Camí de Ronda: Llançà a Portbou.

Diumenge 29 d'abril de 2012

Vam fer aquesta ruta, amb companyia de la Sandra P., en Jordi C., la Núria G., en Xevi P., en Josep C., la Raquel V. i jo (Carles).

Ja feia uns dies que teníem ganes de fer aquesta ruta, ja que amb la Raquel el nostre propòsit és fer tota la costa catalana pel GR-92 o Camí de Ronda.

Vam sortir de Llançà, aproximadament del Port de Llançà i de seguida vam trobar les marques blanques i vermelles que indiquen el GR-92.

Aquest camí ressegueix moltes cales i platges, però només posaré unes quantes, ja que potser m'equivocaria la posaria en un lloc que no toca...

Quasi de seguida de sortir de Llançà vam trobar la platja de Grifeu, el camí passa de llarg en aquesta platja, després ens vam dirigir cap al Borró i vam contemplar els Búnquers encara existents de la guerra civil, vam passar per la platja del Borró i en direcció a la platja de Garbet vam passar pel costat del Cavall Bernat.

En aquest tram hi ha un petit desnivell que s'ha de tenir un xic de cura, però no és difícil de passar. 

Vam passar per la platja del Garbet i aquí el camí es separa de la costa i ens vam dirigir cap a l'interior, creuant per sota la línia del tren, en aquest tram el camí va ser una petita pujada d'uns 70 metres de desnivell, sortint a la N-260 al Coll de Sant Antoni. En aquest punt ja podíem veure el poble de Colera i vam continuar la marxa cap allà. Baixant pel camí vam passar a prop del càmping Sant Miquel i després vam arribar al poble de Colera i ens vam dirigir cap a la platja del poble, la Badia de Colera.

Allà vam fer-nos el nostre camí, ja que no vam trobar cap marca, ni camí, però el que vam fer va ser seguir la costa. Vam passar per la Roca Blanca, la Punta del Pi, lloc on vam dinar amb unes vistes impressionants i resguardant-nos del vent.

Vam seguir la nostre camí vorejant el mar i després de creuar l'urbanització de la Rovellada, vam agafar un camí semi-marcat i ens vam enfilar muntanya amunt fins arribar al Coll del Frare, lloc on ja vam veure el nostre destí final Portbou. Ja en aquest punt, vam seguir el GR-92 que ens va dur fins al poble. Allà vam visitar el poble, la platja i vam tornar cap a Llançà amb tren.

Temps de la ruta: 4 hores de marxa efectiva.

Temps de tornada: 7 minuts amb el mitja distància de Renfe

Nivell: 2 sobre 5

Distància: Aproximadament uns 12 Quilòmetres

 

Reportatge fotogràfic de la ruta

(PROPERAMENT)

 

 

Vídeo

(PROPERAMENT)

