Marxa Passabigues

Diumenge, 31 de març de 2013

Aquest dia, amb la companyia de l'Albert P., vam anar a fer aquesta marxa per Santa Pau.

Es tracta d'una bona marxa, exigent i tècnica.
En aquesta marxa, visitem la vila de Santa Pau, entrant en el seu nucli antic, passant pel Volcà Puig de Martinyà, el Volcà Croscat, Volcà del Puig de la Costa, observant l'església de Sant Miquel Sacot, la Fageda de Bassols, Collada de Colltort, Collada de Fontpobra, Volcà de Can Tià, resseguint la carena de la Serra de Finestres i després una baixada una mica pesada, fins arribar atre cop a la vila de Santa Pau; arribant al lloc de sortida de la marxa, el camp de futbol.

Espero que l'any vinent hi pugui tornar anar, però aquest cop amb la companyia de la Raquel V.

Temps de la ruta: 4 hores i 26 minuts (amb parades incloses, 3 avituallaments)
Distància: 19 Quilòmetres (amb el meu GPS, 21 km)
Dificultat: 2 sobre 5

Recorregut amb el google earth 

Mitja Marató de Banyoles

Diumenge 3 de març de 2013

Ben d'hora m'he aixecat, per anar a fer un dels reptes marcats en aquest any 2013. Amb en Xevi P., hem anat fins a Banyoles, per tal de poder anar tranquils i així poder recollir els dorsals, xip i altres coses.
Abans de començar la cursa, estava un xic intranquil i nerviós, ja que fer 21 quilometres, no és broma.
Després d'agafar les coses i fer una mica d'escalfament, m'he trobat amb en Dani B.
La cursa, ha començat puntualment, de seguida he agafat un bon ritme juntament amb en Dani B. i hem anat passant els quilòmetres.
Hem passat 3 avituallaments, dos d'ells tenien taronges, ja tallades a quarts i els altres eren líquids.
La cursa ha anat molt i molt bé, però en el quilòmetre 19, les cames ja no donaven de si, però mantenint el ritme he acabat al cursa.

Breu explicació de les sensacions i del recorregut de la cursa:

Amb sortida i arribada al Passeig Antoni Gaudi, on hi ha el Club Natació Banyoles, es fa el recorregut sobre asfalt i carretera, es fa la volta a l'estany per la carretera, amb el trànsit tancat. La volta a l'estany d'anada es fa molt bé, ja que no fa fred, però tampoc calor, arribem al Passeig Darder, just on trenquem a la dreta per anar en direcció a la clínica Salus, per tant toca un xic de pujadeta, en aquest tram, la circulació no està del tot tancada, però l'organització ha habilitat un carril pels atletes.
En arribar al Carrer del Remei, hi ha una bona recta en baixada, que fa que les cames descansin i s'oxigenin, ara ja en terme municipal de Mata, continuem pels carrers i entrant per la plaça de l'ajuntament de Camós, a partir d'aquest punt i escoltant d'altres corredors, em comenten que el tram també es coneix com a la Perpinyana (Cursa que es fa per aquest sector), aquest recorregut, és el 5% de terra que posa en la fitxa de la cursa, ja que es corre per una pista de via verda.
Després del trencacames d'aquest sector, arribem a la Vil·la Romana de Vilauba, ja hem fet 13 km, ja queda menys...
En aquest tram, el recorregut ja es torna planer tirant a baixada i entrem al polígon industrial on hi ha l'empresa de bombes Espa.
En el quilòmetre 16, entrem a l'estany, moment en què miro el rellotge i porto corrent 1 hora i 12 minuts. Acabo de superar la marca de l'entrenament. Aqui faig un canvi de ritme i agafant aigua en el control i taronja, mantinc un bon ritme. Puc mantenir el ritme en la primera pujada a l'església de Porqueres, però en la pujada de Can Morgat, les cames em diuen prou...
Baixo el ritme, el puc mantenir i un cop a la carretera principal, tant sols em falten 2 quilòmetres per acabar la mitja marató, però són els 2 km, més llargs de la meva vida. Trec forces, no sé d'on i puc acabar amb un somriure a la línea d'arribada. Content, però amb el pensament de fer el canvi de ritme, potser en el 18 o 19 km, de la próxima mitja.

