Ruta per l'Alta Garrotxa.

Divendres, 2 de novembre de 2012

Hem fet la següent ruta, amb companyia d'en Josep C., en Pep O. i jo (Carles). Quedem a les 8:00 a Montagut, per tal d'anar amb un sól cotxe fins a l'últim aparcament de l'Alta Garrotxa. Espai d'Interès Natural.

Hem tingut sort i hem pogut aparcar a l'últim aparcament que es troba, just després de la Cova dels Ermitons, enfilat a la falda dels cingles de Freixent o de Gitarriu i després de la Roca del Castell Sespasa, un bon lloc on molts escaladors, han començat a iniciar-se a l'escalada en roca.

Comencem a caminar, seguint la pista forestal, en direcció a Sant Aniol. El camí que hem d'agafar es troba ballat amb una cadena, ja que només hi poden passar autoritzats i els propietaris de la Muntada.

Seguim la pista i ens trobem, la passera amb abundant aigua, quan ens estem mentalitzant per passar i mullar-nos els peus, arriba un 4x4, que s'ofereix a deixar-nos enfilar a sobre i així evitar de mullar-nos.

Creuem la passera de luxe i continuem, per la pista. Per aquesta, ens trobem antigues construccions, ja en ruïnes, del passat.

Agafem el trencant que indica el camí, però s'ha de creuar el riu i degut a la quantitat d'aigua que baixa per la riera, decidim de continuar per la pista, fins a la Muntada.

En arribar a la Muntada, hi ha un caminet que passa, just pel costat de la propietat del mas i que va a sortir costat del Gomarell, des d'on agafen l'aigua, pels pobles de Montagut i Sant Jaume de Llierca. Creuem la resclosa del Gomarell amb compte, ja que al haver-hi tanta aigua, podríem patinar i acabar mullats...

Després, agafem el camí molt ben marcat. Fins i tot es pot observar que les pedres són ben llises de tanta i tanta gent que hi ha passat i que hi passa.

Al cap d'una estona de caminar, arribem fins al pont penjant del llierca, com no, aquest pont mereix les nostres fotos.

Continuem la marxa i just abans d'arribar al següent pas per creuar la riera, decidim altre cop d'agafar un caminet i així evitar de creuar-la. És la primera vegada, que passo per aquest camí, ja que sempre que hi havia anat, passava pel molí de Sant Aniol.

El camí que hem agafat, passa per l'altre costat del molí, el veiem durant una estoneta i arribem de seguida a Sant Aniol d'Aguja.

Fem una visita ràpida a l'ermita de Sant Aniol i esmorzem amb la tranquil·litat de la zona.

Després de recuperar forces, anem cap al Salt del Brull, de camí visitem el Gorg Blau i després de grimpar i posar el peu en remull, arribem al Salt del Brull. Desfem el camí, però aquesta vegada, sense posar el peu a l'aigua i altre cop som a Sant Aniol.

Agafem el camí marcat amb les marques blanques i vermelles del GR-11, que ens portarà fins a Talaixà. Al cap d'una estona de caminar arribem al Salt de la Núvia i com que en Pep, era la primera vegada que hi era, l'hi explico la història del salt. Veiem la fita que separava les terres de la Quera i continuem la marxa. 

Travessem un parell de tarteres, per sort, sense problemes i enfilem el camí cap a la Quera. Just abans d'arribar, veiem un trencant amb unes lletres FC, que ens indiquen el camí cap al Forat Quer. És una pujada, que fa suar de valent, a l'hora que també s'ha de grimpar per pedres i no perdre mai de vista les fites que hi han. A l'arribar al forat, toca posar-se de quatre grapes i entrar cap al forat. A l'altre costat hi ha un balcó que es pot observar tota la zona, com per exemple el Martanyà, el Puig de Mas d'en Coll i d'altres.

Altre cop toca desfer el camí i estar atents a les fites. Altre cop al camí ja quasi bé a la Quera, veiem una destrossa a la zona, estan fent una pista forestal!!!! Veiem la Quera, que cada dia està pitjor.

Continuem el camí, al cap d'una estona arribem a la Talaixà, on segurament si busquéssim una mica trobaríem algun que altre rovelló o pinetell.

