Caminada popular: Sant Jaume de Llierca al Guilar (Argelaguer)

El diumenge dia 3 de juny, vam fer la 1era marxa popular de Sant Jaume de Llierca, dins de les 1eres Jornades Esportives.

El recorregut, era bastant assequible.

Vam sortir del local social de Sant Jaume de Llierca i ens vam dirigir cap a la Llar d'infants, on vam agafar el camí de baixada en direcció a l'antiga fàbrica tèxtil Brutau, vam anar en direcció a la resclosa, la vam creuar i vàrem passar al costat de la font puda. El camí aquí comença una pujada continuada fent el cim de Santa Magdalena que es troba a 359,90 metres d'alçada, passant per les restes del Castell de Montpalau i la capella de Santa Magdalena. Després de fer una pausa i agafar un xic d'aire, contemplar les vistes, vàrem baixar cap al  Pla de Can Font, allà ens esperava un primer control, amb refrescs i fruita.

Vam continuar la marxa en direcció cap al Turrós, un casa de turisme rural, situada en plena natura i datada la masia del segle XVII.

Vam començar una baixada, que era d'agrair, vam creuar els camps del Turrós i agant l'àntic camí cap a Ca n'Abulí. Després de passar pel costat dels horts de la Casilla de l'Hort, el camí es va tornar a enfilar cap a la Serra de Fontanals. Un cop superada una altre pujada vam arribar al Clot de Ca n'Abulí, on hi ha el mas de Ca n'Abulí, vam continuar carejant la muntanya i aquesta vegada en direcció al Guilar. 

El camí fins a la Mare de Déu del Guilar el vam fer per la pista forestal que uneix la masia de Ca n'Abulí, fins Argelaguer. 

En arribar a les restes de la Masia de Ca n'Albis, ens esperava l'organització, amb un merescut esmorzar, allà vam recuperar forces i alhora visitarem la capella de la Mare de Déu del Guilar. Després d'això va començar a ploure i fer sol...

El camí de baixada cap a Argelaguer no té pèrdua, ja que és per pista emporlanada i va a sortir al polígon industrial. Vam anar en direcció a l'església de Santa Maria d'Arguelaguer i després ens vam dirigir cap als Camps de Moretó, vam travessar les edificacions amb branques del Garrell, les estan desmuntant, pel perill que comporten i altre cop vam passar pel costat de la Casilla de l'Hort, vam travessar el barri del pont i altre vegada a Sant Jaume de Llierca.

Una molt bona ruta, llàstima de la poca afluència de gent, però esperem que el pròxim any sigui millor, en quan a afluència, ja que l'organització i els controls varen estar a l'alçada.

Temps de la ruta: 3 hores i 50 minuts.
Nivell: 2 sobre 5.
Distància: 14,40 Quilòmetres.

Mapa de la marxa

Esmorzar de les Maries

Dilluns, 26 de desembre de 2011

Aquest dia de Sant Esteve, vam fer una marxa, altre cop amb el GECA, en aquesta ocasió vam comptar amb la presència d'en Josep C., en Xevi P., la Núria G., en Jordi C., la Sandra P., la Raquel V. i jo (Carles).

Tal i com diu la marxa va ser una ruta per anar esmorzar, ja que no presentava quasi cap dificultat.

Vam començar passades les vuit del matí i ens vam dirigir en direcció a l'Est per agafar el camí que ens portarà cap a La Cau, després de passar per aquí el camí es comença a enfilar fins a El Cassalot, on ens trobem unes parets i ens imaginem el que podia ser aquesta casa i les condicions que havien de suportar, continuem la marxa aquesta vegada de pujada fins al Coll Ses Arques i continuant fins al Coll d'Ùria, on des d'aquest punt es pot contemplar, els paisatges de la Garrotxa, la Selva i Osona. 

Un cop passat aquest punt, ja de baixada agafem la pista que ens porta a Sant Feliu de Pallerols, baixant per la pista que passa per la Fàbrega, un cop passat el Mas Riubrugent, fem una parada tècnica per esmorzar, on ens esperen els cuiners del GECA, amb botifarres i cansalada a la brasa, aigua, vi, ratafia i cafè.

