dimarts, 11 de gener del 2011

Pla d'en Xurri, Salt del Sallent, Santa Magdalena, Puig dels Llops i Les Olletes

Dimecres 12 de gener de 2011

Deixem el cotxe al Pla de Can Xurri a les 8:51, aquesta vegada la ruta m'acompanya en Marc C. de Sant Jaume de Llierca.
Ens dirigim per una pista molt fresada en direcció cap al Salt del Sallent, el camí no té cap pèrdua ni dificultat, ja que tota l'estona està ben marcat. Fins a creuar la riera del Sallent el camí no té quasi cap dificultat, només hi ha algunes pujadetes que fan suar, però van bé per entrar en calor. Un cop es creua aquesta riera el camí comença a agafar alçada ràpidament. Ja que en el Pla d'en Xurri ens trobem a 890 metres i hem de pujar a 1.021 metres.
Tal com deiea el camí de pujada és fort, però de pujada no és massa complicat, ho és més de baixada ja que la pendent és més pronciada i es podria patinar. Salvem alguns obstacles amb l'ajuda de les cordes que s'hi han col·locat.
Arribem al Mas el Sallent a les 10:00, tot pujant ens hem aturat vàries vegades a tirar fotos, beure aigüa i agafar aire... Fem els tafaners, com no, en aquest mas, ja que l'estàn reformant i després d'entretenir-nos un xic ens dirigim al Salt del Sallent, arribem a les 10:13.
Aqui al Salt del Sallent, fem les fotografies de rigor i fem el més important que és l'esmorzar, per agafar forces, després d'aixó, continuem la marxa, aquesta vegada seguint un caminet que ens portarà a enllaçar amb la pista que prové de la carretera de Vidrà.
Després de caminar encara no mitja hora a les 10:59, després d'haver estat uns vint minuts esmorzant, ens trobem el pal indicador "ELS RESTOBLES", en aquest camí si volguessim baixar cap al Pla d'en Xurri o Els Pins de Can Turó, ho fariem pel camí dels matxos, un altre dia. Avui el nostre objectiu era arribar a la capella de Santa Magdalena del Mont i el refugi Emili Triadú.
A partir d'aquest punt, ja no deixarem la pista forestal fins arribar al pal indicador "SANTA MAGDALENA DEL MONT", l'hora d'arribada aquí és a les 11:47, molt menys estona del que havia previst.
Com no en les meves rutes, aqui toca fer fotos, fer el tafaner pel refugi i pensar, en pujar al Puig dels Llops, se'n parla amb el company de ruta i ell accedeix...
Per tant, es recula per la mateixa pista fins tornar a trobar el pal indicador de Santa Magdalena, on hi ha un altre indicador de camí que ens portarà fins al Puig dels Llops.
La pujada fins a dalt és bastant dolenta, hi ha hagut algun petit accident, sense gaires conseqüències, una petita ferida a la cama i res més...
A les 12:45 al cim del Puig dels Llops a 1.486 metres, es deixa un escrit a la llibreta que hi ha en tots els cims, fotos de rigor amb la nostra bandera i com que és quasi al migdia i altre vegada tenim gana, ara toca agafar forces amb el dinar.
Després de dinar altre cop baixem pel mateix camí i arribem al pal indicador a les 13:55, comencem la baixada per les Olletes, seguin altre vegada les marques d'Itinerannia, aquesta vegada el camí és tot de baixada i apte per tothom un xic entrenat a la muntanya. Arribem a la Baga de les Olletes a les 14:43, observem la capella que està dedicada a la Mare de Déu de les Olletes, és curiosa ja que aquesta ermita o capella està a l'interior de la roca.
Igual que abans fem més fotografies i comencem altre cop la baixada, a les 15:19, ja arribem al Restaurant de Can Turó i a les 15:26, tornem allà on haviem deixat el cotxe.
És una ruta llarga, s'ha d'estar acostumat a caminar i a un bon ritme, però es pot escurçar o allargar depenent del temps o de la forma física que es tingui.
Fins a la pròxima.


  Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Vídeo

Camí de Ronda de L'Escala a Sant Martí d'Empúries

El dissabte 8 de gener, amb la Raquel vam fer el camí de ronda que va de L'Escala a Sant Martí d'Empúries.
Vam començar el camí a la platja de Riells i vam seguir tota l'estona el camí marcat amb ratlles vermelles i blanques del GR-92 i de les marques grogues d'Itinnerannia.
Aquesta ruta no té cap mena de dificultat, ja que és apte per fer tot l'any i per totes l'edats. Nosaltres vam optar per fer-la fins a Sant Martí d'Empúries ja que així visitàvem aquest poblet medieval que es troba a tocar del Golf de Roses.
El camí a partir de la platja de les muscleres o lloc on va arribar la torxa olímpica el juny de 1992, és una pista molt agradable per caminar, amb families caminant, d'altres fent esport, etc. Aquest camí durant l'estiu es pot accedir directament a les ruïnes d'Empúries i fer una visita cultural que val la pena.
A continuació adjunto el mapa de la zona que vam visitar durant aquest cap de setmana, ja que primer vam  visitar el poble de Torroella de Montgri, fent nit a l'Hotel Palau Lo Mirador, on vam dormir com veritables reis i després d'aquest descans merescut a caminar.
Mapa dels llocs visitats i mapa del Google Earth de la ruta

Mapa extret de la pàgina web: http://www.icc.cat/

dissabte, 18 de desembre del 2010

Sant Abdó i Sant Senén

Avui al matí, he fet una excursió que tenia ganes de tornar a fer, he anat a l'ermita romànica de Sant Abdó i Sant Senén, es tracta d'una ermita que es troba sobre el pic de Puigsacreu a uns 766 metres d'alçada.
He començat l'excursió pujant amb cotxe fins a Batet de la Serra, on es pot deixar el cotxe a varis llocs, jo l'he deixat bastant a prop del Mas de Godomar, després he seguit una pista molt fressada i seguint sempre les marques d'Itinerannia, com sempre presents en les meves excursions. He anat seguint les marques grogues, mentre anava observan el paisatge.
El cami transcorre l'altre costat d'Olot, per tant la vista que es tenia era la de Begudà i la zona de l'Alta Garrotxa i la vall del Llierca
Al cap de 20 minuts de la marxa, aproximadament s'arriba al punt de la Font de Godomar, on hi ha la possibilitat d'anar cap a Begudà, després al cap de 45 minuts aproximadament, s'arriba al coll de Palomeres, on hi ha la part més difícil, si és que es pot dir, ja que fins a l'ermita hi ha aproximadament uns 20 minuts de pujada, bastant intensa.
Un cop s'ha arribat a l'ermita les vistes són magnífiques de Santa Pau i els pirineus.
Després enlloc de baixar pel mateix camí he seguit un caminet que baixa just per darrera de l'ermita i que va a parar quasi al Coll de la Boixeda.
Un cop a la pista marcada d'Itinerannia, només ens cal anar seguint el camí i altre cop anirem a sortir al Coll de Palomeres i altre cop on he aparcat el cotxe.
Més o menys he fet aquesta ruta amb parades incloses amb un parell d'hores, fent com sempre bastantes fotos i algun que altre video.
Mentre anava caminant, estava pensant, que amb aquesta ermita, estic recorrent les ermites romàniques amb més història de la nostra terra.


