Temps: 49,11
Distància: 10 Km
diumenge, 6 d’octubre del 2013
Vallter 2000 a Núria
El passat 14 de setembre, vam fer la ruta clàssica de Vallter 2000 a Núria.
En breu explicació i fotos!!!
divendres, 2 d’agost del 2013
dilluns, 15 de juliol del 2013
Queralbs a Núria, pel camí vell
Dilluns, 15 de juliol de 2013
Ben d'hora al matí, agafo el cotxe en direcció a Queralbs, avui toca fer una de les rutes amb més trepitjades i amb més històries que hi ha per la nostra terra.
Deixo el cotxe a l'aparcament, que hi ha habilitat pels usuaris del cremallera. No hi ha gaire problemes per orientar-se, ja que si es baixa es pot fer el camí de Núria passant pel refugi de Coma de vaca i Camí dels enginyers. (Fet anteriorment amb la Raquel).
Per tant el camí correcte és el de pujada, ben bé sota del cartell que indica el Camí vell, es pot veure uns aparells, que és per a qui vulgui cronometrar la pujada (potser algun dia, corrent). El primer tram del camí és d'un desnivell considerable que et fa suar la cansalada, però després d'això comença una caminada normal, amb alguna pujada aïllada. L'ho bonic d'aquest camí és la tranquil·litat de la zona que només es trenca pel pas del cremallera i algun que altre helicòpter...
El dia de la pujada, vaig creuar-me amb poca gent, millor.
No penjo més dades, ja que el més bonic, és que cadascú busqui les seves pròpies vistes, llocs on fer fotos i s'enamori de la vall de Núria, com jo hi estic.
Arribar al Coll de la Creu d'en Riba i veure la vall, no té preu... Feu la ruta i ja m'ho direu!!!
Temps de la ruta: 2 hores i 33 minuts (parades incloses i fotografies.
Nivell: 2 sobre 5 (Per les primeres pujades)
Distància: 8,21 Km.
Reportatge de la ruta
Recorregut amb el Google Earth
dissabte, 15 de juny del 2013
Matinal al Taga
Dissabte 15 de juny de 2013
Aquest dissabte, vam fer una ruta que l'Assum i en Fèlix tenien moltes ganes de fer-la. Vam pujar al Taga, un cim molt fàcil de fer i que ja l'havíem fet en anteriors vegades. Per tal de no tornar a penjar cap més parrafada, adjunto l'ùltima pujada aquí.
Pujada al Taga
Pujada al Taga
diumenge, 5 de maig del 2013
Mare de Déu del Mont
Diumenge, 05 de maig de 2013
Hem fet aquesta ruta amb la companyia de l'Assun, en Felix, la Raquel i jo.
Properament, penjaré ruta detallada, alguna foto i el mapa de la ruta.
dimecres, 3 d’abril del 2013
Marxa Passabigues
Diumenge, 31 de març de 2013
Aquest dia, amb la companyia de l'Albert P., vam anar a fer aquesta marxa per Santa Pau.
Es tracta d'una bona marxa, exigent i tècnica.
En aquesta marxa, visitem la vila de Santa Pau, entrant en el seu nucli antic, passant pel Volcà Puig de Martinyà, el Volcà Croscat, Volcà del Puig de la Costa, observant l'església de Sant Miquel Sacot, la Fageda de Bassols, Collada de Colltort, Collada de Fontpobra, Volcà de Can Tià, resseguint la carena de la Serra de Finestres i després una baixada una mica pesada, fins arribar atre cop a la vila de Santa Pau; arribant al lloc de sortida de la marxa, el camp de futbol.
Espero que l'any vinent hi pugui tornar anar, però aquest cop amb la companyia de la Raquel V.
Temps de la ruta: 4 hores i 26 minuts (amb parades incloses, 3 avituallaments)
Distància: 19 Quilòmetres (amb el meu GPS, 21 km)
Dificultat: 2 sobre 5
En aquesta marxa, visitem la vila de Santa Pau, entrant en el seu nucli antic, passant pel Volcà Puig de Martinyà, el Volcà Croscat, Volcà del Puig de la Costa, observant l'església de Sant Miquel Sacot, la Fageda de Bassols, Collada de Colltort, Collada de Fontpobra, Volcà de Can Tià, resseguint la carena de la Serra de Finestres i després una baixada una mica pesada, fins arribar atre cop a la vila de Santa Pau; arribant al lloc de sortida de la marxa, el camp de futbol.