A l'arribar a dalt de Talaixà, parlem amb el guarda del refugi, que ens explica una mica, què hi fa allà. Després de parlar molt, anem cap a dinar, ens posem al sol i a menjar que ja és hora.

Un cop amb la panxa plena, volem anar a visitar l'església de Sant Martí de Talaixà, restaurada, fa poc, però un toro no ens deixa passar... Què hi farem, reculem i marxem.

Agafem el camí de baixada cap a Pont d'en Valentí, també molt ben marcat. El camí voreja la muntanya del Ferran, ja visitada, en una anterior excursió. Altre cop passem per la destrucció de la pista i continuem cap a vall.

Al cap d'una estona de caminar, arribem al Pont d'en Valentí, tornem a fer més fotos, creuem el pont i agafem la pista, altre cop cap al cotxe.

Ha estat una ruta, molt maca, amb bona companyia i un molt bon temps.

Temps de la ruta: 6 hores i 4 minuts

Distància: 16 Quilòmetres i 37 metres

Dificultat: 2 sobre 5, per la pujada al forat Quer.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Pic de les Bruixes i Comanegra

Dissabte 13 d'octubre de 2012

Aquesta ruta, som: La Sandra P., en Jordi C., en Josep C., la Montse M., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.

Quedem ben d'hora, a les 8 hores, a Olot, per tal d'anar amb el mínim de cotxes fins a les Basses de Monars.

Ja ben distribuits a dins dels cotxes, anem en direcció a Camprodon i després fins a la carretera de Rocabruna a Beget, un cop arribats a Rocabruna, hem d'estar atents i en uns 2 quilòmetres, veurem un gran dipòsit d'aigua a la nostra esquerra i ens hem d'enfilar, per una pista. El camí està en bastant bon estat, però és més recomanable anar-hi amb un 4x4. Fins arribar a Monars, és pista i es fa un xic llarga, ja que les ganes de començar a caminar hi són.

Un cop aparcats, en un aparcament improvisat, ens canviem el calçat, fem els estiraments de rigor, abans de començar la marxa i alguna cosa més...

Les Basses de Monars, es troben a uns 1.300 metres d'alçada, el dia encara no s'ha aixecat del tot i mirant el cel, semblaria que ens farà un xic de malt temps... Seguim amb la ruta. 

Seguim pista i arribem a la fi de la pista, on trobem uns indicadors, on ens marquen el camí cap al Pic de les Bruixes i el Pic de Sant Marc, en aquesta ocasió, no hi anirem a Sant Marc. Seguim les marques de color taronja i verd i el camí comença a agafar alçada ràpidament, entrem dintre una roureda i de lluny s'escolten unes campanes, pensant que ens trobarem vaques o cavalls, tots estem equivocats i ens trobem un ramat de cabres...

Fem algunes fotos i continuem la marxa. Ara sí el camí ja comença en clar pujada, fins arribar a la Serra Baixa del Comanegra, un cop a dalt, el camí va entrant en pastures de falgueres i fagedes. Es veu clarament on és el Sud i el Nord, en tot moment, ja que la vegetació ho indica. Altre cop pensem amb el temps, llàstima, ja que enlloc de marxar la boira, cada cop sembla que n'hi ha més i només veiem el que tenim davant...

De lluny veiem el nostre objectiu el Pic de les Bruixes, anem en bona direcció i arribem al Portell de l'antic, on una sèrie d'obstacles rocosos, ens fa estar un xic entretinguts i alhora es pot fer alguna grimpada divertida, ara sí, estem a tocar del Pic de les Bruixes o Pic de Caburlé, que culmina amb una pujada un xic forta, però breu.

El cim és petit i a més d'estar sols, només hi ha un pessebre.No veiem res, per la boira i malgrat el temps els explico la llegenda del cim... Aquesta no us l'explicaré aquí, sinó que l'haureu de buscar o si veniu amb mi, ja us l'explicaré. Fem la foto de rigor al cim i comencem a baixar, resseguim el mateix camí de tornada i aprofitem per fer una parada i agafar forces per esmorzar.