Distància: 21,097 Km.
Temps: 1 hora 49 minuts i 53 segons.
Mitjana de la cursa: 5 minuts i 13 segons al Km.

Fotografies de la cursa

Finalització de la mitja

Recorregut amb el Google Earth

Mieres, ermita del Freixe i santuari de Finestres

Divendres, 15 de febrer de 2013

Quedem ben d'hora, amb en Florenci P., per fer una ruta en un lloc poc visitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Anem fins a Mieres, per la carretera general i deixem el cotxe al pàrquing del restaurant de Can Met, allà agafem el camí de sender saludable que és extens per tots els pobles de Catalunya.
A prop de la Masia de Can Pei, agafem el camí d'Itinerannia que no hem de deixar. El camí transcorre entre prats i agafa alçada ràpidament, sortim a la pista i veiem que hi ha uns pals indicadors que ens indiquen un dels punts a visitar, l'Ermita de Santa Maria del Freixe, agafem la pista en direcció a la indicació de l'ermita, just abans d'arribar a un dels punts a visitar, passem per les ruïnes del Mas el Puig, deixem les restes d'aquest mas i continuem cap a l'ermita.
A l'arribar-hi la trobem al mig d'una vall on s'observen antics arbres fruiters i feixes, encara definides, però actualment en dessús. Ens fem les fotos de rigor i fins i tot es pot pujar a l'alçada del campanar i observar des d'allà dalt les vistes.
Seguim la pista fins arribar a la Talaia Ibèrica o la Dama de la Garrotxa, un mirador d'excel·lència  on optem per agafar forces i esmorzar. Després d'agafar forces ben merescudes, continuem cap al Coll de les Pedres Picades, on sense perdre el camí ben marcat, entre fites i marques grogues ens durà fins als peus del Santuari de Santa Maria de Finestres, on el camí altre cop es torna a enfilar ràpidament.
Les vistes són genials mentre es va pujant, però per a qui tingui vertic ho pot passar molt malament, ja que en alguns moments el camí és un xic estret.
En arribar al Santuari, ara deshabitat, però en un passat fou un antic hostal, per això l'existència d'una palanca amb motor, que era utilitzada per pujar-hi els aliments i d'altres subministres. Ara només utilitzada per  l'aplec que es porta a terme el 7 de juny.
Després d'observar en l'entrada de l'església la imatge de la Santa Lliberada Ferrarons, la única santa que tenim a Olot.
Un cop vist tot el santuari, ens enfilem cap al Castell de Finestres, on ja només queden quatre pedres i el que fou el pou d'abastiment d'aigua. Allà trobem un bon número de pessebres que moltes colles pugen en aquest lloc, pel fet de ser bastant assequible i apte per a tothom.
Desfem el camí i baixem per l'altre costat on el camí ens porta per una fageda de la Serra de Finestres, el camí també ben marcat en fites i marques grogues, ens durà fins al Coll de Clascar i podem observar el desnivell que hem baixat, continuem de baixada i passem per la feixa dels burros, el camí ens porta fins a la Casica de l'Obrador, altre cop agafem un dels camins de la marxa de senders de salut i que ens portarà fins a Mieres, però abans visitarem l'església de Sant Pere de Mieres.
Després de visitar-ho anem a dinar al restaurant del Puig Sa Llança.
Una ruta molt maca i tal i com he dit, apte per a tothom.

