Sant Nicolau 2011 - Marxa popular

Dimarts 6 de desembre de 2011

Ruta feta amb la bona companyia de l'Abert P., en Xevi P, en Josep C., el Grup Excursionista GECA de Sant Esteve d'en Bas i jo.

El punt de sortida d'aquesta ruta era el Coll d'Ùria, però abans ens hem anat apuntar al local del GECA que es troba a Sant Esteve d'en Bas. 

Hem agafat el cotxe d'en Josep i hem fet un tram de curves fins arribar al Coll d'Ùria, on un senyor amb un xic d'estres anava aparcant els cotxes, però sense cobrar ni un duro....

Després de deixar el cotxe i fer els corresponents estiraments (poca broma amb això, ja que s'eviten lesions) comencem la ruta. Deixant a la nostra esquena l'aparcament ens hem anat enfilant, primer en direcció a la Salut i després en un trencant a l'esquerra en direcció a la Feixassa, que no és altre cosa que una antiga casa que es troba actualment en estat ruïnós, el camí actual travessa per l'interior de la casa i encara es pot observar el forn i la porta... S'ha fet la broma com no de dir: L'últim que tanqui la porta!!! 

Hem continuat pujant i suant, però amb un pendent progressiu i no massa elevat. Mentre pujàvem veiem roques i alguna que altre cova, que enlloc d'anar recta al terra s'enfonsava cap avall (Del tipus de les escletxes de la Freixeneda). 

El camí fins arribar a la masia de Roca Roja, ha estat bastant semblant del que hem trobat des de que hem deixat el coll, ja que creuàvem boscos de faigs i roures tota l'estona. 

A la masia hem fet altre cop un reagrupament de grup i tots junts ens hem dirigit fins al restaurant Braseria El Coll, baixant pels camps del Mas del Torrent, hem esmorzat pa amb tomata i embotit, tot això a fora del restaurant i després de fer aquest bon àpat sempre ve de gust un cafetó, que l'hem anat a fer a El Coll, això cadascú se l'ha pagat...

Hem continuat la marxa ara sí, amb la panxa plena, en direcció a Falgars, però abans d'arribar-hi hem girat a la dreta per anar a parar a l'Hostal del Grau, lloc on comença el camí Ral de Vic a Olot.

S'ha baixat passant de llarg la mina dels bandolers i ja quasi al final del camí hem girat cap a la dreta i ja no hem deixat el camí fins a arribar altre cop al Coll d'Ùria.

Aquesta és la segona vegada que faig la marxa popular de Sant Nicolau, amb el GECA i espero que no sigui l'ùltima ja que a part d'organitzar una activitat que m'agrada molt, fan les rutes molt dinàmiques gens avorrides.

Fins la pròxima que suposo que serà, l'esmorzar de les maries!!!

Temps total de la ruta: 5 hores i 15 minuts. S'ha de restar una hora i una mica més, o sigui total de la ruta més o menys unes 4 hores.
Nivell: Un 2 sobre 5. ( Intermitja tirant a fàcil)
Distància: Uns 14 quilòmetres i 88 metres.

(Dades passades gràcies a l'Iphone 4s d'en Josep i també el recorregut)

Resum fotogràfic de la ruta

Recorregut de la marxa

Vídeo de la marxa

Salt del Sallent, Mas el Sallent i Santa Magdalena

Divendres, 30 de setembre de 2011

Aquesta vegada faig l'excursió amb la Raquel, ja que li he promès moltes vegades que la portaria al Salt del Sallent.

Hem quedat a les 8:00 hores del matí, hem agafat un cotxe i hem pujat per la carretera fins al Pla d'en Xurri, antic pins de Can Turó, allà per no perdre el costum, fem un xic d'estiraments i ens posem les botes.

Comencem a caminar i agafem la pista que posa, "El Salt del Sallent per les escales", al cap de dos minuts trobem un cartell amb la direcció al Salt del Sallent pel camí dels matxos, però jo pensan que potser aniriem més ràpids anem per les escales, el camí no és fàcil, però el problema és l'alçada i que agafes molta altura amb pocs metres.

