Mieres, ermita del Freixe i santuari de Finestres

Divendres, 15 de febrer de 2013

Quedem ben d'hora, amb en Florenci P., per fer una ruta en un lloc poc visitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Anem fins a Mieres, per la carretera general i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant de Can Met, allà agafem el camí de sender saludable que és extens per tots els pobles de Catalunya.
A prop de la Masia de Can Pei, agafem el camí d'Itinerannia que no hem de deixar. El camí transcorre entre prats i agafa alçada ràpidament, sortim a la pista i veiem que hi ha uns pals indicadors que ens indiquen un dels punts a visitar, l'Ermita de Santa Maria del Freixe, agafem la pista en direcció a la indicació de l'ermita, just abans d'arribar a un dels punts a visitar, passem per les ruïnes del Mas el Puig, deixem les restes d'aquest mas i continuem cap a l'ermita.
A l'arribar-hi la trobem al mig d'una vall on s'observen antics arbres fruiters i feixes, encara definides, però actualment en dessús. Ens fem les fotos de rigor i fins i tot es pot pujar a l'alçada del campanar i observar des d'allà dalt les vistes.
Seguim la pista fins arribar a la Talaia Ibèrica o la Dama de la Garrotxa, un mirador d'excel·lència  on optem per agafar forces i esmorzar. Després d'agafar forces ben merescudes, continuem cap al Coll de les Pedres Picades, on sense perdre el camí ben marcat, entre fites i marques grogues ens durà fins als peus del Santuari de Santa Maria de Finestres, on el camí altre cop es torna a enfilar ràpidament.
Les vistes són genials mentre es va pujant, però per a qui tingui vertic ho pot passar molt malament, ja que en alguns moments el camí és un xic estret.
En arribar al Santuari, ara deshabitat, però en un passat fou un antic hostal, per això l'existència d'una palanca amb motor, que era utilitzada per pujar-hi els aliments i d'altres subministres. Ara només utilitzada per  l'aplec que es porta a terme el 7 de juny.
Després d'observar en l'entrada de l'església la imatge de la Santa Lliberada Ferrarons, la única santa que tenim a Olot.
Un cop vist tot el santuari, ens enfilem cap al Castell de Finestres, on ja només queden quatre pedres i el que fou el pou d'abastiment d'aigua. Allà trobem un bon número de pessebres que moltes colles pugen en aquest lloc, pel fet de ser bastant assequible i apte per a tothom.
Desfem el camí i baixem per l'altre costat on el camí ens porta per una fageda de la Serra de Finestres, el camí també ben marcat en fites i marques grogues, ens durà fins al Coll de Clascar i podem observar el desnivell que hem baixat, continuem de baixada i passem per la feixa dels burros, el camí ens porta fins a la Casica de l'Obrador, altre cop agafem un dels camins de la marxa de senders de salut i que ens portarà fins a Mieres, però abans visitarem l'església de Sant Pere de Mieres.
Després de visitar-ho anem a dinar al restaurant del Puig Sa Llança.
Una ruta molt maca i tal i com he dit, apte per a tothom.

Temps de la ruta: 6 hores i 24 minuts (com sempre amb parades incloses)
Distància: Uns 18 quilòmetres (va fallar el gps)
Dificultat: 2 sobre 5, per les pujades.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Estana a Prat de Cadí - Sortida amb neu

Dissabte, 9 de febrer de 2013

Aquest dia vaig fer una ruta ja feta, però no de la mateixa manera, ja que vam anar-hi amb neu i vam fer servir raquetes de neu.
La ruta que vam seguir, va ser: Estana, un poble situat a  tocar de la Serra del Cadí, amb unes vistes impressionants d'aquesta serra. El camí molt ben marcat i sense massa problemes, segueix les marques blanques i grogues, les quals signifiquen sender de petit recorregut.
Doncs com hem dit, seguim aquestes marques, que ens porten al Coll de Pallers, alà el camí comença a pujar, però és una pujada suau i constant. A l'estiu aquest camí es troben algunes pedres, però a l'hivern canvia i el que abans era pedra, ara és una capa de neu.
El camí es molt freqüentat i per això no hi ha problema, ja que es segueixen les petjades que ens portaran fins al Prat de Cadí.
El camí, comença la pujada i passem pel Coll de Reineres, el Coll Roig i arribem ja en un terreny més suau fins al Prat de Cadí i podem observar la Serra de Cadí.
Podem veure la Roca de l'Ordiguer, la Roca Verda i la Roca Punxeta, entre altres...
És una caminada, molt agradable de fer i que no comporta cap sobre esforç. Per tant és recomanable de fer amb família, nens i/o persones poc habituades a caminar.

