Sant Marc, Pic de les Bruixes i Comanegra

Després de masses dies sense actualitzar el blog, degut a una gran pèrdua, torno amb ganes d'explicar i fer, noves rutes.

Queda explicar l'ùltima ruta feta.

Dissabte dia 1 de desembre de 2012

Aquest dia, amb la companyia d'en Josep C., en Xevi P. i jo. Vam sortir d'Olot com quasi sempre, molt aviat al matí, per anar fins al punt de sortida, a les Basses de Monars. És una excursió quasi, calcada a la que vam fer no fa massa, però en aquesta ocasió vam visitar Sant Marc.

La ruta fins a pujar a Monars, és la mateixa, per tant, aquest tros me'l salto.

Deixem el cotxe a Monars i seguim la pista que és el camí de Monars a Can França. Al final del camí, trobem dos caminets, un que va a la nostre esquerra i l'altre a la dreta, hem d'agafar el de baixada, el de la dreta, és un camí ben fressat. En teoria passem pel costat de la font de l'Avellanosa, però en les dues ocasions que he fet aquesta ruta, encara no l'he vist...

Anem seguint aquest camí, però amb moltes dificultats, degut a que no està del tot ben indicat.

Passem pel Ras del Malpàs, Rassos de Monars i arriban a la Font del Puig de les Bruixes, on un tancat i algunes estalactites, ens alegren la ruta.

Fem les fotos de rigor i vigilem de no patinar, ja que hi ha bastant de gel.

El camí a partir d'aquí es torna difícil de seguir, però no hi ha perill de perdre's, ja que es té la visió del Pic de Sant Marc, quasi en tot el camí.

Quasi a sota del Pic de Sant Marc, trobem el camí correcte i passem pel Collet de l'Arç i ara si, pugem a Sant Marc.

Arribem a Sant Marc 1.327 metres, després d'un llarg i penós camí, ja que degut a no existir cap marca, ens habíem de regir pel nostre sentit de l'orientació.

A dalt de Sant Marc, podem observar la Vall de Sant Aniol d'Aguja, alhora també anem a veure el pessebre que hi ha col·locat a dalt d'aquest cim.

Després d'esmorzar i agafar forces, seguim la ruta, seguint les marques ara sí, ben visible d'Itinnerannia. Passem pel Collet de Sant Marc, seguim la carena i enfilem cap al Pic de les Bruixes i al Comanegre, seguint la mateixa ruta que l'altre vegada.

Aquesta vegada, però amb més bones vistes, ja que amb el sol, vam poder gaudir de les vistes que hi ha.

Temps de la ruta: 6 hores. (Parades incloses)

Distància: 13,21 Quilòmetres

Dificultat: 3sobre 5 (pel problema de no estar el camí marcat)

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Pic de les Bruixes i Comanegra

Dissabte 13 d'octubre de 2012

Aquesta ruta, som: La Sandra P., en Jordi C., en Josep C., la Montse M., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.

Quedem ben d'hora, a les 8 hores, a Olot, per tal d'anar amb el mínim de cotxes fins a les Basses de Monars.

Ja ben distribuits a dins dels cotxes, anem en direcció a Camprodon i després fins a la carretera de Rocabruna a Beget, un cop arribats a Rocabruna, hem d'estar atents i en uns 2 quilòmetres, veurem un gran dipòsit d'aigua a la nostra esquerra i ens hem d'enfilar, per una pista. El camí està en bastant bon estat, però és més recomanable anar-hi amb un 4x4. Fins arribar a Monars, és pista i es fa un xic llarga, ja que les ganes de començar a caminar hi són.

Un cop aparcats, en un aparcament improvisat, ens canviem el calçat, fem els estiraments de rigor, abans de començar la marxa i alguna cosa més...

Les Basses de Monars, es troben a uns 1.300 metres d'alçada, el dia encara no s'ha aixecat del tot i mirant el cel, semblaria que ens farà un xic de malt temps... Seguim amb la ruta. 

Seguim pista i arribem a la fi de la pista, on trobem uns indicadors, on ens marquen el camí cap al Pic de les Bruixes i el Pic de Sant Marc, en aquesta ocasió, no hi anirem a Sant Marc. Seguim les marques de color taronja i verd i el camí comença a agafar alçada ràpidament, entrem dintre una roureda i de lluny s'escolten unes campanes, pensant que ens trobarem vaques o cavalls, tots estem equivocats i ens trobem un ramat de cabres...