Santuari de Cabrera

Dissabte 21 d'abril de 2012

El passat dissabte 21 d'abril, malgrat el mal temps ens vam atrevir a fer una sortida que ja teníem programada des de feia molts dies.
Vam sortir a una hora molt correcte a les 9 del matí, ja que aquesta era una excursió matinal i per tant no calia fer cap esforç i aixecar-se gaire tard... El camí fins al punt de sortida de la nostre ruta no té cap dificultat, ja que només s'ha d'anar per l'antiga carretera de Vic, passant per Cantonigrós, després d'un pont i una curva a l'esquerra, es veu un trencant a la dreta, en el qual ja hi ha un rètol indicatiu de rutes on hi apareixen vàries rutes, entre elles la de Pla d'aiats.
Seguim aquesta pista fins aproximadament a la casa d'Aiats.
Vam deixar el cotxe quasi a tocar d'aquesta masia, vàrem passar pel costat i de seguida ens vam enfilar cap al Grau de l'Escaleta, d'aquí el seu nom... el camí no té cap pèrdua, però s'ha d'anar en compte i seguir les marques i/o fites que  alguns excursionistes van deixant per no perdre el camí. Aquest dia la pujada es va fer un xic llarga, ja que vam trobar  molt de fang i en alguns moments vam haver de suportar el vent, boira i una fina pluja que va estar a punt de fer anul·lar la pujada i tornar al cotxe.
Vam optar per seguir caminant i seguint el camí vam sortir a les cabanyes del Pla d'Aiats, un cop aquí vam anar a la dreta i ens vam acostar fins al mirador del Pla d'Aiats, però l'ùnica cosa que vam veure, va ser la boira i el vent... Aquí la foto de rigor...
En veure la situació del temps vam obtar fins a seguir el camí fins el trencant de Cabrera i anar a buscar el cotxe, vam seguir el camí marcat, altre cop no té pèrdua. Vam passar pel costat del Puig Flaviol, pel Coll d'Aiats i pel costat del Puig dels Llops, sortint a les escales per accedir al Santuari de Cabrera, on inesperadament el temps va canviar a millor i fins i tot va sortir el sol. En veure això vam decidir de pujar al Santuari, per les escales, passant pel costat de Sant Bernat, patró dels excursionistes.
Vam visitar el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera i vam acostar-nos fins al punt geodèsic de Cabrera a una alçada de 1.308 metres. Des d'aquí vam fer les tradicionals fotos i vam contemplar la vista que ens oferia el lloc, Olot, la Mare de Déu del Mont, el Comanegre i Pic de les Bruixes, el Canigó, etc.
Vam baixar per les escales contemplant altre cop les vistes i vam tornar cap al cotxe pel camí que baixa per la Coma d'Aiats i alhora segueix el torrent d'Aiats, el camí està molt marcat i ens porta fins al Mas d'Aiats.

Temps de la ruta: 3 hores de marxa efectiva.

Nivell: 2 sobre 5

Distància: Aproximadament uns 8 Quilòmetres

Reportatge fotogràfic de la ruta

Recorregut de la ruta

El Bassegoda

Dissabte 21 de gener de 2012

Ruta a un dels cims més emblemàtics de la Garrotxa, el Bassegoda amb una alçada de 1.373 metres, no és un dels cims més alts, però potser un dels que la gent li té més respecta, ja que no té un camí molt marcat i poc concorregut.

Vam quedar ben d'hora, com diria en Guardiola, a les 8 del matí a montagut i allà vam fer dos cotxes per tal de poder pujar el màxim a prop del cim. 

Vàrem agafar la pista que va en direcció a Ca n'Agustí, però just abans d'arribar al Mas la Plana, hi ha un esplanada on vam deixar els cotxes. Allà va ser on va començar la nostre ruta, si es segueixen les marques grogues d'itinerannia no té pèrdua, però nosaltres també vam seguir les marques verda i vermella.
El camí passa molt a prop  Ca n'Agustí, vam passar per una part molt obaga, fent una pujada intensa, però sense massa problema, ja que el més dur, encara és per arribar. Passem molt a prop del torrent del Tumany on fem la parada tècnica per esmorzar i agafar energies per continuar la marxa.
Després d'unes quantes pujades arribem a l'ermita romànica de la Mare de Déu de les Agulles, ermita del segle XII, que rep el nom de les dones que pujaven fins a l'ermita i canviaven les seves agulles per les que estaven clavades en la imatge de la mare de déu.
El camí després de l'ermita no té massa problemes, ja que només cal seguir la pista fins arribar al Coll de Riu, que es troba a 990 metres d'alçada. A partir d'aquí és quan el camí es complica ja que no està marcat i t'has de guiar pel sentit comú i per les fites que altres excursionistes han anat marcant.
Trobem de seguida una primera grimpada, però s'ha d'anar en compte, ja que hi ha un estimberri just al darrera... Després d'això una pujadeta fins arribar a la tartera, que per pujar sense problema és millor anar de quatre grapes, ja que sinó fas un pas endavant i dos endarrere... Després d'aquesta senyora pujada el camí es torna més planer i ja només queden les dues grimpades equipades amb una cadena i ganxos, però sense perill a no ser que es pateixi de vèrtic.
El cim del Bassegoda té una panoràmica increïble, es pot veure si el dia ho permet el golf de Roses, la Catalunya Nord, el massís del Canigó, Bastiments, etc. En Xevi P., va fer una foto 360º, que en quan la tingui la penjaré... A més el Centre Excursionista Olot, va col·locar una placa amb un fragment de la punyalada.
Després d'estar al cim una bona estona, fent les fotos de rigor al cim, vam baixar i vam agafar un altre camí, però va ser la nostre equivocació, ja que quasi tota l'estona vam estar fent el camí de baixada, sense cap camí marcat i obrint camí, però es va fer!!
Després d'una bona estona de baixada i gràcies al Iphone d'en Josep vam aconseguir arribar fins a l'ermita de les Agulles, lloc on vam dinar.
Un cop més tranquils i amb l'estomac ple, vam agafar la pista que ens portava altre cop al cotxe.
Va ser una ruta molt maca, divertida i un xic arriscada, però va valer la pena!!!
Aquesta ruta, la vam fer: l'Adrià P., en Xevi P., en Josep C., la Sandra P., en Jordi C. i jo (Carles).

