dijous, 12 de juliol del 2012

Bastiments

Dijous 12 de juliol de 2012

Vaig quedar amb en Xevi P., per fer una de les rutes que tenia pendents, des de feia molt de temps, pujar a Bastiments (2.881 metres).
Hi ha bastants camins fins arribar a Bastiments, però vaig triar un dels més utilitzats, el que passa pel costat del refugi d'Ulldeter.
Vam deixar el cotxe, on hi ha l'indicació del camí que ens porta fins al refugi, aquest és un GR 11, per tant com sempre el camí estarà molt ben marcat amb les marques blanques i vermelles. En aquesta primera pujada, et serveix per fer la primera suada, fins al refugi és un camí que transcorre per pins negres i s'ha de passar per un pont, fet de troncs.
El refugi és una construcció relativament nova i val la pena parar-se i entrar-hi ja que es poden veure les fotografies de l'àntic refugi.
Un cop passat el refugi, el camí passa pel costat de les pistes d'esquí de l'estació de Vallter 2000, fins arribar al Coll de la Marrana el camí és una pujada constant però de molt ben fer. A la nostre esquerra tenim tota l'estona els imponents Gra de Fajol (petit i gran)
Ja abans de pujar al Coll de la Marrana, tenim a la nostre esquerra els dos Gra de Fajol i a la nostre dreta el cim a pujar el Bastiments.
Un cop superat aquest desnivell, com no, ens espera vent a dalt. Moment de buscar un lloc per resguardar-nos del vent i esmorzar. Si continuéssim pel camí que baixa, fariem la travessa Vallter a Núria, això sí passant pel GR 11.
Després de menjar ja només queda pujar al cim, grimpem per les pedres, ja que el camí transcorre els últims metres per roques de grans dimensions i ja som a dalt, primer veient la creu de Bastiments, després el punt geodèsic i finalment el piolet de Bastiments.
El cim de Bastiments, són tres pics o tres llocs per fer-se la foto, primer la creu, després el punt geodèsic i finalment el Piolet.
Abans, però hem de mirar l'estany de Bacivers, ben curiós, ja que és completamament rodó, o això sembla des de tan amunt.
Un cop als tres cims i després de fer les fotos de rigor, resseguim el camí de baixada en direcció altre cop cap al cotxe.
Un cop arribem al Coll de la Marrana, passem per un altre camí, no tan pronunciat i la nostre sorpresa és poder observar isards, bastant a prop.
A continuació i ja a les pistes de l'estació d'esquí de Vallter, seguim un altre camí que ens porta a l'antic refugi xalet, ja  només queda una paret.
Un cop desviats, ja tornem a agafar el GR 11 que ens portarà altre cop a l'aparcament on tenim el cotxe.

Temps de la ruta: 4 hores i 54 minuts (parades incloses)
Distància: Uns 9 quilometres
Dificultat: 2 sobre 5



Recorregut de la ruta al Google Earth

dimarts, 3 de juliol del 2012

Vallter 2000 fins al Roca Colom

El dijous dia 21 de juny de 2012, amb en Florenci vam fer una matinal, pujant a cims poc coneguts, però sense treure'ls mèrit.
Vam sortir de Vallter 2000, l'estació d'esquí més pròxima a Olot, allà vam deixar el cotxe i vam començar la pujada, just per darrera d'uns dels edificis de l'estació. Vam creuar el Torrent de la Portella, on vam poder-nos refrescar la cara, fer un petit glop d'aigua i veure el que quedava fins arribar a la Portella de Mentet. (poca cosa...)
Després de fer la pujada, s'arriba als Plans de Campmagre, lloc on durant la guerra civil i anys posteriors, era lloc de pas de contrabandistes amb tot tipus de material, "estraperlo".
Ja al cim a la nostre esquerra hi ha un camí que si el seguissim ens portaria sense masses problemes fins al Pic de la Dona d'uns 2.702 metres d'alçada, seguim el nostre camí de fer cims, ens dirigim tot recta i fem tota la carena, però abans toca fer una foto del Gra de Fajol i el Bastiments...
Ara si tocava començar a caminar, entre el fred del Pirineu. (sempre cal portar una jaqueta impermeable, gorro, guants i un buf)...
Recordeu que a 2.000 metres d'alçada amb una samarreta de caminar i pantalons curts, no és suficient i sempre cal anar més preparat, per si de cas canvia el temps, que quasi sempre sol passar, per les tardes!!!
Després de fer unes vistes i observar, els cims emblemàtics, vam anar en direcció al Puig de Coma Ermada de 2.492 metres d'alçada, gairebé junt a aquest cim vam fer el Pic de la Llosa de 2.504 metres, lloc on després de buscar un lloc a raser del vent vam esmorzar, amb la companyia de la Margarita que  la tornava a retrobar!!!
Després de menjar l'entrepà, vam continuar cap al cim de les Roques Blanques de 2.456 metres, després de veure a què venia el nom i d'observar altre cop la vista, tant del Canigó com d'altres muntanyes, vam continuar en direcció a la Portella del Callau.
Just a sota de la Portella del Callau, vam poder contemplar el Circ de Concròs i amb el glacial de Concròs, el més al Sud dels Pirineus Orientals. Diuen que aquest glacial, antigament era present durant quasi tot l'estiu i que hi havia neu els 365 dies de l'any... Sort que no hi ha escalfament global.
Ara ja només quedava una última pujada, que la vam fer en companyia d'un grup d'anglesos de la ciutat de Leeds, que feien una travessa des de l'estació de Vallter 2000, pujant al Pic de la Dona, Roca Colom, Costabona i altre cop a Vallter 2000.
Vam estar pujant amb la seva companyia, rient i parlant amb el meu súper anglès... Els hi vaig explicar l'ho del glacial, però un del grup, suposo que el guia, ja els hi havia explicat...
Un cop al cim de Roca Colom a 2.506 metres, vam poder veure, el Costabona de 2.456 metres, altre vegada el Canigó, les esquerdes de Rojà.
Vam treure el cap, cap a la Coma del Tec, on vam veure un ramat d'isards, escampats pel Tec.
De camí de tornada, vam seguir el camí marcat, amb franges grogues i vermelles. Vam decidir de pujar al cim de Rocs Blancs de 2.439 metres, on hi havia unes xemeneies molt ben fetes i al cim un tros d'esqui, curiós, a mi personalment m'agrada més que hi hagi una senyera, cosa que vaig trobar a faltar en els cims que vam anar.
 Després de fer aquest cim, vam començar a anar en direcció cap a Vallter, trobant-nos amb un ramat de vaques que estaven pasturant tranquil·lament.
Ja altre cop a la Portella de Mentet, vam fer la baixada que ens portaria cap a Vallter 2000, però abans fent una foto de l'estació d'esqui, el Gra de Fajol i Bastiments.

Temps de la ruta: 5 hores i 24 minuts. Amb parades, esmorzar i fotos.
Nivell: Aquesta vegada posaré un 3 sobre 5, ja que no és difícil, però si un pèl llarga.
Distància: 14,36 Quilòmetres.

Reportatge fotogràfic de la ruta


Mapa del google earth de la ruta