Un cop amb la panxa plena, comencem, potser el tros més dur, és una pujada d'una mitja hora, constant, aquest s'anomena la Jaça dels Xais i es passa dels 1.390 a 1.557 metres d'alçada.
La pujada és animada i algun que altre buf, se'ns escapa... Anem pujant entre mig d'una fageda densa i amb la boira, encara és més misteriosa, la fageda. Entre mig d'aquesta veiem la silueta de vaques i del pastor, que les baixa cap a Monars. Just a uns metres, abans d'arribar al cim, veiem una placa, on diu en francès que estem al punt més al Sud del territori francès, si les coses van maldades, anem demanant papers...

Arribem al cim del Comanegra, només veiem la placa i el punt geodèsic. No veiem la creu... Potser és la boira. Com no, ara toca fer la foto de rigor, al cim del Comanegra.

Ara toca fer baixada i com que no veiem el cotxe, ens hem de guiar pels gps que portem. El camí de baixada és maco, llàstima de les vistes i en arribar quasi a baix ens trobem a una senyora, que fa de pastora.

En aquesta època, ens explica que fan la tria de les vaques, les més joves i valentes es queden i les grans i embarassades, se les emporten a la granja.

És una ruta, que hem de tornar a repetir, ja que tots ens hem quedat amb les ganes de veure la vista i pujar al cim de Sant Marc.

Ja estem buscant data, per aquesta ruta.

Penjaré poques fotos d'aquesta, ja que no val la pena, ja que només es veu, boira i humitat.
Després de caminar i veient, que el temps de la ruta, va ser inferior al previst, vam decidir d'anar a dinar a Camprodon.

Temps de la ruta: 4 hores (amb parades incloses)
Distància: 8 quilòmetres i 55 metres.
Dificultat: Posaré un 2 sobre 5, potser per alguna pujada.

Breu reportatge de la ruta

Recorregut amb el google earth.

Cursa Sant Lluc 2012

Diumenge 7 d'octubre de 2012

Amb companyia d'en Xevi P., el meu germà l'Albert B. i jo. Vam fer la Cursa Popular de Sant Lluc, de 10 quilòmetres. El desnivell acumulat no representava masses problemes, però era la primera cursa de 10 km, que fèiem.

Vam començar a les 9:30 del matí, aquí a la sortida amb bastanta gent, unes 295 persones i em va costar agafar el ritme de cursa, em notava que anava molt lent, però al sortir dels últims, això em va fer perdre molt de temps i avançar a moltíssima gent.

El circuit que van plantejar era molt bo, ja que els primers quilòmetres, quasi tot era baixada, fins arribar al centre que hi havia una petita pujadeta, aquí ja vaig començar a agafar un bon ritme, però ja era tard per escalar posicions...

En baixar altre cop, més del mateix, molta gent i costava d'adelantar-los, fins aproximadament al supermercat Consum, on hi havia una petita pujada que va fer molt de malt a força gent.

Anava passant la cursa i cada cop em sentia més bé, tant físicament com mentalment. 

El segon lloc, que va passar factura va ser, entre el quilòmetre 6 i 7, potser el sector que s'havia d'haver guardat forces, molta gent. 

Hi havia alguna pujada, res de l'altre món, però si anaves a un ritme massa alt, podia passar factura. 

Després d'això tocava fer una volta a la pista d'atletisme, per relaxar cames, respirar aire pur i tornar a carretera i ja només quedaven uns 2 quilòmetres, per arribar a la meta.

En definitiva una cursa, molt ben organitzada, bon recorregut.

Particularment se'm va fer curta i per això em penso orientar cap a fer alguna mitja marató, ja que potser és el que m'interessa i disfrutaré.
Segons el temps oficial, vaig tardar en fer-la 50 minuts i 4 segons, quedant 192 è de 294 participants.
La propera intentaré baixar i quedar-me fregant als 100 primers, apa fins la pròxima

Resum fotogràfic de la cursa. 