Espero que l'any vinent hi pugui tornar anar, però aquest cop amb la companyia de la Raquel V.
Temps de la ruta: 4 hores i 26 minuts (amb parades incloses, 3 avituallaments)
Distància: 19 Quilòmetres (amb el meu GPS, 21 km)
Dificultat: 2 sobre 5
Recorregut amb el google earth
diumenge, 3 de març del 2013
Mitja Marató de Banyoles
Diumenge 3 de març de 2013
Ben d'hora m'he aixecat, per anar a fer un dels reptes marcats en aquest any 2013. Amb en Xevi P., hem anat fins a Banyoles, per tal de poder anar tranquils i així poder recollir els dorsals, xip i altres coses.
Abans de començar la cursa, estava un xic intranquil i nerviós, ja que fer 21 quilometres, no és broma.
Després d'agafar les coses i fer una mica d'escalfament, m'he trobat amb en Dani B.
La cursa, ha començat puntualment, de seguida he agafat un bon ritme juntament amb en Dani B. i hem anat passant els quilòmetres.
Hem passat 3 avituallaments, dos d'ells tenien taronges, ja tallades a quarts i els altres eren líquids.
La cursa ha anat molt i molt bé, però en el quilòmetre 19, les cames ja no donaven de si, però mantenint el ritme he acabat al cursa.
Breu explicació de les sensacions i del recorregut de la cursa:
Amb sortida i arribada al Passeig Antoni Gaudi, on hi ha el Club Natació Banyoles, es fa el recorregut sobre asfalt i carretera, es fa la volta a l'estany per la carretera, amb el trànsit tancat. La volta a l'estany d'anada es fa molt bé, ja que no fa fred, però tampoc calor, arribem al Passeig Darder, just on trenquem a la dreta per anar en direcció a la clínica Salus, per tant toca un xic de pujadeta, en aquest tram, la circulació no està del tot tancada, però l'organització ha habilitat un carril pels atletes.
En arribar al Carrer del Remei, hi ha una bona recta en baixada, que fa que les cames descansin i s'oxigenin, ara ja en terme municipal de Mata, continuem pels carrers i entrant per la plaça de l'ajuntament de Camós, a partir d'aquest punt i escoltant d'altres corredors, em comenten que el tram també es coneix com a la Perpinyana (Cursa que es fa per aquest sector), aquest recorregut, és el 5% de terra que posa en la fitxa de la cursa, ja que es corre per una pista de via verda.
Després del trencacames d'aquest sector, arribem a la Vil·la Romana de Vilauba, ja hem fet 13 km, ja queda menys...
En aquest tram, el recorregut ja es torna planer tirant a baixada i entrem al polígon industrial on hi ha l'empresa de bombes Espa.
En el quilòmetre 16, entrem a l'estany, moment en què miro el rellotge i porto corrent 1 hora i 12 minuts. Acabo de superar la marca de l'entrenament. Aqui faig un canvi de ritme i agafant aigua en el control i taronja, mantinc un bon ritme. Puc mantenir el ritme en la primera pujada a l'església de Porqueres, però en la pujada de Can Morgat, les cames em diuen prou...
Baixo el ritme, el puc mantenir i un cop a la carretera principal, tant sols em falten 2 quilòmetres per acabar la mitja marató, però són els 2 km, més llargs de la meva vida. Trec forces, no sé d'on i puc acabar amb un somriure a la línea d'arribada. Content, però amb el pensament de fer el canvi de ritme, potser en el 18 o 19 km, de la próxima mitja.
Distància: 21,097 Km.
Temps: 1 hora 49 minuts i 53 segons.
Mitjana de la cursa: 5 minuts i 13 segons al Km.
Abans de començar la cursa, estava un xic intranquil i nerviós, ja que fer 21 quilometres, no és broma.
Després d'agafar les coses i fer una mica d'escalfament, m'he trobat amb en Dani B.
La cursa, ha començat puntualment, de seguida he agafat un bon ritme juntament amb en Dani B. i hem anat passant els quilòmetres.
Hem passat 3 avituallaments, dos d'ells tenien taronges, ja tallades a quarts i els altres eren líquids.
La cursa ha anat molt i molt bé, però en el quilòmetre 19, les cames ja no donaven de si, però mantenint el ritme he acabat al cursa.
