Ruta per l'Alta Garrotxa.

Divendres, 2 de novembre de 2012

Hem fet la següent ruta, amb companyia d'en Josep C., en Pep O. i jo (Carles). Quedem a les 8:00 a Montagut, per tal d'anar amb un sól cotxe fins a l'últim aparcament de l'Alta Garrotxa. Espai d'Interès Natural.

Hem tingut sort i hem pogut aparcar a l'últim aparcament que es troba, just després de la Cova dels Ermitons, enfilat a la falda dels cingles de Freixent o de Gitarriu i després de la Roca del Castell Sespasa, un bon lloc on molts escaladors, han començat a iniciar-se a l'escalada en roca.

Comencem a caminar, seguint la pista forestal, en direcció a Sant Aniol. El camí que hem d'agafar es troba ballat amb una cadena, ja que només hi poden passar autoritzats i els propietaris de la Muntada.

Seguim la pista i ens trobem, la passera amb abundant aigua, quan ens estem mentalitzant per passar i mullar-nos els peus, arriba un 4x4, que s'ofereix a deixar-nos enfilar a sobre i així evitar de mullar-nos.

Creuem la passera de luxe i continuem, per la pista. Per aquesta, ens trobem antigues construccions, ja en ruïnes, del passat.

Agafem el trencant que indica el camí, però s'ha de creuar el riu i degut a la quantitat d'aigua que baixa per la riera, decidim de continuar per la pista, fins a la Muntada.

En arribar a la Muntada, hi ha un caminet que passa, just pel costat de la propietat del mas i que va a sortir costat del Gomarell, des d'on agafen l'aigua, pels pobles de Montagut i Sant Jaume de Llierca. Creuem la resclosa del Gomarell amb compte, ja que al haver-hi tanta aigua, podríem patinar i acabar mullats...

Després, agafem el camí molt ben marcat. Fins i tot es pot observar que les pedres són ben llises de tanta i tanta gent que hi ha passat i que hi passa.

Al cap d'una estona de caminar, arribem fins al pont penjant del llierca, com no, aquest pont mereix les nostres fotos.

Continuem la marxa i just abans d'arribar al següent pas per creuar la riera, decidim altre cop d'agafar un caminet i així evitar de creuar-la. És la primera vegada, que passo per aquest camí, ja que sempre que hi havia anat, passava pel molí de Sant Aniol.

El camí que hem agafat, passa per l'altre costat del molí, el veiem durant una estoneta i arribem de seguida a Sant Aniol d'Aguja.

Fem una visita ràpida a l'ermita de Sant Aniol i esmorzem amb la tranquil·litat de la zona.

Després de recuperar forces, anem cap al Salt del Brull, de camí visitem el Gorg Blau i després de grimpar i posar el peu en remull, arribem al Salt del Brull. Desfem el camí, però aquesta vegada, sense posar el peu a l'aigua i altre cop som a Sant Aniol.

Agafem el camí marcat amb les marques blanques i vermelles del GR-11, que ens portarà fins a Talaixà. Al cap d'una estona de caminar arribem al Salt de la Núvia i com que en Pep, era la primera vegada que hi era, l'hi explico la història del salt. Veiem la fita que separava les terres de la Quera i continuem la marxa. 

Travessem un parell de tarteres, per sort, sense problemes i enfilem el camí cap a la Quera. Just abans d'arribar, veiem un trencant amb unes lletres FC, que ens indiquen el camí cap al Forat Quer. És una pujada, que fa suar de valent, a l'hora que també s'ha de grimpar per pedres i no perdre mai de vista les fites que hi han. A l'arribar al forat, toca posar-se de quatre grapes i entrar cap al forat. A l'altre costat hi ha un balcó que es pot observar tota la zona, com per exemple el Martanyà, el Puig de Mas d'en Coll i d'altres.

Altre cop toca desfer el camí i estar atents a les fites. Altre cop al camí ja quasi bé a la Quera, veiem una destrossa a la zona, estan fent una pista forestal!!!! Veiem la Quera, que cada dia està pitjor.

Continuem el camí, al cap d'una estona arribem a la Talaixà, on segurament si busquéssim una mica trobaríem algun que altre rovelló o pinetell.

A l'arribar a dalt de Talaixà, parlem amb el guarda del refugi, que ens explica una mica, què hi fa allà. Després de parlar molt, anem cap a dinar, ens posem al sol i a menjar que ja és hora.

Un cop amb la panxa plena, volem anar a visitar l'església de Sant Martí de Talaixà, restaurada, fa poc, però un toro no ens deixa passar... Què hi farem, reculem i marxem.

Agafem el camí de baixada cap a Pont d'en Valentí, també molt ben marcat. El camí voreja la muntanya del Ferran, ja visitada, en una anterior excursió. Altre cop passem per la destrucció de la pista i continuem cap a vall.

Al cap d'una estona de caminar, arribem al Pont d'en Valentí, tornem a fer més fotos, creuem el pont i agafem la pista, altre cop cap al cotxe.

Ha estat una ruta, molt maca, amb bona companyia i un molt bon temps.