Recorregut de la cursa

Estany Gento, refugi de Colomina, estany de Colomina i estany de la Frescal

El passat dia 8 d'agost de 2012, amb la Raquel V., vam fer una ruta per la Vall Fosca.
Vam estar uns dies de relax, per aquelles terres i com no, vam aprofitar per estirar un xic les cames.
Ens vam aixecar molt d'hora, per estar de vacances... però s'hi havia d'anar a primera hora, ja que en aquells dies, hi havia una onada de calor. Varem agafar el cotxe en direcció a l'embassament de Sallent, on allà vam agafar pels pèls el primer funicular que pujava cap a l'estany Gento. Amb aquest viatge, ens vàrem estalviar una pujada d'uns 700 metres de desnivell, el que haguéssim suat.
Un cop a dalt i pujant amb el funicular, vam començar la nostre ruta, amb algun que altre problema, per trobar la ruta, ja que no estava del tot ben indicat...
Havent trobat la ruta, vam començar a caminar, seguint el camí ben fresat i alguna que altre tartera, res d'important. Una primera pujada, ens va fer entrar en calor, però el camí, tot i que transcorre per 2.200 metres, tota l'estona, no és difícil de fer. Hi ha alguna que altre pujada, però també trams on transcorre en planer i alguna que altre baixada.
Després de pujar entre la Parada de Jou a la dreta i a l'esquerra el Fony de Fosser, arribem a un trencant, on a la nostre esquerra hi ha l'estany Tort i unes vies. Aquestes vies, són les que queden de la construcció dels estanys per part de l'home, per tal de poder abastir d'aigua l'embassament i així poder realitzar prou electricitat pel territori.
Continuem per les vies i passem per la Portella, on ja podem visualitzar de lluny el refugi de Colomina.
Al cap de caminar una estona i creuant-nos amb d'altres excursionistes, arribem al refugi, on fem un gran esmorzar, portat de la Pobla de Segur.
Després de recuperar forces, contemplem l'estany de Colomina i decidim de fer-li la volta, ja que no tenim temps per anar al Pas de l'ós... (Un altre dia)
Mentre estic allà, em passa pel cap, que hauria de fer els carros de foc, però això és un projecte de futur.
Fem la volta, en el sentit de les agulles del rellotge, passant per sota de les Pales de la Colomina, d'on cauen unes pedres i alguns trams són veritables tarteres. Divertit poder grimpar per les pedres...
Arribem a l'altre extrem de l'estany de Colomina i veiem l'estany de la Frescal o estany Mar. Aquí es pot contemplar el nivell de l'aigua per les marques i l'acció de l'home, per tal de controlar-ne el nivell.
Fem la volta i en un tres i no res, ja tornem a ser al refugi.
Fem el mateix camí, que ja haviem fet en la pujada i arribem a l'estany Gento, on per fer temps visitem l'interior de l'edifici, que és oficina de turisme i fem alguna que altre foto més.
Això és una caminada, molt fàcil, però al tractar-se d'alta muntanya, s'ha de portar el material i la vestimenta addient

Temps de la ruta: 3 hores i 33 minuts.
Distància: 8 quilòmetres i 51 metres.
Dificultat: 1 sobre 5.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Bastiments

Dijous 12 de juliol de 2012

Vaig quedar amb en Xevi P., per fer una de les rutes que tenia pendents, des de feia molt de temps, pujar a Bastiments (2.881 metres).

Hi ha bastants camins fins arribar a Bastiments, però vaig triar un dels més utilitzats, el que passa pel costat del refugi d'Ulldeter.

Vam deixar el cotxe, on hi ha l'indicació del camí que ens porta fins al refugi, aquest és un GR 11, per tant com sempre el camí estarà molt ben marcat amb les marques blanques i vermelles. En aquesta primera pujada, et serveix per fer la primera suada, fins al refugi és un camí que transcorre per pins negres i s'ha de passar per un pont, fet de troncs.

El refugi és una construcció relativament nova i val la pena parar-se i entrar-hi ja que es poden veure les fotografies de l'àntic refugi.

Un cop passat el refugi, el camí passa pel costat de les pistes d'esquí de l'estació de Vallter 2000, fins arribar al Coll de la Marrana el camí és una pujada constant però de molt ben fer. A la nostre esquerra tenim tota l'estona els imponents Gra de Fajol (petit i gran)

Ja abans de pujar al Coll de la Marrana, tenim a la nostre esquerra els dos Gra de Fajol i a la nostre dreta el cim a pujar el Bastiments.

Un cop superat aquest desnivell, com no, ens espera vent a dalt. Moment de buscar un lloc per resguardar-nos del vent i esmorzar. Si continuéssim pel camí que baixa, fariem la travessa Vallter a Núria, això sí passant pel GR 11.