Breu explicació de les sensacions i del recorregut de la cursa:
Amb sortida i arribada al Passeig Antoni Gaudi, on hi ha el Club Natació Banyoles, es fa el recorregut sobre asfalt i carretera, es fa la volta a l'estany per la carretera, amb el trànsit tancat. La volta a l'estany d'anada es fa molt bé, ja que no fa fred, però tampoc calor, arribem al Passeig Darder, just on trenquem a la dreta per anar en direcció a la clínica Salus, per tant toca un xic de pujadeta, en aquest tram, la circulació no està del tot tancada, però l'organització ha habilitat un carril pels atletes.
En arribar al Carrer del Remei, hi ha una bona recta en baixada, que fa que les cames descansin i s'oxigenin, ara ja en terme municipal de Mata, continuem pels carrers i entrant per la plaça de l'ajuntament de Camós, a partir d'aquest punt i escoltant d'altres corredors, em comenten que el tram també es coneix com a la Perpinyana (Cursa que es fa per aquest sector), aquest recorregut, és el 5% de terra que posa en la fitxa de la cursa, ja que es corre per una pista de via verda.
Després del trencacames d'aquest sector, arribem a la Vil·la Romana de Vilauba, ja hem fet 13 km, ja queda menys...
En aquest tram, el recorregut ja es torna planer tirant a baixada i entrem al polígon industrial on hi ha l'empresa de bombes Espa.
En el quilòmetre 16, entrem a l'estany, moment en què miro el rellotge i porto corrent 1 hora i 12 minuts. Acabo de superar la marca de l'entrenament. Aqui faig un canvi de ritme i agafant aigua en el control i taronja, mantinc un bon ritme. Puc mantenir el ritme en la primera pujada a l'església de Porqueres, però en la pujada de Can Morgat, les cames em diuen prou...
Baixo el ritme, el puc mantenir i un cop a la carretera principal, tant sols em falten 2 quilòmetres per acabar la mitja marató, però són els 2 km, més llargs de la meva vida. Trec forces, no sé d'on i puc acabar amb un somriure a la línea d'arribada. Content, però amb el pensament de fer el canvi de ritme, potser en el 18 o 19 km, de la próxima mitja.
Distància: 21,097 Km.
Temps: 1 hora 49 minuts i 53 segons.
Mitjana de la cursa: 5 minuts i 13 segons al Km.
Fotografies de la cursa
Finalització de la mitja
Recorregut amb el Google Earth
divendres, 15 de febrer del 2013
Mieres, ermita del Freixe i santuari de Finestres
Divendres, 15 de febrer de 2013
Quedem ben d'hora, amb en Florenci P., per fer una ruta en un lloc poc visitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Anem fins a Mieres, per la carretera general i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant de Can Met, allà agafem el camí de sender saludable que és extens per tots els pobles de Catalunya.
A prop de la Masia de Can Pei, agafem el camí d'Itinerannia que no hem de deixar. El camí transcorre entre prats i agafa alçada ràpidament, sortim a la pista i veiem que hi ha uns pals indicadors que ens indiquen un dels punts a visitar, l'Ermita de Santa Maria del Freixe, agafem la pista en direcció a la indicació de l'ermita, just abans d'arribar a un dels punts a visitar, passem per les ruïnes del Mas el Puig, deixem les restes d'aquest mas i continuem cap a l'ermita.
A l'arribar-hi la trobem al mig d'una vall on s'observen antics arbres fruiters i feixes, encara definides, però actualment en dessús. Ens fem les fotos de rigor i fins i tot es pot pujar a l'alçada del campanar i observar des d'allà dalt les vistes.
Seguim la pista fins arribar a la Talaia Ibèrica o la Dama de la Garrotxa, un mirador d'excel·lència on optem per agafar forces i esmorzar. Després d'agafar forces ben merescudes, continuem cap al Coll de les Pedres Picades, on sense perdre el camí ben marcat, entre fites i marques grogues ens durà fins als peus del Santuari de Santa Maria de Finestres, on el camí altre cop es torna a enfilar ràpidament.
Les vistes són genials mentre es va pujant, però per a qui tingui vertic ho pot passar molt malament, ja que en alguns moments el camí és un xic estret.
En arribar al Santuari, ara deshabitat, però en un passat fou un antic hostal, per això l'existència d'una palanca amb motor, que era utilitzada per pujar-hi els aliments i d'altres subministres. Ara només utilitzada per l'aplec que es porta a terme el 7 de juny.