Temps total de la ruta: Quasi 7 hores (amb esmorzar, dinar i una bona estona al cim)
Nivell: Jo posaré un 3 sobre 5, per les zones de grimpada i la tartera.
Distància: Un 11 quilòmetres

Reportatge fotogràfic de la ruta

Mostra-ho tot

Obteniu el vostre

Recorregut de la ruta

Vídeo (PROPERAMENT)

BON ANY 2012!!

Espero que aquest any sigui millor que el 2011!!!

Us deixo una bona foto per acabar l'any i començar-lo amb bon peu!!!

(La pròxima sortida del 2012, serà el Bassegoda, per això aquesta fotografia...)

Esmorzar de les Maries

Dilluns, 26 de desembre de 2011

Aquest dia de Sant Esteve, vam fer una marxa, altre cop amb el GECA, en aquesta ocasió vam comptar amb la presència d'en Josep C., en Xevi P., la Núria G., en Jordi C., la Sandra P., la Raquel V. i jo (Carles).

Tal i com diu la marxa va ser una ruta per anar esmorzar, ja que no presentava quasi cap dificultat.

Vam començar passades les vuit del matí i ens vam dirigir en direcció a l'Est per agafar el camí que ens portarà cap a La Cau, després de passar per aquí el camí es comença a enfilar fins a El Cassalot, on ens trobem unes parets i ens imaginem el que podia ser aquesta casa i les condicions que havien de suportar, continuem la marxa aquesta vegada de pujada fins al Coll Ses Arques i continuant fins al Coll d'Ùria, on des d'aquest punt es pot contemplar, els paisatges de la Garrotxa, la Selva i Osona. 

Un cop passat aquest punt, ja de baixada agafem la pista que ens porta a Sant Feliu de Pallerols, baixant per la pista que passa per la Fàbrega, un cop passat el Mas Riubrugent, fem una parada tècnica per esmorzar, on ens esperen els cuiners del GECA, amb botifarres i cansalada a la brasa, aigua, vi, ratafia i cafè.

Després de l'esmorzar anem a visitar el Pou del Glaç, la Font del Mosquer, després d'aquestes visites, agafem la via verda, en direcció cap a Olot, però a l'alçada de l'ermita de Santa Cecília, fent parada vam començar una pujada, un xic forta fins arribar a la Baga, on "viuen" uns sense aigua ni llum...

Després d'aquí tornem resseguint el mateix camí de pujada, fins arribar altre cop a Sant Esteve de Bas.
Va ser una bona ruta per cremar els excessos que vam fer pel sopar i el dinar de Nadal. Com sempre cal felicitar el GECA, pel seu itinerari, els seu bon fer i la seva companyia. Esperem fer-ne alguna més amb ells.

Temps total de la ruta: 5 hores i 18 minuts, amb la parada de l'esmorzar inclòs.
Nivell: 1 sobre 5.
Distància: 17 quilòmetres i 66 metres.

Resum fotogràfic de la ruta

Recorregut de la marxa

(Aquesta vegada no he fet cap vídeo, fins la próxima!!!)

Sant Nicolau 2011 - Marxa popular

Dimarts 6 de desembre de 2011

Ruta feta amb la bona companyia de l'Abert P., en Xevi P, en Josep C., el Grup Excursionista GECA de Sant Esteve d'en Bas i jo.

El punt de sortida d'aquesta ruta era el Coll d'Ùria, però abans ens hem anat apuntar al local del GECA que es troba a Sant Esteve d'en Bas. 

Hem agafat el cotxe d'en Josep i hem fet un tram de curves fins arribar al Coll d'Ùria, on un senyor amb un xic d'estres anava aparcant els cotxes, però sense cobrar ni un duro....