Anem fent, amb més d'una bufada, però es fa... Jo ja l'havia fet la setmana anterior amb en Joan Carles i vam pujar dels pins al Salt en 45 minuts, però aquesta vegada vam trigar una hora llarga, però com que anavem a disfrutar del dia, ni vaig mirar l'hora d'inici i hora d'arribada. Ens vam acostar fins al Mas el Sallent i l'hi vaig ensenyar com l'estan rehabilitant i després vam tornar pel mateix camí fins al Salt, on tocava fer un bon esmorzar per recuperar les forces.

Ja amb les forces recuperades vam agafar la pista que porta fins al Refugi de Santa Magdalena, de la mateixa manera que en pujar ens ho vam pendre amb molta calma i anar xerrant i observant el paissatge, ens vam trobar a l'esplanada de Santa Magdalena.

Vam visitar l'entorn, més fotos de rigor i vam deixar per un altre dia la pujada al Puigsacalm i el Puig dels Llops, vam agafar el camí de les Olletes, però com sempre se'm fa molt llarg la baixada, per sort que vam para una mica a visitar l'ermita a dintre la cova i tornar a baixar.

Va ser una sortideta molt maca, però si no es vol pujar tant ràpid i baixar amb sense tant de desnivell, el meu consell és que es pugi i es baixi pels matxos, aquí deixo el meu consell...

Fins la pròxima, espero i desitjo que sigui al Puigmal!!!

Resum fotogràfic de la ruta (PROPERAMENT)

Llançà - El Port de la Selva

Diumenge 31 de Juliol de 2011

Amb la companyia de la Sandra, en Jordi, la Raquel i jo, vam fer una ruta que feia molt de temps que teniem ganes de fer, la ruta del camí de ronda que va del poble de Llançà, fins al Port de la Selva.

Aquesta és una ruta molt fàcil de fer, tot el camí transcorre pel costat de la costa, la preciosa costa de la costa brava. Es passa per cales com la de la Farella, la de les tonyines, la del cau del llop, etc.

És una passejada molt agradable, aquesta es pot fer tot l'any, però no és massa recomanable a l'estiu o en les hores de màxima calor, degut que no hi ha fonts pel camí.

El camí no té pèrdua, ja que està tot el trajecte marcat amb les línies blanques i vermelles del GR.

Resum fotogràfic de la ruta

Ruta feta

El Camí Ral

Dijous 14 de Juliol de 2011

Després de molts de dies sense posar-nos les "xiruques", amb en Xevi P. vam decidir de fer una excursió, la nostra ruta per aquell dia era fer un cim dels Pirineus, però la previsió del temps indicava que faria mal temps, vam decidir fer una ruta més fàcil i propera.

Vam optar per anar a fer un tros del camí ral que unia Olot a Vic. Aquest és un camí que té una llargada d'uns 44 km de llarg i uneix les dues ciutats, passant per Les Preses, la Vall d'en Bas, la Salut, l'Hostalot, el Cabrerès (Cantonigròs i Santa Maria de Corcó), Sant Martí Sescorts i Roda de Ter, ja a la Plana de Vic.

El camí que ha estat recuperat conserva l'antic empedrat en la zona de les Marrades, també un lloc recomenat per visitar és la Mina dels Bandolers -especialment ben conservat a la zona de les Marrades- i diverses construccions remarcables, com el pont de l'Hostalot.

Resum fotogràfic de la ruta

Ruta feta

El Taga

Dissabte 28 de maig de 2011

Aquest dia en Josep, en Xevi i jo, vam decidir d'anar a fer un cim amb cara i ulls, com és el Taga. És d'aquells cims que a tot el que li agradi anar a la muntanya hi ha pujat o té intenció de pujar-hi alguna vegada. En el meu cas, és el segon cop que el feia. L'última vegada al desembre del 2010, amb la companyia d'en Ramon i en Xevi.

Vam quedar amb en Josep a una hora decent, a les 9 del matí, vam sortir de casa seva amb el 4x4 en direcció a Ogassa, en menys d'una hora ja erem a l'aparcament de Sant Martí d'Ogassa on vam deixar el cotxe, vam fer uns quants estiraments per començar la pujada.

La nostre sorpresa va ser que hi havia boira, no la suficient per retirar-nos, vam pensar que la boira marxaria al cap d'unes horetes, ...