Després d'observar en l'entrada de l'església la imatge de la Santa Lliberada Ferrarons, la única santa que tenim a Olot.
Un cop vist tot el santuari, ens enfilem cap al Castell de Finestres, on ja només queden quatre pedres i el que fou el pou d'abastiment d'aigua. Allà trobem un bon número de pessebres que moltes colles pugen en aquest lloc, pel fet de ser bastant assequible i apte per a tothom.
Desfem el camí i baixem per l'altre costat on el camí ens porta per una fageda de la Serra de Finestres, el camí també ben marcat en fites i marques grogues, ens durà fins al Coll de Clascar i podem observar el desnivell que hem baixat, continuem de baixada i passem per la feixa dels burros, el camí ens porta fins a la Casica de l'Obrador, altre cop agafem un dels camins de la marxa de senders de salut i que ens portarà fins a Mieres, però abans visitarem l'església de Sant Pere de Mieres.
Després de visitar-ho anem a dinar al restaurant del Puig Sa Llança.
Una ruta molt maca i tal i com he dit, apte per a tothom.
Temps de la ruta: 6 hores i 24 minuts (com sempre amb parades incloses)
Distància: Uns 18 quilòmetres (va fallar el gps)
Dificultat: 2 sobre 5, per les pujades.
Anem fins a Mieres, per la carretera general i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant de Can Met, allà agafem el camí de sender saludable que és extens per tots els pobles de Catalunya.
A prop de la Masia de Can Pei, agafem el camí d'Itinerannia que no hem de deixar. El camí transcorre entre prats i agafa alçada ràpidament, sortim a la pista i veiem que hi ha uns pals indicadors que ens indiquen un dels punts a visitar, l'Ermita de Santa Maria del Freixe, agafem la pista en direcció a la indicació de l'ermita, just abans d'arribar a un dels punts a visitar, passem per les ruïnes del Mas el Puig, deixem les restes d'aquest mas i continuem cap a l'ermita.
A l'arribar-hi la trobem al mig d'una vall on s'observen antics arbres fruiters i feixes, encara definides, però actualment en dessús. Ens fem les fotos de rigor i fins i tot es pot pujar a l'alçada del campanar i observar des d'allà dalt les vistes.
Seguim la pista fins arribar a la Talaia Ibèrica o la Dama de la Garrotxa, un mirador d'excel·lència on optem per agafar forces i esmorzar. Després d'agafar forces ben merescudes, continuem cap al Coll de les Pedres Picades, on sense perdre el camí ben marcat, entre fites i marques grogues ens durà fins als peus del Santuari de Santa Maria de Finestres, on el camí altre cop es torna a enfilar ràpidament.
Les vistes són genials mentre es va pujant, però per a qui tingui vertic ho pot passar molt malament, ja que en alguns moments el camí és un xic estret.
En arribar al Santuari, ara deshabitat, però en un passat fou un antic hostal, per això l'existència d'una palanca amb motor, que era utilitzada per pujar-hi els aliments i d'altres subministres. Ara només utilitzada per l'aplec que es porta a terme el 7 de juny.
Després d'observar en l'entrada de l'església la imatge de la Santa Lliberada Ferrarons, la única santa que tenim a Olot.
Un cop vist tot el santuari, ens enfilem cap al Castell de Finestres, on ja només queden quatre pedres i el que fou el pou d'abastiment d'aigua. Allà trobem un bon número de pessebres que moltes colles pugen en aquest lloc, pel fet de ser bastant assequible i apte per a tothom.
Desfem el camí i baixem per l'altre costat on el camí ens porta per una fageda de la Serra de Finestres, el camí també ben marcat en fites i marques grogues, ens durà fins al Coll de Clascar i podem observar el desnivell que hem baixat, continuem de baixada i passem per la feixa dels burros, el camí ens porta fins a la Casica de l'Obrador, altre cop agafem un dels camins de la marxa de senders de salut i que ens portarà fins a Mieres, però abans visitarem l'església de Sant Pere de Mieres.
Després de visitar-ho anem a dinar al restaurant del Puig Sa Llança.
Una ruta molt maca i tal i com he dit, apte per a tothom.