Mapa dels llocs visitats i mapa del Google Earth de la ruta


dijous, 9 de desembre del 2010

Caminada Popular de Sant Nicolau - 2010

El diumenge dia 6-12-2010, amb l'Albert P. vam  decidir anar a provar de fer una marxa popular. Jo particularment en tenia ganes de fer una marxa popular i veure quin nivell tenen els caminadors de la Garrotxa.
Aquesta marxa va estar organitzada pel GECA de Sant Esteve d'en Bas, des d'aqui vull felicitar aquest grup de gent, tan pel tracte rebut, ja que era la primera vegada que hi anavem, com per l'esmorzar que ens van oferir a dalt.
L'itinerani que vam fer és el següent: Pla d’en Xurri, camí del Salt del Bot, Freixeneda, Escletxes de Freixeneda, Salt del Sallent i Pla d’en Xurri.
Vam quedar a les 07:45 al local social del GECA, i després ens vam dirigir al Pla d'en Xurri o també conegut com els "Pins de Sant Privat o de Can Turon", vam començar a pujar seguint el camí ben fressat que ens portaria cap al Salt del Sallent, però en arribar al trencant, ens vam desviar cap a la dreta creuant la riera i pujant pel Salt del Bot. La pujada és feixuga, bastant intensa, però les vistes són impressionants. Es va pujant i na fent, de tant en tant se sentien alguns bufets i alguns eren propis...
Un cop a dalt havent fet la pujada del Salt del Bot, vam arribar molt a prop del Mas de la Freixeneda, que rep el nom per un Freixe, immens que hi ha just al costat, aquesta masia està deshabitada, però encara conserva les parets i bona part del seu teulat. Allà dalt l'organització ens va haver de donar una mala noticia, que ja es veia a venir. No podiem anar a les Escletxes de la Freixeneda, aquests són uns forats que entren dintre la muntanya i converteixen aquestes com un laberint ple de vida i arbres. Però degut a que hi havia molta neu i la possibilitat de més precipitacions de neu, vam haver de deixar-ho per un altre dia, cosa que l'organització molt acertadament va desaconsellar d'anar-hi.
Després d'aquesta parada, vam continuar per una pista completament nevada i per sorpresa de molts, començava a caure aigüa i neu. Al cap d'una estona de pujada per la neu i sota la pluja o neu, vam arribar a un pla on ens vam trobar els cuiners del Centre, que ens vam rebre amb un bon foc per escalfar-nos i un bon esmorzar.
Després d'aquesta pausa, vam continuar la nostra marxa cap avall, vam trobar indicadors d'Itinerannia, però no els vam seguir, ja que nosaltres baixavem directament per les escales del Salt del Sallent.
Quan feia una estoneta que anàvem baixant, vam trobar uns pals indicadors que feien referència al Salt del Sallent i uns quants ens vam acostar a veure'l.
La baixada per les escales, no és apte per tothom, ja que hi ha alguns trams un pèl complicats i els estimberris que hi ha són pronunciats. Per tant si hi ha algú que les alçades li facin por, millor no anar-hi...
Després de la baixada per les escales, la cosa es posa molt més fàcil i es va per un camí ben fressat i marcat que ens va portar altre cop al Pla d'en Xurri.
Una excursió molt maca, amb un nivell moderat, no alt, però la gent que la volgui fer ha d'estar acostumada a caminar.
Ja estic organitzant una pròxima sortida al Salt del Sallent, però aquesta vegada no seràn tantes hores de marxa i serà un nivell una mica més baix, fins aviat!


Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth


Video de l'excursió

divendres, 19 de novembre del 2010

El Taga

El divendres dia 19 de novembre de 2010, hem pujat a un dels cims que tenia més ganes de pujar, el Taga, que es troba a uns 2038 metres d'alçada.
Hem marxat ben d'hora pel mati, amb la companyia d'en Ramon, en Xevi i jo.
Un cop hem arribat a Sant Joan de les Abadesses, hem agafat la carretera que va cap a Ogassa i després en direcció a l'esglèsia de Sant Martí d'Ogassa, hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha just al costat de pista, hem començat la pujada, no és dificil, però s'ha d'estar acostumat a pujar, ...
Anem pujant i arribem a la Font de les Freixes, ja ens trobem a uns 1478 metres, aquesta es troba gelada i un tros amunt trobem el naixement d'una riera. 
La pujada no minva, anem fent ziga-zagues i anem agafant alçada. Per sorpresa nostre cada cop que anem pujant anem trobant neu, qui m'ho havia de dir que trepitjaria neu.
Arribem a la Portella d'Ogassa, ens trobem a uns 1798 metres, a la dreta tenim el Puig Estela (un altre dia et faré el cim...) i a la nostre esquerra el Taga, ja es pot veure la creu blanca.
Anem pujant, però quina VISTA això és IMPRESSIONANT, els pirineus, amb el puigmal, el massís del canigó, la zona de vallter, uff quines ganes d'anar-hi...
Un cop al cim, foto de rigor amb la creu i de fons la nostra bandera, això si, amb la capelina, el buff, els guants i el gorro, aquest últim me'l trec per la foto, que hem de quedar guapos... ja que fa un vent fred que se't posa per a tot el cos.
Baixem un tros perquè no ens toqui tant el vent i esmorzem que ja toca, però avui trobem a faltar a la "Margarita" Ooooh quina pena....
Fen el camí de tornada, em passa un pensament pel cap, quina sort que tenim de viure en aquesta zona i quina tranquilitat, quines vistes, només em falta dir "Que macuu",...
A la baixada te n'adones del desnivell que hem fet.
Espero tornar-hi ben aviat, però aquesta vegada amb la Raquel que de ben segur li agradarà la vista.