Després de l'esmorzar anem a visitar el Pou del Glaç, la Font del Mosquer, després d'aquestes visites, agafem la via verda, en direcció cap a Olot, però a l'alçada de l'ermita de Santa Cecília, fent parada vam començar una pujada, un xic forta fins arribar a la Baga, on "viuen" uns sense aigua ni llum...

Després d'aquí tornem resseguint el mateix camí de pujada, fins arribar altre cop a Sant Esteve de Bas.
Va ser una bona ruta per cremar els excessos que vam fer pel sopar i el dinar de Nadal. Com sempre cal felicitar el GECA, pel seu itinerari, els seu bon fer i la seva companyia. Esperem fer-ne alguna més amb ells.

Temps total de la ruta: 5 hores i 18 minuts, amb la parada de l'esmorzar inclòs.
Nivell: 1 sobre 5.
Distància: 17 quilòmetres i 66 metres.

Resum fotogràfic de la ruta

Recorregut de la marxa

(Aquesta vegada no he fet cap vídeo, fins la próxima!!!)

Sant Nicolau 2011 - Marxa popular

Dimarts 6 de desembre de 2011

Ruta feta amb la bona companyia de l'Abert P., en Xevi P, en Josep C., el Grup Excursionista GECA de Sant Esteve d'en Bas i jo.

El punt de sortida d'aquesta ruta era el Coll d'Ùria, però abans ens hem anat apuntar al local del GECA que es troba a Sant Esteve d'en Bas. 

Hem agafat el cotxe d'en Josep i hem fet un tram de curves fins arribar al Coll d'Ùria, on un senyor amb un xic d'estres anava aparcant els cotxes, però sense cobrar ni un duro....

Després de deixar el cotxe i fer els corresponents estiraments (poca broma amb això, ja que s'eviten lesions) comencem la ruta. Deixant a la nostra esquena l'aparcament ens hem anat enfilant, primer en direcció a la Salut i després en un trencant a l'esquerra en direcció a la Feixassa, que no és altre cosa que una antiga casa que es troba actualment en estat ruïnós, el camí actual travessa per l'interior de la casa i encara es pot observar el forn i la porta... S'ha fet la broma com no de dir: L'últim que tanqui la porta!!! 

Hem continuat pujant i suant, però amb un pendent progressiu i no massa elevat. Mentre pujàvem veiem roques i alguna que altre cova, que enlloc d'anar recta al terra s'enfonsava cap avall (Del tipus de les escletxes de la Freixeneda). 

El camí fins arribar a la masia de Roca Roja, ha estat bastant semblant del que hem trobat des de que hem deixat el coll, ja que creuàvem boscos de faigs i roures tota l'estona. 

A la masia hem fet altre cop un reagrupament de grup i tots junts ens hem dirigit fins al restaurant Braseria El Coll, baixant pels camps del Mas del Torrent, hem esmorzat pa amb tomata i embotit, tot això a fora del restaurant i després de fer aquest bon àpat sempre ve de gust un cafetó, que l'hem anat a fer a El Coll, això cadascú se l'ha pagat...

Hem continuat la marxa ara sí, amb la panxa plena, en direcció a Falgars, però abans d'arribar-hi hem girat a la dreta per anar a parar a l'Hostal del Grau, lloc on comença el camí Ral de Vic a Olot.

S'ha baixat passant de llarg la mina dels bandolers i ja quasi al final del camí hem girat cap a la dreta i ja no hem deixat el camí fins a arribar altre cop al Coll d'Ùria.

Aquesta és la segona vegada que faig la marxa popular de Sant Nicolau, amb el GECA i espero que no sigui l'ùltima ja que a part d'organitzar una activitat que m'agrada molt, fan les rutes molt dinàmiques gens avorrides.

Fins la pròxima que suposo que serà, l'esmorzar de les maries!!!