Temps de la ruta: 4 hores i 28 minuts, amb parades incloses
Distància: 7, 24 Quilòmetres, però el Gps va fallar, potser més...
Dificultat: 1 sobre 5

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Camí de Ronda. Calella de Palafrugell al Far de Sant Sebastià

Dissabte dia 2 de febrer de 2013

El dissabte dia 2, tot i l'amenaça del temporal de vent, vam sortir a fer una sortida. En aquesta ocasió vam optar per fer Calella de Palafrugell al Far de Sant Sebastià.
Els integrants de la ruta, van ser: La Sandra P., en Jordi C., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.
Vam quedar aviat al matí i primer de tot, abans de caminar, ens vam trobar al Bar de Borgonyà, on vam degustar d'un esmorzar de forquilla i ganivet. (Mal fet..., ja que cap dels integrants, no teniem ganes de caminar, en arribar al lloc...)
Després de fer l'esmorzar en aquest bar, molt recomanable, vam dirigir-nos fins a Calella de Palafrugell, on vam començar la ruta.
El camí, que vam agafar és el GR-92, que és el que es passa pel costat de la costa i denominat Camí de Ronda.
Vam passar per la platja de Portbò, on es fa la típica cantada d'havaneres, de principi d'estiu. Continuem el camí, sempre ben indicat, per les marques blanques i vermelles o per les mateixes marques que l'ajuntament ha col·locat.
Després de deixar Calella, arribem a Llafranc, pel camí que ressegueix la costa i es pot observar la Punta d'en Blanc, la Roja i les Negre de Garbí. A més de tenir una vista privilegiada de la Badia de Llafranc.
Vam anar a parar a la Platja de Llafranc, en aquests dies buit i els comerços esperant als turistes d'estiu.
Després en arribar a Llafranc s'ha d'estar atents, ja que s'ha d'agafar un PR, un sender de Petit Recorregut, ja que, fem un camí diferent tant de pujada, com de baixada.
Agafem aquest camí indicat amb franges de color blanc i groga. Aquest camí ens endinsa en una urbanització, on els que hi viuen, no arriben a fi de mes...
Anem seguin el camí, ben marcat i trobem un pal indicador, on hi ha un punt d'interès, es tracta del Dòlmen de Can Mina dels Torrents, l'anem a visitar. Tornem pel mateix camí i enllacem altre cop el mateix camí.
Després de passar pel costat de l'hípica, les marques tornen a canviar de color, ara les trobareu de color verd i blanc...
A partir d'aquí, potser el camí s'enfila un xic, però res que no es pugui fer.
El camí ens porta directament al Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, el visitem, fem una volta per la zona de l'hotel del far, tancat per descans d'hivern i comencem el camí de baixada, buscant un lloc per dinar.
El camí de baixada, el fem pel GR-92, aquest cop seguin les marques blanques i vermells. Altre cop resseguim el camí de ronda altre cop fins a Calella de Palafrugell, on vam deixar els cotxes.
És una ruta, molt fàcil, apte per fer en famílies, amb gent poc habituada a caminar i també es pot fer amb nens.

Temps de la ruta: Unes 4 hores, amb parada per dinar, fotos i altres.
Dificultat: 1 sobre 5.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Sant Marc, Pic de les Bruixes i Comanegra

Després de masses dies sense actualitzar el blog, degut a una gran pèrdua, torno amb ganes d'explicar i fer, noves rutes.

Queda explicar l'ùltima ruta feta.

Dissabte dia 1 de desembre de 2012

Aquest dia, amb la companyia d'en Josep C., en Xevi P. i jo. Vam sortir d'Olot com quasi sempre, molt aviat al matí, per anar fins al punt de sortida, a les Basses de Monars. És una excursió quasi, calcada a la que vam fer no fa massa, però en aquesta ocasió vam visitar Sant Marc.

La ruta fins a pujar a Monars, és la mateixa, per tant, aquest tros me'l salto.

Deixem el cotxe a Monars i seguim la pista que és el camí de Monars a Can França. Al final del camí, trobem dos caminets, un que va a la nostre esquerra i l'altre a la dreta, hem d'agafar el de baixada, el de la dreta, és un camí ben fressat. En teoria passem pel costat de la font de l'Avellanosa, però en les dues ocasions que he fet aquesta ruta, encara no l'he vist...

Anem seguint aquest camí, però amb moltes dificultats, degut a que no està del tot ben indicat.