Després de menjar ja només queda pujar al cim, grimpem per les pedres, ja que el camí transcorre els últims metres per roques de grans dimensions i ja som a dalt, primer veient la creu de Bastiments, després el punt geodèsic i finalment el piolet de Bastiments.

El cim de Bastiments, són tres pics o tres llocs per fer-se la foto, primer la creu, després el punt geodèsic i finalment el Piolet.

Abans, però hem de mirar l'estany de Bacivers, ben curiós, ja que és completamament rodó, o això sembla des de tan amunt.

Un cop als tres cims i després de fer les fotos de rigor, resseguim el camí de baixada en direcció altre cop cap al cotxe.

Un cop arribem al Coll de la Marrana, passem per un altre camí, no tan pronunciat i la nostre sorpresa és poder observar isards, bastant a prop.

A continuació i ja a les pistes de l'estació d'esquí de Vallter, seguim un altre camí que ens porta a l'antic refugi xalet, ja  només queda una paret.

Un cop desviats, ja tornem a agafar el GR 11 que ens portarà altre cop a l'aparcament on tenim el cotxe.

Temps de la ruta: 4 hores i 54 minuts (parades incloses)
Distància: Uns 9 quilometres
Dificultat: 2 sobre 5

Reportatge fotogràfic

Recorregut de la ruta al Google Earth

Vallter 2000 fins al Roca Colom

El dijous dia 21 de juny de 2012, amb en Florenci vam fer una matinal, pujant a cims poc coneguts, però sense treure'ls mèrit.

Vam sortir de Vallter 2000, l'estació d'esquí més pròxima a Olot, allà vam deixar el cotxe i vam començar la pujada, just per darrera d'uns dels edificis de l'estació. Vam creuar el Torrent de la Portella, on vam poder-nos refrescar la cara, fer un petit glop d'aigua i veure el que quedava fins arribar a la Portella de Mentet. (poca cosa...)

Després de fer la pujada, s'arriba als Plans de Campmagre, lloc on durant la guerra civil i anys posteriors, era lloc de pas de contrabandistes amb tot tipus de material, "estraperlo".

Ja al cim a la nostre esquerra hi ha un camí que si el seguissim ens portaria sense masses problemes fins al Pic de la Dona d'uns 2.702 metres d'alçada, seguim el nostre camí de fer cims, ens dirigim tot recta i fem tota la carena, però abans toca fer una foto del Gra de Fajol i el Bastiments...

Ara si tocava començar a caminar, entre el fred del Pirineu. (sempre cal portar una jaqueta impermeable, gorro, guants i un buf)...
Recordeu que a 2.000 metres d'alçada amb una samarreta de caminar i pantalons curts, no és suficient i sempre cal anar més preparat, per si de cas canvia el temps, que quasi sempre sol passar, per les tardes!!!

Després de fer unes vistes i observar, els cims emblemàtics, vam anar en direcció al Puig de Coma Ermada de 2.492 metres d'alçada, gairebé junt a aquest cim vam fer el Pic de la Llosa de 2.504 metres, lloc on després de buscar un lloc a raser del vent vam esmorzar, amb la companyia de la Margarita que  la tornava a retrobar!!!

Després de menjar l'entrepà, vam continuar cap al cim de les Roques Blanques de 2.456 metres, després de veure a què venia el nom i d'observar altre cop la vista, tant del Canigó com d'altres muntanyes, vam continuar en direcció a la Portella del Callau.

Just a sota de la Portella del Callau, vam poder contemplar el Circ de Concròs i amb el glacial de Concròs, el més al Sud dels Pirineus Orientals. Diuen que aquest glacial, antigament era present durant quasi tot l'estiu i que hi havia neu els 365 dies de l'any... Sort que no hi ha escalfament global.

Ara ja només quedava una última pujada, que la vam fer en companyia d'un grup d'anglesos de la ciutat de Leeds, que feien una travessa des de l'estació de Vallter 2000, pujant al Pic de la Dona, Roca Colom, Costabona i altre cop a Vallter 2000.