Fem algunes fotos i continuem la marxa. Ara sí el camí ja comença en clar pujada, fins arribar a la Serra Baixa del Comanegra, un cop a dalt, el camí va entrant en pastures de falgueres i fagedes. Es veu clarament on és el Sud i el Nord, en tot moment, ja que la vegetació ho indica. Altre cop pensem amb el temps, llàstima, ja que enlloc de marxar la boira, cada cop sembla que n'hi ha més i només veiem el que tenim davant...

De lluny veiem el nostre objectiu el Pic de les Bruixes, anem en bona direcció i arribem al Portell de l'antic, on una sèrie d'obstacles rocosos, ens fa estar un xic entretinguts i alhora es pot fer alguna grimpada divertida, ara sí, estem a tocar del Pic de les Bruixes o Pic de Caburlé, que culmina amb una pujada un xic forta, però breu.

El cim és petit i a més d'estar sols, només hi ha un pessebre.No veiem res, per la boira i malgrat el temps els explico la llegenda del cim... Aquesta no us l'explicaré aquí, sinó que l'haureu de buscar o si veniu amb mi, ja us l'explicaré. Fem la foto de rigor al cim i comencem a baixar, resseguim el mateix camí de tornada i aprofitem per fer una parada i agafar forces per esmorzar.

Un cop amb la panxa plena, comencem, potser el tros més dur, és una pujada d'una mitja hora, constant, aquest s'anomena la Jaça dels Xais i es passa dels 1.390 a 1.557 metres d'alçada.
La pujada és animada i algun que altre buf, se'ns escapa... Anem pujant entre mig d'una fageda densa i amb la boira, encara és més misteriosa, la fageda. Entre mig d'aquesta veiem la silueta de vaques i del pastor, que les baixa cap a Monars. Just a uns metres, abans d'arribar al cim, veiem una placa, on diu en francès que estem al punt més al Sud del territori francès, si les coses van maldades, anem demanant papers...

Arribem al cim del Comanegra, només veiem la placa i el punt geodèsic. No veiem la creu... Potser és la boira. Com no, ara toca fer la foto de rigor, al cim del Comanegra.

Ara toca fer baixada i com que no veiem el cotxe, ens hem de guiar pels gps que portem. El camí de baixada és maco, llàstima de les vistes i en arribar quasi a baix ens trobem a una senyora, que fa de pastora.

En aquesta època, ens explica que fan la tria de les vaques, les més joves i valentes es queden i les grans i embarassades, se les emporten a la granja.

És una ruta, que hem de tornar a repetir, ja que tots ens hem quedat amb les ganes de veure la vista i pujar al cim de Sant Marc.

Ja estem buscant data, per aquesta ruta.

Penjaré poques fotos d'aquesta, ja que no val la pena, ja que només es veu, boira i humitat.
Després de caminar i veient, que el temps de la ruta, va ser inferior al previst, vam decidir d'anar a dinar a Camprodon.

Temps de la ruta: 4 hores (amb parades incloses)
Distància: 8 quilòmetres i 55 metres.
Dificultat: Posaré un 2 sobre 5, potser per alguna pujada.

Breu reportatge de la ruta

Recorregut amb el google earth.

La Mola

Diumenge 10 d'Abril de 2011

Diumenge vam pujar a la Mola, vam seguir el camí dels Monjos, vam començar a la urbanització de Matadepera.

Per trobar el camí dels monjos, s'ha de ser de la zona, ja que no està indicat, però per sort del nostre guia que ens hi va portar. Vam començar ja a pujar i pujar, la primera pujada ens va fer suar, a més durant la pujada poca estona d'ombra vam tenir. Tot i ser un lloc molt concorregut, no vam trobar massa gent la primera part de la ruta.

En llocs puntuals si que vam trobar cua per exemple en alguns llocs on s'havia de grimpar, haviem de regular l'accès ja que els que baixaven i els que voliem pujar no passàvem tots a l'hora.

L'excursió tal i com em pensava no és de nivell gaire alt, però hi ha algunes rampes i les pedres tan llises, de tanta gent passar-hi potser la faria de nivell mig. Moltes families portaven els fills, però és una zona un pel complicada pels nens.

Així un cop a dalt, amb la Raquel ja hem començat la nostra fita, hem fet el primer cim de la comarca del Vallès Occidental, La Mola a 1.104 metres d'alçada, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Al cim vam fer una visita al Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt, on actualment és un Museu-Restaurant, millor no comprar res a dalt, ja que el preu és una mica alt...

Un cop a dalt amb la Raquel, vam dir que aquest és l'inici dels 40 que encara ens queden!!

Dificultat, 2 sobre 5.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Primer cim dels 41 que tenim a Catalunya.