Temps de la ruta: 6 hores i 24 minuts (com sempre amb parades incloses)
Distància: Uns 18 quilòmetres (va fallar el gps)
Dificultat: 2 sobre 5, per les pujades.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Estana a Prat de Cadí - Sortida amb neu

Dissabte, 9 de febrer de 2013

Aquest dia vaig fer una ruta ja feta, però no de la mateixa manera, ja que vam anar-hi amb neu i vam fer servir raquetes de neu.
La ruta que vam seguir, va ser: Estana, un poble situat a  tocar de la Serra del Cadí, amb unes vistes impressionants d'aquesta serra. El camí molt ben marcat i sense massa problemes, segueix les marques blanques i grogues, les quals signifiquen sender de petit recorregut.
Doncs com hem dit, seguim aquestes marques, que ens porten al Coll de Pallers, alà el camí comença a pujar, però és una pujada suau i constant. A l'estiu aquest camí es troben algunes pedres, però a l'hivern canvia i el que abans era pedra, ara és una capa de neu.
El camí es molt freqüentat i per això no hi ha problema, ja que es segueixen les petjades que ens portaran fins al Prat de Cadí.
El camí, comença la pujada i passem pel Coll de Reineres, el Coll Roig i arribem ja en un terreny més suau fins al Prat de Cadí i podem observar la Serra de Cadí.
Podem veure la Roca de l'Ordiguer, la Roca Verda i la Roca Punxeta, entre altres...
És una caminada, molt agradable de fer i que no comporta cap sobre esforç. Per tant és recomanable de fer amb família, nens i/o persones poc habituades a caminar.

Temps de la ruta: 4 hores i 28 minuts, amb parades incloses
Distància: 7, 24 Quilòmetres, però el Gps va fallar, potser més...
Dificultat: 1 sobre 5

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Camí de Ronda. Calella de Palafrugell al Far de Sant Sebastià

Dissabte dia 2 de febrer de 2013

El dissabte dia 2, tot i l'amenaça del temporal de vent, vam sortir a fer una sortida. En aquesta ocasió vam optar per fer Calella de Palafrugell al Far de Sant Sebastià.
Els integrants de la ruta, van ser: La Sandra P., en Jordi C., la Núria G., en Xevi P., la Raquel V. i jo.
Vam quedar aviat al matí i primer de tot, abans de caminar, ens vam trobar al Bar de Borgonyà, on vam degustar d'un esmorzar de forquilla i ganivet. (Mal fet..., ja que cap dels integrants, no teniem ganes de caminar, en arribar al lloc...)
Després de fer l'esmorzar en aquest bar, molt recomanable, vam dirigir-nos fins a Calella de Palafrugell, on vam començar la ruta.
El camí, que vam agafar és el GR-92, que és el que es passa pel costat de la costa i denominat Camí de Ronda.
Vam passar per la platja de Portbò, on es fa la típica cantada d'havaneres, de principi d'estiu. Continuem el camí, sempre ben indicat, per les marques blanques i vermelles o per les mateixes marques que l'ajuntament ha col·locat.
Després de deixar Calella, arribem a Llafranc, pel camí que ressegueix la costa i es pot observar la Punta d'en Blanc, la Roja i les Negre de Garbí. A més de tenir una vista privilegiada de la Badia de Llafranc.
Vam anar a parar a la Platja de Llafranc, en aquests dies buit i els comerços esperant als turistes d'estiu.
Després en arribar a Llafranc s'ha d'estar atents, ja que s'ha d'agafar un PR, un sender de Petit Recorregut, ja que, fem un camí diferent tant de pujada, com de baixada.
Agafem aquest camí indicat amb franges de color blanc i groga. Aquest camí ens endinsa en una urbanització, on els que hi viuen, no arriben a fi de mes...
Anem seguin el camí, ben marcat i trobem un pal indicador, on hi ha un punt d'interès, es tracta del Dòlmen de Can Mina dels Torrents, l'anem a visitar. Tornem pel mateix camí i enllacem altre cop el mateix camí.
Després de passar pel costat de l'hípica, les marques tornen a canviar de color, ara les trobareu de color verd i blanc...
A partir d'aquí, potser el camí s'enfila un xic, però res que no es pugui fer.
El camí ens porta directament al Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, el visitem, fem una volta per la zona de l'hotel del far, tancat per descans d'hivern i comencem el camí de baixada, buscant un lloc per dinar.
El camí de baixada, el fem pel GR-92, aquest cop seguin les marques blanques i vermells. Altre cop resseguim el camí de ronda altre cop fins a Calella de Palafrugell, on vam deixar els cotxes.
És una ruta, molt fàcil, apte per fer en famílies, amb gent poc habituada a caminar i també es pot fer amb nens.