Temps de la ruta: 6 hores i 4 minuts

Distància: 16 Quilòmetres i 37 metres

Dificultat: 2 sobre 5, per la pujada al forat Quer.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Pic de les Bruixes i Comanegra

Dissabte 13 d'octubre de 2012

Aquesta ruta, som: La Sandra P., en Jordi C., en Josep C., la Montse M., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.

Quedem ben d'hora, a les 8 hores, a Olot, per tal d'anar amb el mínim de cotxes fins a les Basses de Monars.

Ja ben distribuits a dins dels cotxes, anem en direcció a Camprodon i després fins a la carretera de Rocabruna a Beget, un cop arribats a Rocabruna, hem d'estar atents i en uns 2 quilòmetres, veurem un gran dipòsit d'aigua a la nostra esquerra i ens hem d'enfilar, per una pista. El camí està en bastant bon estat, però és més recomanable anar-hi amb un 4x4. Fins arribar a Monars, és pista i es fa un xic llarga, ja que les ganes de començar a caminar hi són.

Un cop aparcats, en un aparcament improvisat, ens canviem el calçat, fem els estiraments de rigor, abans de començar la marxa i alguna cosa més...

Les Basses de Monars, es troben a uns 1.300 metres d'alçada, el dia encara no s'ha aixecat del tot i mirant el cel, semblaria que ens farà un xic de malt temps... Seguim amb la ruta. 

Seguim pista i arribem a la fi de la pista, on trobem uns indicadors, on ens marquen el camí cap al Pic de les Bruixes i el Pic de Sant Marc, en aquesta ocasió, no hi anirem a Sant Marc. Seguim les marques de color taronja i verd i el camí comença a agafar alçada ràpidament, entrem dintre una roureda i de lluny s'escolten unes campanes, pensant que ens trobarem vaques o cavalls, tots estem equivocats i ens trobem un ramat de cabres...

Fem algunes fotos i continuem la marxa. Ara sí el camí ja comença en clar pujada, fins arribar a la Serra Baixa del Comanegra, un cop a dalt, el camí va entrant en pastures de falgueres i fagedes. Es veu clarament on és el Sud i el Nord, en tot moment, ja que la vegetació ho indica. Altre cop pensem amb el temps, llàstima, ja que enlloc de marxar la boira, cada cop sembla que n'hi ha més i només veiem el que tenim davant...

De lluny veiem el nostre objectiu el Pic de les Bruixes, anem en bona direcció i arribem al Portell de l'antic, on una sèrie d'obstacles rocosos, ens fa estar un xic entretinguts i alhora es pot fer alguna grimpada divertida, ara sí, estem a tocar del Pic de les Bruixes o Pic de Caburlé, que culmina amb una pujada un xic forta, però breu.

El cim és petit i a més d'estar sols, només hi ha un pessebre.No veiem res, per la boira i malgrat el temps els explico la llegenda del cim... Aquesta no us l'explicaré aquí, sinó que l'haureu de buscar o si veniu amb mi, ja us l'explicaré. Fem la foto de rigor al cim i comencem a baixar, resseguim el mateix camí de tornada i aprofitem per fer una parada i agafar forces per esmorzar.

Un cop amb la panxa plena, comencem, potser el tros més dur, és una pujada d'una mitja hora, constant, aquest s'anomena la Jaça dels Xais i es passa dels 1.390 a 1.557 metres d'alçada.
La pujada és animada i algun que altre buf, se'ns escapa... Anem pujant entre mig d'una fageda densa i amb la boira, encara és més misteriosa, la fageda. Entre mig d'aquesta veiem la silueta de vaques i del pastor, que les baixa cap a Monars. Just a uns metres, abans d'arribar al cim, veiem una placa, on diu en francès que estem al punt més al Sud del territori francès, si les coses van maldades, anem demanant papers...

Arribem al cim del Comanegra, només veiem la placa i el punt geodèsic. No veiem la creu... Potser és la boira. Com no, ara toca fer la foto de rigor, al cim del Comanegra.

Ara toca fer baixada i com que no veiem el cotxe, ens hem de guiar pels gps que portem. El camí de baixada és maco, llàstima de les vistes i en arribar quasi a baix ens trobem a una senyora, que fa de pastora.

En aquesta època, ens explica que fan la tria de les vaques, les més joves i valentes es queden i les grans i embarassades, se les emporten a la granja.

És una ruta, que hem de tornar a repetir, ja que tots ens hem quedat amb les ganes de veure la vista i pujar al cim de Sant Marc.

Ja estem buscant data, per aquesta ruta.

Penjaré poques fotos d'aquesta, ja que no val la pena, ja que només es veu, boira i humitat.
Després de caminar i veient, que el temps de la ruta, va ser inferior al previst, vam decidir d'anar a dinar a Camprodon.

Temps de la ruta: 4 hores (amb parades incloses)
Distància: 8 quilòmetres i 55 metres.
Dificultat: Posaré un 2 sobre 5, potser per alguna pujada.

Breu reportatge de la ruta

Recorregut amb el google earth.