaca , nosaltres aquí vam dinar i vam conèixer el guarda en Xavier i el seu ajudant, molt bona gent, a més també vam conèixer amb en Pere el pastor de Tregurà que ens va estar explicant històries i altres coses interessants... Vam compartir al nostra suite particular amb 3 excursionistes de Lleida, 1 excursionista que anava per lliure, la dona danesa que va tardar 7 HORES de Núria al Refugi i nosaltres, per qui volgui anar amb un refugi que pensi en portar taps per les orelles, és un consell.
L'endemà pel matí vam aixecar-nos a les 7 del matí, un bon esmorzar i en direcció cap al Santuari de Núria. El camí és molt bonic per les vistes, però si no s'està acostumat a grimpar per les roques i es té vèrtic pot ser perillós. Les vistes són privilegiades i el millor és la tranquilitat que es té. Tots dos camins són molt concorreguts per gent que t'explica coses o només parles amb ells. Nosaltres vam estar unes 4 hores en fer aquest recorregut que està marcat en 3 Hores i 30 Minuts.

Valoració de l'excursió: Molt Bona. (Personalment no serà l'ùltima vegada que la faci)


Ruta amb el Google Earth

dilluns, 23 d’agost del 2010

Ruta per la Fageda

Aquesta ruta és una recorregut molt aconsellable, ja que es pot fer amb molt poc temps.
El punt de sortida que vaig fer és al costat de la piscina municipal, on ens enfilem cap al cami salt de les bigues, passem per l'hipica de Bonavista, una pista asfaltada que va a parar fins a la carretera de Sant Miquel Sant Martí del Corb, s'entra per la Fageda d'en Jordà i es passa per un dels laterals fins a sortir a Can Jordà, on hi ha un punt d'informació de la fageda, es continua pel camí que està marcat i de seguida et trobes amb les marques del continu pas dels cavalls amb el carro, que et porten a passejar per la fageda, s'arriba fins al parquing on descancen aquests cavalls, es retorna un tros pel mateix recorregut i al cap de poc et trobes un pal informatiu que indica la direcció a Olot pel Triai, es baixa per aquí, per un camí amb bastantes pedres pel camí, fet que no és massa aconsellable per families.
És una ruta molt senzilla, no implica massa complicació, però hi ha un parell de pujades que et fan suar de valent.
Ruta realitzada el dimarts 17/08/2010


Recorregut de la ruta des del Google Earth

Ruta del ferro

El divendres 20 d'Agost, vam fer la ruta del ferro, que segueix l'antic traçat de la línia que unia Ripoll, Sant joan de les Abadesses amb Ogassa, per tal que poguessin portar els materials que treien de les mines d'Ogassa.
El primer traçat, el que va de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, és fàcil i a més està bastant concorregut de families que aprofiten el poc desnivell que hi ha per fer una mica d'exercici amb els nens, també hi ha gent (sobretot gent gran) que aprofita per caminar. El recorregut no té pèrdua i val molt la pena. Nosaltres després vam optar per continuar la via verda i anar a Ogassa.
Després de creuar dos cops la carretera que va fins a Ogassa, que per cert és un tram molt senzill, sense massa desnivell, s'arriba a una antiga estació i ja es comencen a veure un cartell que t'avisa que els primers 1,5 Km, son els més forts amb rampes que de mitjana fan un 11%. En total són 3 pujades fortes, fins a Toralles. La primera pujada t'agafa de sorpresa, però es pot fer, les altres 2 es cosa de paciència i una mica de patiment... Un cop a Toralles la cosa ja està, passes per una cimentera, per un túnel de pedra (compte amb les banyes) i ja ets a Ogassa. Tot el que vam patir per pujar, després baixant se't fa curt.
Total de la ruta sense parades és de 2 hores i 14 minuts.
Ruta realitzada per la Raquel i jo.




dimecres, 18 d’agost del 2010

Entrenament número 2

Simulació de cursa de 10 Km. És una variant llarga de l'entrenament número 1.
La diferència és que un cop estàs a Bonavista enlloc d'anar cap al barri vas en direcció cap a l'hipica, et trobaràs un caminet que està marcat i que va en direcció al veïnat de pocafarina, baixada cap a l'Eroski, agafar el bici carril a codella i cap a casa.
Aquesta ruta tan la faig d'un costat com de l'altre, ja que el desnivell és quasi el mateix per les dues bandes.

Entrenament - 2

Entrenament número 1

Aqui us penjo la ruta que faig servir els dies que dedico només a fer una mica de cursa per anar agafant el ritme i fons. És una ruta que és fàcil, l'únic problema que hi ha és la pujada del triai i després l'altre pujada que va fins a Bonavista i que vas a sortir a l'hipica.

Entrenament - 1