Passem pel Ras del Malpàs, Rassos de Monars i arriban a la Font del Puig de les Bruixes, on un tancat i algunes estalactites, ens alegren la ruta.

Fem les fotos de rigor i vigilem de no patinar, ja que hi ha bastant de gel.

El camí a partir d'aquí es torna difícil de seguir, però no hi ha perill de perdre's, ja que es té la visió del Pic de Sant Marc, quasi en tot el camí.

Quasi a sota del Pic de Sant Marc, trobem el camí correcte i passem pel Collet de l'Arç i ara si, pugem a Sant Marc.

Arribem a Sant Marc 1.327 metres, després d'un llarg i penós camí, ja que degut a no existir cap marca, ens habíem de regir pel nostre sentit de l'orientació.

A dalt de Sant Marc, podem observar la Vall de Sant Aniol d'Aguja, alhora també anem a veure el pessebre que hi ha col·locat a dalt d'aquest cim.

Després d'esmorzar i agafar forces, seguim la ruta, seguint les marques ara sí, ben visible d'Itinnerannia. Passem pel Collet de Sant Marc, seguim la carena i enfilem cap al Pic de les Bruixes i al Comanegre, seguint la mateixa ruta que l'altre vegada.

Aquesta vegada, però amb més bones vistes, ja que amb el sol, vam poder gaudir de les vistes que hi ha.

Temps de la ruta: 6 hores. (Parades incloses)

Distància: 13,21 Quilòmetres

Dificultat: 3sobre 5 (pel problema de no estar el camí marcat)

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Ruta per l'Alta Garrotxa.

Divendres, 2 de novembre de 2012

Hem fet la següent ruta, amb companyia d'en Josep C., en Pep O. i jo (Carles). Quedem a les 8:00 a Montagut, per tal d'anar amb un sól cotxe fins a l'últim aparcament de l'Alta Garrotxa. Espai d'Interès Natural.

Hem tingut sort i hem pogut aparcar a l'últim aparcament que es troba, just després de la Cova dels Ermitons, enfilat a la falda dels cingles de Freixent o de Gitarriu i després de la Roca del Castell Sespasa, un bon lloc on molts escaladors, han començat a iniciar-se a l'escalada en roca.

Comencem a caminar, seguint la pista forestal, en direcció a Sant Aniol. El camí que hem d'agafar es troba ballat amb una cadena, ja que només hi poden passar autoritzats i els propietaris de la Muntada.

Seguim la pista i ens trobem, la passera amb abundant aigua, quan ens estem mentalitzant per passar i mullar-nos els peus, arriba un 4x4, que s'ofereix a deixar-nos enfilar a sobre i així evitar de mullar-nos.

Creuem la passera de luxe i continuem, per la pista. Per aquesta, ens trobem antigues construccions, ja en ruïnes, del passat.

Agafem el trencant que indica el camí, però s'ha de creuar el riu i degut a la quantitat d'aigua que baixa per la riera, decidim de continuar per la pista, fins a la Muntada.

En arribar a la Muntada, hi ha un caminet que passa, just pel costat de la propietat del mas i que va a sortir costat del Gomarell, des d'on agafen l'aigua, pels pobles de Montagut i Sant Jaume de Llierca. Creuem la resclosa del Gomarell amb compte, ja que al haver-hi tanta aigua, podríem patinar i acabar mullats...

Després, agafem el camí molt ben marcat. Fins i tot es pot observar que les pedres són ben llises de tanta i tanta gent que hi ha passat i que hi passa.

Al cap d'una estona de caminar, arribem fins al pont penjant del llierca, com no, aquest pont mereix les nostres fotos.

Continuem la marxa i just abans d'arribar al següent pas per creuar la riera, decidim altre cop d'agafar un caminet i així evitar de creuar-la. És la primera vegada, que passo per aquest camí, ja que sempre que hi havia anat, passava pel molí de Sant Aniol.

El camí que hem agafat, passa per l'altre costat del molí, el veiem durant una estoneta i arribem de seguida a Sant Aniol d'Aguja.

Fem una visita ràpida a l'ermita de Sant Aniol i esmorzem amb la tranquil·litat de la zona.

Després de recuperar forces, anem cap al Salt del Brull, de camí visitem el Gorg Blau i després de grimpar i posar el peu en remull, arribem al Salt del Brull. Desfem el camí, però aquesta vegada, sense posar el peu a l'aigua i altre cop som a Sant Aniol.

Agafem el camí marcat amb les marques blanques i vermelles del GR-11, que ens portarà fins a Talaixà. Al cap d'una estona de caminar arribem al Salt de la Núvia i com que en Pep, era la primera vegada que hi era, l'hi explico la història del salt. Veiem la fita que separava les terres de la Quera i continuem la marxa. 