Temps de la ruta: Unes 4 hores, amb parada per dinar, fotos i altres.
Dificultat: 1 sobre 5.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Sant Marc, Pic de les Bruixes i Comanegra

Després de masses dies sense actualitzar el blog, degut a una gran pèrdua, torno amb ganes d'explicar i fer, noves rutes.

Queda explicar l'ùltima ruta feta.

Dissabte dia 1 de desembre de 2012

Aquest dia, amb la companyia d'en Josep C., en Xevi P. i jo. Vam sortir d'Olot com quasi sempre, molt aviat al matí, per anar fins al punt de sortida, a les Basses de Monars. És una excursió quasi, calcada a la que vam fer no fa massa, però en aquesta ocasió vam visitar Sant Marc.

La ruta fins a pujar a Monars, és la mateixa, per tant, aquest tros me'l salto.

Deixem el cotxe a Monars i seguim la pista que és el camí de Monars a Can França. Al final del camí, trobem dos caminets, un que va a la nostre esquerra i l'altre a la dreta, hem d'agafar el de baixada, el de la dreta, és un camí ben fressat. En teoria passem pel costat de la font de l'Avellanosa, però en les dues ocasions que he fet aquesta ruta, encara no l'he vist...

Anem seguint aquest camí, però amb moltes dificultats, degut a que no està del tot ben indicat.

Passem pel Ras del Malpàs, Rassos de Monars i arriban a la Font del Puig de les Bruixes, on un tancat i algunes estalactites, ens alegren la ruta.

Fem les fotos de rigor i vigilem de no patinar, ja que hi ha bastant de gel.

El camí a partir d'aquí es torna difícil de seguir, però no hi ha perill de perdre's, ja que es té la visió del Pic de Sant Marc, quasi en tot el camí.

Quasi a sota del Pic de Sant Marc, trobem el camí correcte i passem pel Collet de l'Arç i ara si, pugem a Sant Marc.

Arribem a Sant Marc 1.327 metres, després d'un llarg i penós camí, ja que degut a no existir cap marca, ens habíem de regir pel nostre sentit de l'orientació.

A dalt de Sant Marc, podem observar la Vall de Sant Aniol d'Aguja, alhora també anem a veure el pessebre que hi ha col·locat a dalt d'aquest cim.

Després d'esmorzar i agafar forces, seguim la ruta, seguint les marques ara sí, ben visible d'Itinnerannia. Passem pel Collet de Sant Marc, seguim la carena i enfilem cap al Pic de les Bruixes i al Comanegre, seguint la mateixa ruta que l'altre vegada.

Aquesta vegada, però amb més bones vistes, ja que amb el sol, vam poder gaudir de les vistes que hi ha.

Temps de la ruta: 6 hores. (Parades incloses)

Distància: 13,21 Quilòmetres

Dificultat: 3sobre 5 (pel problema de no estar el camí marcat)

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth

Ruta per l'Alta Garrotxa.

Divendres, 2 de novembre de 2012

Hem fet la següent ruta, amb companyia d'en Josep C., en Pep O. i jo (Carles). Quedem a les 8:00 a Montagut, per tal d'anar amb un sól cotxe fins a l'últim aparcament de l'Alta Garrotxa. Espai d'Interès Natural.

Hem tingut sort i hem pogut aparcar a l'últim aparcament que es troba, just després de la Cova dels Ermitons, enfilat a la falda dels cingles de Freixent o de Gitarriu i després de la Roca del Castell Sespasa, un bon lloc on molts escaladors, han començat a iniciar-se a l'escalada en roca.

Comencem a caminar, seguint la pista forestal, en direcció a Sant Aniol. El camí que hem d'agafar es troba ballat amb una cadena, ja que només hi poden passar autoritzats i els propietaris de la Muntada.

Seguim la pista i ens trobem, la passera amb abundant aigua, quan ens estem mentalitzant per passar i mullar-nos els peus, arriba un 4x4, que s'ofereix a deixar-nos enfilar a sobre i així evitar de mullar-nos.