Temps total de la ruta: 5 hores i 15 minuts. S'ha de restar una hora i una mica més, o sigui total de la ruta més o menys unes 4 hores.
Nivell: Un 2 sobre 5. ( Intermitja tirant a fàcil)
Distància: Uns 14 quilòmetres i 88 metres.

(Dades passades gràcies a l'Iphone 4s d'en Josep i també el recorregut)

Resum fotogràfic de la ruta

Recorregut de la marxa

Vídeo de la marxa

Caminada Popular de Sant Nicolau - 2010

El diumenge dia 6-12-2010, amb l'Albert P. vam  decidir anar a provar de fer una marxa popular. Jo particularment en tenia ganes de fer una marxa popular i veure quin nivell tenen els caminadors de la Garrotxa.

Aquesta marxa va estar organitzada pel GECA de Sant Esteve d'en Bas, des d'aqui vull felicitar aquest grup de gent, tan pel tracte rebut, ja que era la primera vegada que hi anavem, com per l'esmorzar que ens van oferir a dalt.

L'itinerani que vam fer és el següent: Pla d’en Xurri, camí del Salt del Bot, Freixeneda, Escletxes de Freixeneda, Salt del Sallent i Pla d’en Xurri.

Vam quedar a les 07:45 al local social del GECA, i després ens vam dirigir al Pla d'en Xurri o també conegut com els "Pins de Sant Privat o de Can Turon", vam començar a pujar seguint el camí ben fressat que ens portaria cap al Salt del Sallent, però en arribar al trencant, ens vam desviar cap a la dreta creuant la riera i pujant pel Salt del Bot. La pujada és feixuga, bastant intensa, però les vistes són impressionants. Es va pujant i na fent, de tant en tant se sentien alguns bufets i alguns eren propis...

Un cop a dalt havent fet la pujada del Salt del Bot, vam arribar molt a prop del Mas de la Freixeneda, que rep el nom per un Freixe, immens que hi ha just al costat, aquesta masia està deshabitada, però encara conserva les parets i bona part del seu teulat. Allà dalt l'organització ens va haver de donar una mala noticia, que ja es veia a venir. No podiem anar a les Escletxes de la Freixeneda, aquests són uns forats que entren dintre la muntanya i converteixen aquestes com un laberint ple de vida i arbres. Però degut a que hi havia molta neu i la possibilitat de més precipitacions de neu, vam haver de deixar-ho per un altre dia, cosa que l'organització molt acertadament va desaconsellar d'anar-hi.

Després d'aquesta parada, vam continuar per una pista completament nevada i per sorpresa de molts, començava a caure aigüa i neu. Al cap d'una estona de pujada per la neu i sota la pluja o neu, vam arribar a un pla on ens vam trobar els cuiners del Centre, que ens vam rebre amb un bon foc per escalfar-nos i un bon esmorzar.

Després d'aquesta pausa, vam continuar la nostra marxa cap avall, vam trobar indicadors d'Itinerannia, però no els vam seguir, ja que nosaltres baixavem directament per les escales del Salt del Sallent.

Quan feia una estoneta que anàvem baixant, vam trobar uns pals indicadors que feien referència al Salt del Sallent i uns quants ens vam acostar a veure'l.

La baixada per les escales, no és apte per tothom, ja que hi ha alguns trams un pèl complicats i els estimberris que hi ha són pronunciats. Per tant si hi ha algú que les alçades li facin por, millor no anar-hi...

Després de la baixada per les escales, la cosa es posa molt més fàcil i es va per un camí ben fressat i marcat que ens va portar altre cop al Pla d'en Xurri.

Una excursió molt maca, amb un nivell moderat, no alt, però la gent que la volgui fer ha d'estar acostumada a caminar.

Ja estic organitzant una pròxima sortida al Salt del Sallent, però aquesta vegada no seràn tantes hores de marxa i serà un nivell una mica més baix, fins aviat!

 Resum Fotogràfic

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Video de l'excursió