Travessem un parell de tarteres, per sort, sense problemes i enfilem el camí cap a la Quera. Just abans d'arribar, veiem un trencant amb unes lletres FC, que ens indiquen el camí cap al Forat Quer. És una pujada, que fa suar de valent, a l'hora que també s'ha de grimpar per pedres i no perdre mai de vista les fites que hi han. A l'arribar al forat, toca posar-se de quatre grapes i entrar cap al forat. A l'altre costat hi ha un balcó que es pot observar tota la zona, com per exemple el Martanyà, el Puig de Mas d'en Coll i d'altres.

Altre cop toca desfer el camí i estar atents a les fites. Altre cop al camí ja quasi bé a la Quera, veiem una destrossa a la zona, estan fent una pista forestal!!!! Veiem la Quera, que cada dia està pitjor.

Continuem el camí, al cap d'una estona arribem a la Talaixà, on segurament si busquéssim una mica trobaríem algun que altre rovelló o pinetell.

A l'arribar a dalt de Talaixà, parlem amb el guarda del refugi, que ens explica una mica, què hi fa allà. Després de parlar molt, anem cap a dinar, ens posem al sol i a menjar que ja és hora.

Un cop amb la panxa plena, volem anar a visitar l'església de Sant Martí de Talaixà, restaurada, fa poc, però un toro no ens deixa passar... Què hi farem, reculem i marxem.

Agafem el camí de baixada cap a Pont d'en Valentí, també molt ben marcat. El camí voreja la muntanya del Ferran, ja visitada, en una anterior excursió. Altre cop passem per la destrucció de la pista i continuem cap a vall.

Al cap d'una estona de caminar, arribem al Pont d'en Valentí, tornem a fer més fotos, creuem el pont i agafem la pista, altre cop cap al cotxe.

Ha estat una ruta, molt maca, amb bona companyia i un molt bon temps.

Temps de la ruta: 6 hores i 4 minuts

Distància: 16 Quilòmetres i 37 metres

Dificultat: 2 sobre 5, per la pujada al forat Quer.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Pic de les Bruixes i Comanegra

Dissabte 13 d'octubre de 2012

Aquesta ruta, som: La Sandra P., en Jordi C., en Josep C., la Montse M., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.

Quedem ben d'hora, a les 8 hores, a Olot, per tal d'anar amb el mínim de cotxes fins a les Basses de Monars.

Ja ben distribuits a dins dels cotxes, anem en direcció a Camprodon i després fins a la carretera de Rocabruna a Beget, un cop arribats a Rocabruna, hem d'estar atents i en uns 2 quilòmetres, veurem un gran dipòsit d'aigua a la nostra esquerra i ens hem d'enfilar, per una pista. El camí està en bastant bon estat, però és més recomanable anar-hi amb un 4x4. Fins arribar a Monars, és pista i es fa un xic llarga, ja que les ganes de començar a caminar hi són.

Un cop aparcats, en un aparcament improvisat, ens canviem el calçat, fem els estiraments de rigor, abans de començar la marxa i alguna cosa més...

Les Basses de Monars, es troben a uns 1.300 metres d'alçada, el dia encara no s'ha aixecat del tot i mirant el cel, semblaria que ens farà un xic de malt temps... Seguim amb la ruta. 

Seguim pista i arribem a la fi de la pista, on trobem uns indicadors, on ens marquen el camí cap al Pic de les Bruixes i el Pic de Sant Marc, en aquesta ocasió, no hi anirem a Sant Marc. Seguim les marques de color taronja i verd i el camí comença a agafar alçada ràpidament, entrem dintre una roureda i de lluny s'escolten unes campanes, pensant que ens trobarem vaques o cavalls, tots estem equivocats i ens trobem un ramat de cabres...

Fem algunes fotos i continuem la marxa. Ara sí el camí ja comença en clar pujada, fins arribar a la Serra Baixa del Comanegra, un cop a dalt, el camí va entrant en pastures de falgueres i fagedes. Es veu clarament on és el Sud i el Nord, en tot moment, ja que la vegetació ho indica. Altre cop pensem amb el temps, llàstima, ja que enlloc de marxar la boira, cada cop sembla que n'hi ha més i només veiem el que tenim davant...

De lluny veiem el nostre objectiu el Pic de les Bruixes, anem en bona direcció i arribem al Portell de l'antic, on una sèrie d'obstacles rocosos, ens fa estar un xic entretinguts i alhora es pot fer alguna grimpada divertida, ara sí, estem a tocar del Pic de les Bruixes o Pic de Caburlé, que culmina amb una pujada un xic forta, però breu.