Vam estar pujant amb la seva companyia, rient i parlant amb el meu súper anglès... Els hi vaig explicar l'ho del glacial, però un del grup, suposo que el guia, ja els hi havia explicat...
Un cop al cim de Roca Colom a 2.506 metres, vam poder veure, el Costabona de 2.456 metres, altre vegada el Canigó, les esquerdes de Rojà.

Vam treure el cap, cap a la Coma del Tec, on vam veure un ramat d'isards, escampats pel Tec.

De camí de tornada, vam seguir el camí marcat, amb franges grogues i vermelles. Vam decidir de pujar al cim de Rocs Blancs de 2.439 metres, on hi havia unes xemeneies molt ben fetes i al cim un tros d'esqui, curiós, a mi personalment m'agrada més que hi hagi una senyera, cosa que vaig trobar a faltar en els cims que vam anar.
 Després de fer aquest cim, vam començar a anar en direcció cap a Vallter, trobant-nos amb un ramat de vaques que estaven pasturant tranquil·lament.

Ja altre cop a la Portella de Mentet, vam fer la baixada que ens portaria cap a Vallter 2000, però abans fent una foto de l'estació d'esqui, el Gra de Fajol i Bastiments.

Temps de la ruta: 5 hores i 24 minuts. Amb parades, esmorzar i fotos.
Nivell: Aquesta vegada posaré un 3 sobre 5, ja que no és difícil, però si un pèl llarga.
Distància: 14,36 Quilòmetres.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Mapa del google earth de la ruta



El Taga - 2012

El diumenge 17 de juny vam sortir amb la Raquel a fer una excursió que ella tenia moltes ganes de fer.

Vam agafar el cotxe fins a Sant Martí d'Ogassa, on a l'hora que hi vam arribar, no hi havia problemes d'aparcament, abans de les 8:00 del matí.

Vam començar a caminar agafant el camí que surt a tocar de l'ermita, seguint les marques amb un cercle blanc i verd a l'interior, comença una pujada que et fa suar... Al cap d'una estona de caminar, arribem a l'abeurador del Freixe, on veiem que hi ha un grup d'unes 5 persones que comencen a caminar...

Fem quatre fotos, bebem aigua i comencem la pujada, però de seguida ens trobem a aquest grup que van mooolt carregats i porten un ritme molt i molt baix. Els adelantem, per l'esquerra... jeje i comencem la part més còmode, ja que el camí fa ziga-zagues i s'enfila molt bé.

A l'arribar a la Portella d'Ogassa, veiem que el grup encara està parat... Seguim en direcció cap al Taga, ja que no hi ha cap mena de pèrdua, camí fressat, indicadors i els senyals pintats al terra. A la Portella ens adonem d'una cosa, just al costat del Puigmal veiem una figura d'un globus aerostàtic, estrany, el temps de mirar a la nostre esquerra el Puigestela i tornar a mirar cap al Puigmal, el globus, ha desaparegut... 

L'últim tram del Taga a la Raquel se li fa un xic feixuc, però ho fa sense problemes. A l'arribar al cim, veiem tot de banderes i pals amb indicadors i una parella que semblen d'un control, ens expliquen, suposo que ja farts de dir-ho a tots els que pujaven, que feien una prova de resistència, la ultra rail, d'uns 114 km, sortint de Sant Joan de les Abadesses, pujant molts cims i tornant a Sant Joan.

Veiem alguns dels valents d'aquesta prova, els hi donem anims, però nosaltres esmorzem, fem les fotos de rigor al cim i ens trobem a bastant gent coneguda.

Amb un d'ells decidim baixar pel Coll de Jou i seguir l'antic camí d'Ogassa. Quan comencem a baixar, veiem el grup que tot just comencen a pujar l'última pujada fins al Taga... 

Ho fem i realment ens adonem del que ens hauríem perdut si haguéssim baixat pel mateix camí de la Portella.

Una excursió molt maca, una matinal, molt còmode de fer i el més important que és molt difícil de perdre's i en cas de malt temps, en menys de mitja hora pots estar a raser.

Temps de la ruta: 3 hores i 45 minuts, amb parades. (esmorzar i fer fotos)

Nivell: 2 sobre 5

Distància: 8,18 Quilòmetres.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Mapa amb el google earth de la ruta