Temps de la ruta: 6 hores i 24 minuts (com sempre amb parades incloses)
Distància: Uns 18 quilòmetres (va fallar el gps)
Dificultat: 2 sobre 5, per les pujades.
dijous, 7 de febrer del 2013
Estana a Prat de Cadí - Sortida amb neu
Dissabte, 9 de febrer de 2013
Aquest dia vaig fer una ruta ja feta, però no de la mateixa manera, ja que vam anar-hi amb neu i vam fer servir raquetes de neu.
La ruta que vam seguir, va ser: Estana, un poble situat a tocar de la Serra del Cadí, amb unes vistes impressionants d'aquesta serra. El camí molt ben marcat i sense massa problemes, segueix les marques blanques i grogues, les quals signifiquen sender de petit recorregut.
Doncs com hem dit, seguim aquestes marques, que ens porten al Coll de Pallers, alà el camí comença a pujar, però és una pujada suau i constant. A l'estiu aquest camí es troben algunes pedres, però a l'hivern canvia i el que abans era pedra, ara és una capa de neu.
El camí es molt freqüentat i per això no hi ha problema, ja que es segueixen les petjades que ens portaran fins al Prat de Cadí.
El camí, comença la pujada i passem pel Coll de Reineres, el Coll Roig i arribem ja en un terreny més suau fins al Prat de Cadí i podem observar la Serra de Cadí.
Podem veure la Roca de l'Ordiguer, la Roca Verda i la Roca Punxeta, entre altres...
És una caminada, molt agradable de fer i que no comporta cap sobre esforç. Per tant és recomanable de fer amb família, nens i/o persones poc habituades a caminar.
Temps de la ruta: 4 hores i 28 minuts, amb parades incloses
Distància: 7, 24 Quilòmetres, però el Gps va fallar, potser més...
Dificultat: 1 sobre 5
La ruta que vam seguir, va ser: Estana, un poble situat a tocar de la Serra del Cadí, amb unes vistes impressionants d'aquesta serra. El camí molt ben marcat i sense massa problemes, segueix les marques blanques i grogues, les quals signifiquen sender de petit recorregut.
Doncs com hem dit, seguim aquestes marques, que ens porten al Coll de Pallers, alà el camí comença a pujar, però és una pujada suau i constant. A l'estiu aquest camí es troben algunes pedres, però a l'hivern canvia i el que abans era pedra, ara és una capa de neu.
El camí es molt freqüentat i per això no hi ha problema, ja que es segueixen les petjades que ens portaran fins al Prat de Cadí.
El camí, comença la pujada i passem pel Coll de Reineres, el Coll Roig i arribem ja en un terreny més suau fins al Prat de Cadí i podem observar la Serra de Cadí.
Podem veure la Roca de l'Ordiguer, la Roca Verda i la Roca Punxeta, entre altres...
És una caminada, molt agradable de fer i que no comporta cap sobre esforç. Per tant és recomanable de fer amb família, nens i/o persones poc habituades a caminar.
Temps de la ruta: 4 hores i 28 minuts, amb parades incloses
Distància: 7, 24 Quilòmetres, però el Gps va fallar, potser més...
Dificultat: 1 sobre 5
Recorregut amb el Google Earth
dissabte, 2 de febrer del 2013
Camí de Ronda. Calella de Palafrugell al Far de Sant Sebastià
Dissabte dia 2 de febrer de 2013
El dissabte dia 2, tot i l'amenaça del temporal de vent, vam sortir a fer una sortida. En aquesta ocasió vam optar per fer Calella de Palafrugell al Far de Sant Sebastià.
Els integrants de la ruta, van ser: La Sandra P., en Jordi C., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.
Vam quedar aviat al matí i primer de tot, abans de caminar, ens vam trobar al Bar de Borgonyà, on vam degustar d'un esmorzar de forquilla i ganivet. (Mal fet..., ja que cap dels integrants, no teniem ganes de caminar, en arribar al lloc...)
Després de fer l'esmorzar en aquest bar, molt recomanable, vam dirigir-nos fins a Calella de Palafrugell, on vam començar la ruta.
El camí, que vam agafar és el GR-92, que és el que es passa pel costat de la costa i denominat Camí de Ronda.
Vam passar per la platja de Portbò, on es fa la típica cantada d'havaneres, de principi d'estiu. Continuem el camí, sempre ben indicat, per les marques blanques i vermelles o per les mateixes marques que l'ajuntament ha col·locat.
Després de deixar Calella, arribem a Llafranc, pel camí que ressegueix la costa i es pot observar la Punta d'en Blanc, la Roja i les Negre de Garbí. A més de tenir una vista privilegiada de la Badia de Llafranc.