El cim és petit i a més d'estar sols, només hi ha un pessebre.No veiem res, per la boira i malgrat el temps els explico la llegenda del cim... Aquesta no us l'explicaré aquí, sinó que l'haureu de buscar o si veniu amb mi, ja us l'explicaré. Fem la foto de rigor al cim i comencem a baixar, resseguim el mateix camí de tornada i aprofitem per fer una parada i agafar forces per esmorzar.

Un cop amb la panxa plena, comencem, potser el tros més dur, és una pujada d'una mitja hora, constant, aquest s'anomena la Jaça dels Xais i es passa dels 1.390 a 1.557 metres d'alçada.
La pujada és animada i algun que altre buf, se'ns escapa... Anem pujant entre mig d'una fageda densa i amb la boira, encara és més misteriosa, la fageda. Entre mig d'aquesta veiem la silueta de vaques i del pastor, que les baixa cap a Monars. Just a uns metres, abans d'arribar al cim, veiem una placa, on diu en francès que estem al punt més al Sud del territori francès, si les coses van maldades, anem demanant papers...

Arribem al cim del Comanegra, només veiem la placa i el punt geodèsic. No veiem la creu... Potser és la boira. Com no, ara toca fer la foto de rigor, al cim del Comanegra.

Ara toca fer baixada i com que no veiem el cotxe, ens hem de guiar pels gps que portem. El camí de baixada és maco, llàstima de les vistes i en arribar quasi a baix ens trobem a una senyora, que fa de pastora.

En aquesta època, ens explica que fan la tria de les vaques, les més joves i valentes es queden i les grans i embarassades, se les emporten a la granja.

És una ruta, que hem de tornar a repetir, ja que tots ens hem quedat amb les ganes de veure la vista i pujar al cim de Sant Marc.

Ja estem buscant data, per aquesta ruta.

Penjaré poques fotos d'aquesta, ja que no val la pena, ja que només es veu, boira i humitat.
Després de caminar i veient, que el temps de la ruta, va ser inferior al previst, vam decidir d'anar a dinar a Camprodon.

Temps de la ruta: 4 hores (amb parades incloses)
Distància: 8 quilòmetres i 55 metres.
Dificultat: Posaré un 2 sobre 5, potser per alguna pujada.

Breu reportatge de la ruta

Recorregut amb el google earth.

Cursa Sant Lluc 2012

Diumenge 7 d'octubre de 2012

Amb companyia d'en Xevi P., el meu germà l'Albert B. i jo. Vam fer la Cursa Popular de Sant Lluc, de 10 quilòmetres. El desnivell acumulat no representava masses problemes, però era la primera cursa de 10 km, que fèiem.

Vam començar a les 9:30 del matí, aquí a la sortida amb bastanta gent, unes 295 persones i em va costar agafar el ritme de cursa, em notava que anava molt lent, però al sortir dels últims, això em va fer perdre molt de temps i avançar a moltíssima gent.

El circuit que van plantejar era molt bo, ja que els primers quilòmetres, quasi tot era baixada, fins arribar al centre que hi havia una petita pujadeta, aquí ja vaig començar a agafar un bon ritme, però ja era tard per escalar posicions...

En baixar altre cop, més del mateix, molta gent i costava d'adelantar-los, fins aproximadament al supermercat Consum, on hi havia una petita pujada que va fer molt de malt a força gent.

Anava passant la cursa i cada cop em sentia més bé, tant físicament com mentalment. 

El segon lloc, que va passar factura va ser, entre el quilòmetre 6 i 7, potser el sector que s'havia d'haver guardat forces, molta gent. 

Hi havia alguna pujada, res de l'altre món, però si anaves a un ritme massa alt, podia passar factura. 

Després d'això tocava fer una volta a la pista d'atletisme, per relaxar cames, respirar aire pur i tornar a carretera i ja només quedaven uns 2 quilòmetres, per arribar a la meta.

En definitiva una cursa, molt ben organitzada, bon recorregut.

Particularment se'm va fer curta i per això em penso orientar cap a fer alguna mitja marató, ja que potser és el que m'interessa i disfrutaré.
Segons el temps oficial, vaig tardar en fer-la 50 minuts i 4 segons, quedant 192 è de 294 participants.
La propera intentaré baixar i quedar-me fregant als 100 primers, apa fins la pròxima

Resum fotogràfic de la cursa. 

Recorregut de la cursa