Hi ha varis camins per pujar al Taga, jo vaig optar per fer el mateix que m'havia portat el meu amic Ramon, ja que només cal seguir la marca circular amb l'interior blanc i verd a l'interior, no té pèrdua.

El camí comença a agafar alçada ràpidament i el bufets també quasi al mateix temps, per això calma i no començar massa forts ja que hi ha pujada per estona.

Al cap d'uns vint minuts de pujada ens trobem amb l'abeurador de la font del Freixe, aquest cop amb molta boira, a partir d'aquí és quan la pujada va fent ziga zagues i comença potser la part més dura de la pujada.

Un cop hem superat la pujada arribem a la Portella d'Ogassa, ja portem quasi una hora, el temps aquí semblava que ens donaria una mica de marge i podriem veure un paissatge fantàstic, però era una il·lusió, ja que el vent ens portava núvols, boira i fred...

A la Portella d'Ogassa ens dirigim cap a l'Oest a la  nostre Esquerra, perquè sinó ens n'aniriem cap al Puig Estela, en aquest punt vam optar per recuperar energies i esmorzar, un cop recuperats, vam començar l'ascens al Taga, en 1hora i 40 minuts erem al pic del Taga, però el temps no anava a millor, ens vam fer les fotos de grup i les individuals al cim.

L'anecdota arriba quan ja estavem a punt de marxa, ens arriben dos excursionistes veterans i només d'arribar diuen: "Per fi ja hem arribat al Puig Estela". Jo me'ls vaig quedar mirant i els hi vaig dir que s'havien equivocat bastant de muntanya... Aclarit el tema, a mitges per ells vam començar a baixar i a la Portella d'Ogassa vam veure un canvi de temps, tota la boira i el mal temps s'havia quedat al 2.000 metres d'alçada.

El camí de baixada es sencill, l'ùnic que s'ha d'anar en compte de no patinar, però no presenta cap dificultat.

Altre cop a baix a Sant Martí d'Ogassa, vam anar a fer la visita a l'ermita romànica i ens van venir a rebre el cavall i l'ase altre cop.

Total de la ruta: 3 hores i 15 minuts, amb parades, esmorzar, fotos al cim, fotos de l'esglèsia i canvi de calçat a baix a l'aparcament, o sigui una bona matinal per fer un dia amb poc temps.

Dificultat: 3 sobre 5, més que tot per la pujada.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats amb el Google Earth

Vídeo

Ruta per l'Alta Garrotxa

Dissabte, dia 21 de maig de 2011, vam fer una ruta per l'Alta Garrotxa.

La ruta que vam seguir va ser: La presa del Gomarell, l'antic molí de Sant Aniol, Sant Aniol d'Aguja, el Salt del Brull, Salt de la Núvia, la Quera, Talaixà i Pont de Valentí.

Vam començar ben d'hora al matí i ens vam dirigir cap a Montagut, on allà ens esperava en Josep, amb el seu 4x4. Vam agafar la pista en direcció a Sant Aniol, però la nostre sorpresa va ser que la noia que hi ha a la barrera ens va dir que haviem d'aparcar en el primer aparcament ja que els altres ja estaven ocupats.

Vam deixar el cotxe, tal i com ens van dir i vam començar a pujar pista amunt, més o menys a uns deu minuts d'on vam aparcar el cotxe, vam trobar una intersecció de la pista i la de baixada hi havia una cadena, el nostre camí era cap on hi havia la cadena, vam continuar per la pista, travessant el riu, que baixava amb un cabal bastant bo.

Continuant per la pista que ens porta a Sant Aniol, trobem les restes de la farga, d'un molí, etc. El camí fins aquí és molt planer i no té cap problema, de seguida trobem un trencant a la dreta que ens indica el camí cap a Sant Aniol, a seguir-lo, vam travessar altre cop la riera, aquí uns amb més problemes que d'altres... El camí passa entre mig de bosc per tan és agradable de fer en qualsevol època de l'any, continuant per la pista arribem fins a la presa del Gomarell, aquí ens vam fer una foto del grup, varem continuar pel camí  de la dreta de la presa, venint de Sadernes, el camí és un pel estret, però no presenta cap tipus de problema per caminar i tampoc per orientar-se ja que el camí està degudament marcat. Creuem un primer pont fet el 2007 i després arribem al pont estrella, el pont penjant que es va substituir, els troncs per aquest pont, entre tots els ponts i arrenjaments que s'hi va fer, va suposar uns 21.000 €, ja que va caldre portar els materials amb un helicopter...