Creuem la passera de luxe i continuem, per la pista. Per aquesta, ens trobem antigues construccions, ja en ruïnes, del passat.

Agafem el trencant que indica el camí, però s'ha de creuar el riu i degut a la quantitat d'aigua que baixa per la riera, decidim de continuar per la pista, fins a la Muntada.

En arribar a la Muntada, hi ha un caminet que passa, just pel costat de la propietat del mas i que va a sortir costat del Gomarell, des d'on agafen l'aigua, pels pobles de Montagut i Sant Jaume de Llierca. Creuem la resclosa del Gomarell amb compte, ja que al haver-hi tanta aigua, podríem patinar i acabar mullats...

Després, agafem el camí molt ben marcat. Fins i tot es pot observar que les pedres són ben llises de tanta i tanta gent que hi ha passat i que hi passa.

Al cap d'una estona de caminar, arribem fins al pont penjant del llierca, com no, aquest pont mereix les nostres fotos.

Continuem la marxa i just abans d'arribar al següent pas per creuar la riera, decidim altre cop d'agafar un caminet i així evitar de creuar-la. És la primera vegada, que passo per aquest camí, ja que sempre que hi havia anat, passava pel molí de Sant Aniol.

El camí que hem agafat, passa per l'altre costat del molí, el veiem durant una estoneta i arribem de seguida a Sant Aniol d'Aguja.

Fem una visita ràpida a l'ermita de Sant Aniol i esmorzem amb la tranquil·litat de la zona.

Després de recuperar forces, anem cap al Salt del Brull, de camí visitem el Gorg Blau i després de grimpar i posar el peu en remull, arribem al Salt del Brull. Desfem el camí, però aquesta vegada, sense posar el peu a l'aigua i altre cop som a Sant Aniol.

Agafem el camí marcat amb les marques blanques i vermelles del GR-11, que ens portarà fins a Talaixà. Al cap d'una estona de caminar arribem al Salt de la Núvia i com que en Pep, era la primera vegada que hi era, l'hi explico la història del salt. Veiem la fita que separava les terres de la Quera i continuem la marxa. 

Travessem un parell de tarteres, per sort, sense problemes i enfilem el camí cap a la Quera. Just abans d'arribar, veiem un trencant amb unes lletres FC, que ens indiquen el camí cap al Forat Quer. És una pujada, que fa suar de valent, a l'hora que també s'ha de grimpar per pedres i no perdre mai de vista les fites que hi han. A l'arribar al forat, toca posar-se de quatre grapes i entrar cap al forat. A l'altre costat hi ha un balcó que es pot observar tota la zona, com per exemple el Martanyà, el Puig de Mas d'en Coll i d'altres.

Altre cop toca desfer el camí i estar atents a les fites. Altre cop al camí ja quasi bé a la Quera, veiem una destrossa a la zona, estan fent una pista forestal!!!! Veiem la Quera, que cada dia està pitjor.

Continuem el camí, al cap d'una estona arribem a la Talaixà, on segurament si busquéssim una mica trobaríem algun que altre rovelló o pinetell.

A l'arribar a dalt de Talaixà, parlem amb el guarda del refugi, que ens explica una mica, què hi fa allà. Després de parlar molt, anem cap a dinar, ens posem al sol i a menjar que ja és hora.

Un cop amb la panxa plena, volem anar a visitar l'església de Sant Martí de Talaixà, restaurada, fa poc, però un toro no ens deixa passar... Què hi farem, reculem i marxem.

Agafem el camí de baixada cap a Pont d'en Valentí, també molt ben marcat. El camí voreja la muntanya del Ferran, ja visitada, en una anterior excursió. Altre cop passem per la destrucció de la pista i continuem cap a vall.

Al cap d'una estona de caminar, arribem al Pont d'en Valentí, tornem a fer més fotos, creuem el pont i agafem la pista, altre cop cap al cotxe.

Ha estat una ruta, molt maca, amb bona companyia i un molt bon temps.

Temps de la ruta: 6 hores i 4 minuts

Distància: 16 Quilòmetres i 37 metres

Dificultat: 2 sobre 5, per la pujada al forat Quer.

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut amb el Google Earth