Mapa dels llocs visitats i mapa del Google Earth de la ruta


Video de l'excursió

dilluns, 15 de novembre del 2010

Sant Martí-Sant Miquel del Corb i el Volcà Racó

El diumenge pel matí, amb la Raquel vam fer un excursió molt maca. Vam anar a dues ermites romàniques que hi ha molt a prop de casa, es tracten de Sant Martí del Corb i Sant Miquel del Corb.Tot i que té més anomenada la segona Sant Miquel, Sant Martí per la seva situació i construcció és més maca. La ruta no té cap dificultat i tota l'estona està marcat i senyalitzat.
Com sempre vam fer una parada tècnica, esmorzar i després ens vam enfilar per un caminet que porta cap al Volcà Racó, amb unes vistes impressionants.
Un cop s'arriba al Volcà hi ha la possibilitat d'anar cap a Xenacs i el Puig Rodó, però teniem una mica de pressa i vam decidir de baixar i anar altre vegada cap a Olot.
Una matinal de diumenge al matí per aprofitar el cap de setmana perfectament.


Mapa de l'excursió i mapa del Google Earth de la ruta


dijous, 11 de novembre del 2010

Excursió a La Mare de Déu del Mont

El divendres dia 12 de novembre de 2010, vam pujar a la Mare de Déu del Mont. Ben d'hora pel matí vam marxar en direcció cap a Beuda, punt de partida de la nostra excursió, vam passar el poble de Beuda i vam agafar una pista forestal, emporlanada i quasi a l'açada d'una pedrera de calç, vam deixar el cotxe.
El camí que va cap a la Mare de Déu del Mont és apte per fer tot l'any, però si neva és millor no pujar-hi.
Tota l'estona el camí es troba marcat amb marques de color verd taronja o groc.
Després de fer una bona pujada i a l'arribar a la Font de Rocapastora, ens vam enfilar muntanya amunt per tal d'anar al Corral de l'Abat, on en un passat llunyà fou una fortificació carlina, per la seva situació estratègica, després com a habitatge per pastors i ara només en queden uns murs i a on dormen ara cabres i altres animals.
Un cop vist aquesta construcció, desfem el camí altre cop en direcció a Rocapastora i tornem a enllaçar el camí que va cap a la Mare de Déu del Mont, però la nostra sorpresa fa que el nostra guia de l'excursió ens fa baixar per un caminet quasi ni marcat, cap avall. Agafem aquest caminet i després d'embardissar-nos i quasi caure un parell de cops, arribem a la "Cova de les Encantades", allà esmorzem i com sempre en aquests cassos ens acompanya "La Margarita" que passa de boca en boca de tots els excursionistes...
Un cop hem recuperat forces, resseguim el camí fet i tornem-hi cap amunt que fa pujada, tot i fent una parada a Sant Llorenç de Sous, antic Monestir Benedictí, diu l'història que els monjos fundadors d'aquest monestir eren de Sant Aniol d'Aguja i els que es portaven malament els feien passar una temporada en  aquest lloc com a castig, pel que es veu debien haver-hi moltíssims que es portaven malament, ja que el monestir és grandiós.
Un cop a dalt de la Mare de Déu del Mont, fent la visita obligada a la cambra de Mossèn Cinto Verdaguer, l'esglèsia, la vista és espectacular si fa un dia clar, s'observen 10 comarques. A més es pot observar el Pedraforca, el Puigsacalm, el Bassegoda, el Canigó, el Costabona, el Turó de l'home, el castell de Torroella de Montgri sobre el seu massís, el golf de Roses, la Serra de l'Albera, entre d'altres...
De baixada fem parada al Castellot de Beuda, antic castell que va servir en l'època dels Francs per fer fora els sarraïns de la nostra terra i així fer la Marca Hispànica.
Alguns llocs d'aquesta excursió costarà que els torni a veure, per la seva situació, ja que no es troben en cap mapa, però espero tornar-hi aviat.



Ruta amb el Google Earth
 
Desnivell de la ruta


El gràfic del desnivell i la ruta des del Google Earth, l'he tret del Wikiloc, que ha penjat en Ramon.
Us paso el link d'en Ramon on molt detalladament fa una explicació de la ruta:


P.D. "La Margarita" és una bota de vi, que sempre porta a sobre en Florenci i a més amb un vi boníssim.