Continuant pel camí, arribem a una esplenada, amb un gran arbre al mig, si ens hi endinsem podrem veure les ruines de l'antic molí i encara es pot veure una de les pedres que s'hi feien servir per moldre el gra. En aquest molí, en la novel·la de la punyalada, és on en Marià Vayreda, va fer que la Coralí hi visqués en aquest lloc. Després d'haver vist aquest lloc tan emblemàtic i curiós, ens vam dirigir cap a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, després de travesar altre cop un altre pont penjant, va donar la curiositat que estaven arreglan la zona, ja que el dia 12 de juny es celelbra l'aplec de Sant Aniol o conegut també del Francès. També és un dels altres actes que surten en la novel·la la punyalada.

Després d'esmorzar a Sant Aniol, ens vam dirigir al Salt del Brull, fent alguna escalada i saltada de pedra en pedra, vam tornar al punt d'inici, vam agafar el camí marcat amb el GR11 que ens porta cap a Talaixà, després de passar per zona de bosc, el camí va anar agafant alçada ràpidament i vam passar pel Salt de la Núvia. La llegenda me la reservo, per una altre excursió que feu amb mi, així m'escoltareu...

Després de passar pel Salt de la Núvia, després de caminar una estoneta pel sol, vam arribar a la Quera, una antiga masia pairal, de la qual ja només li queda una paret i poca cosa més, tot una pena!!!

Continuant el camí ben senyalitzat i fent una rampeta vam arribar a Talaixà, primer de tot vam trobar el refugi de Talaixà, propietat del Centre Excursionista d'Olot i una mica més amunt trobem l'antic poble amb l'antiga esglèsia de Sant Martí de Talaixà, on antics monjos procedents de Sant Aniol, la van fundar al Segle XI, aproximadament.

Després de menjar aquí a Talaixà ens vam dirigir cap a Pont de Valentí, per un sender ben marcat, però amb l'inconvenient que hi havien moltes pedres, però sense problema ni de caure i ni de perdre's ja que és anar baixant tota l'estona.

Durada de la ruta: 7 hores, amb parades, explicacions del guia (xerrava massa o reconec), fotos, visites, esmorzar i dinar.

Nivell de la ruta: 2 sobre 5

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Vídeo de la ruta

La Mola

Diumenge 10 d'Abril de 2011

Diumenge vam pujar a la Mola, vam seguir el camí dels Monjos, vam començar a la urbanització de Matadepera.

Per trobar el camí dels monjos, s'ha de ser de la zona, ja que no està indicat, però per sort del nostre guia que ens hi va portar. Vam començar ja a pujar i pujar, la primera pujada ens va fer suar, a més durant la pujada poca estona d'ombra vam tenir. Tot i ser un lloc molt concorregut, no vam trobar massa gent la primera part de la ruta.

En llocs puntuals si que vam trobar cua per exemple en alguns llocs on s'havia de grimpar, haviem de regular l'accès ja que els que baixaven i els que voliem pujar no passàvem tots a l'hora.

L'excursió tal i com em pensava no és de nivell gaire alt, però hi ha algunes rampes i les pedres tan llises, de tanta gent passar-hi potser la faria de nivell mig. Moltes families portaven els fills, però és una zona un pel complicada pels nens.

Així un cop a dalt, amb la Raquel ja hem començat la nostra fita, hem fet el primer cim de la comarca del Vallès Occidental, La Mola a 1.104 metres d'alçada, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Al cim vam fer una visita al Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt, on actualment és un Museu-Restaurant, millor no comprar res a dalt, ja que el preu és una mica alt...

Un cop a dalt amb la Raquel, vam dir que aquest és l'inici dels 40 que encara ens queden!!

Dificultat, 2 sobre 5.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Primer cim dels 41 que tenim a Catalunya.