Vam anar a parar a la Platja de Llafranc, en aquests dies buit i els comerços esperant als turistes d'estiu.
Després en arribar a Llafranc s'ha d'estar atents, ja que s'ha d'agafar un PR, un sender de Petit Recorregut, ja que, fem un camí diferent tant de pujada, com de baixada.
Agafem aquest camí indicat amb franges de color blanc i groga. Aquest camí ens endinsa en una urbanització, on els que hi viuen, no arriben a fi de mes...
Anem seguin el camí, ben marcat i trobem un pal indicador, on hi ha un punt d'interès, es tracta del Dòlmen de Can Mina dels Torrents, l'anem a visitar. Tornem pel mateix camí i enllacem altre cop el mateix camí.
Després de passar pel costat de l'hípica, les marques tornen a canviar de color, ara les trobareu de color verd i blanc...
A partir d'aquí, potser el camí s'enfila un xic, però res que no es pugui fer.
El camí ens porta directament al Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, el visitem, fem una volta per la zona de l'hotel del far, tancat per descans d'hivern i comencem el camí de baixada, buscant un lloc per dinar.
El camí de baixada, el fem pel GR-92, aquest cop seguin les marques blanques i vermells. Altre cop resseguim el camí de ronda altre cop fins a Calella de Palafrugell, on vam deixar els cotxes.
És una ruta, molt fàcil, apte per fer en famílies, amb gent poc habituada a caminar i també es pot fer amb nens.
Temps de la ruta: Unes 4 hores, amb parada per dinar, fotos i altres.
Dificultat: 1 sobre 5.
Els integrants de la ruta, van ser: La Sandra P., en Jordi C., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.
Vam quedar aviat al matí i primer de tot, abans de caminar, ens vam trobar al Bar de Borgonyà, on vam degustar d'un esmorzar de forquilla i ganivet. (Mal fet..., ja que cap dels integrants, no teniem ganes de caminar, en arribar al lloc...)
Després de fer l'esmorzar en aquest bar, molt recomanable, vam dirigir-nos fins a Calella de Palafrugell, on vam començar la ruta.
El camí, que vam agafar és el GR-92, que és el que es passa pel costat de la costa i denominat Camí de Ronda.
Vam passar per la platja de Portbò, on es fa la típica cantada d'havaneres, de principi d'estiu. Continuem el camí, sempre ben indicat, per les marques blanques i vermelles o per les mateixes marques que l'ajuntament ha col·locat.
Després de deixar Calella, arribem a Llafranc, pel camí que ressegueix la costa i es pot observar la Punta d'en Blanc, la Roja i les Negre de Garbí. A més de tenir una vista privilegiada de la Badia de Llafranc.
Vam anar a parar a la Platja de Llafranc, en aquests dies buit i els comerços esperant als turistes d'estiu.
Després en arribar a Llafranc s'ha d'estar atents, ja que s'ha d'agafar un PR, un sender de Petit Recorregut, ja que, fem un camí diferent tant de pujada, com de baixada.
Agafem aquest camí indicat amb franges de color blanc i groga. Aquest camí ens endinsa en una urbanització, on els que hi viuen, no arriben a fi de mes...
Anem seguin el camí, ben marcat i trobem un pal indicador, on hi ha un punt d'interès, es tracta del Dòlmen de Can Mina dels Torrents, l'anem a visitar. Tornem pel mateix camí i enllacem altre cop el mateix camí.
Després de passar pel costat de l'hípica, les marques tornen a canviar de color, ara les trobareu de color verd i blanc...
A partir d'aquí, potser el camí s'enfila un xic, però res que no es pugui fer.
El camí ens porta directament al Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, el visitem, fem una volta per la zona de l'hotel del far, tancat per descans d'hivern i comencem el camí de baixada, buscant un lloc per dinar.
El camí de baixada, el fem pel GR-92, aquest cop seguin les marques blanques i vermells. Altre cop resseguim el camí de ronda altre cop fins a Calella de Palafrugell, on vam deixar els cotxes.
És una ruta, molt fàcil, apte per fer en famílies, amb gent poc habituada a caminar i també es pot fer amb nens.
Temps de la ruta: Unes 4 hores, amb parada per dinar, fotos i altres.
Dificultat: 1 sobre 5.
Recorregut amb el Google Earth
Subscriure's a:
Missatges (Atom)