Després de deixar el cotxe i fer els corresponents estiraments (poca broma amb això, ja que s'eviten lesions) comencem la ruta. Deixant a la nostra esquena l'aparcament ens hem anat enfilant, primer en direcció a la Salut i després en un trencant a l'esquerra en direcció a la Feixassa, que no és altre cosa que una antiga casa que es troba actualment en estat ruïnós, el camí actual travessa per l'interior de la casa i encara es pot observar el forn i la porta... S'ha fet la broma com no de dir: L'últim que tanqui la porta!!! 

Hem continuat pujant i suant, però amb un pendent progressiu i no massa elevat. Mentre pujàvem veiem roques i alguna que altre cova, que enlloc d'anar recta al terra s'enfonsava cap avall (Del tipus de les escletxes de la Freixeneda). 

El camí fins arribar a la masia de Roca Roja, ha estat bastant semblant del que hem trobat des de que hem deixat el coll, ja que creuàvem boscos de faigs i roures tota l'estona. 

A la masia hem fet altre cop un reagrupament de grup i tots junts ens hem dirigit fins al restaurant Braseria El Coll, baixant pels camps del Mas del Torrent, hem esmorzat pa amb tomata i embotit, tot això a fora del restaurant i després de fer aquest bon àpat sempre ve de gust un cafetó, que l'hem anat a fer a El Coll, això cadascú se l'ha pagat...

Hem continuat la marxa ara sí, amb la panxa plena, en direcció a Falgars, però abans d'arribar-hi hem girat a la dreta per anar a parar a l'Hostal del Grau, lloc on comença el camí Ral de Vic a Olot.

S'ha baixat passant de llarg la mina dels bandolers i ja quasi al final del camí hem girat cap a la dreta i ja no hem deixat el camí fins a arribar altre cop al Coll d'Ùria.

Aquesta és la segona vegada que faig la marxa popular de Sant Nicolau, amb el GECA i espero que no sigui l'ùltima ja que a part d'organitzar una activitat que m'agrada molt, fan les rutes molt dinàmiques gens avorrides.

Fins la pròxima que suposo que serà, l'esmorzar de les maries!!!

Temps total de la ruta: 5 hores i 15 minuts. S'ha de restar una hora i una mica més, o sigui total de la ruta més o menys unes 4 hores.
Nivell: Un 2 sobre 5. ( Intermitja tirant a fàcil)
Distància: Uns 14 quilòmetres i 88 metres.

(Dades passades gràcies a l'Iphone 4s d'en Josep i també el recorregut)

Resum fotogràfic de la ruta

Recorregut de la marxa

Vídeo de la marxa

Salt del Sallent, Mas el Sallent i Santa Magdalena

Divendres, 30 de setembre de 2011

Aquesta vegada faig l'excursió amb la Raquel, ja que li he promès moltes vegades que la portaria al Salt del Sallent.

Hem quedat a les 8:00 hores del matí, hem agafat un cotxe i hem pujat per la carretera fins al Pla d'en Xurri, antic pins de Can Turó, allà per no perdre el costum, fem un xic d'estiraments i ens posem les botes.

Comencem a caminar i agafem la pista que posa, "El Salt del Sallent per les escales", al cap de dos minuts trobem un cartell amb la direcció al Salt del Sallent pel camí dels matxos, però jo pensan que potser aniriem més ràpids anem per les escales, el camí no és fàcil, però el problema és l'alçada i que agafes molta altura amb pocs metres.

Anem fent, amb més d'una bufada, però es fa... Jo ja l'havia fet la setmana anterior amb en Joan Carles i vam pujar dels pins al Salt en 45 minuts, però aquesta vegada vam trigar una hora llarga, però com que anavem a disfrutar del dia, ni vaig mirar l'hora d'inici i hora d'arribada. Ens vam acostar fins al Mas el Sallent i l'hi vaig ensenyar com l'estan rehabilitant i després vam tornar pel mateix camí fins al Salt, on tocava fer un bon esmorzar per recuperar les forces.

Ja amb les forces recuperades vam agafar la pista que porta fins al Refugi de Santa Magdalena, de la mateixa manera que en pujar ens ho vam pendre amb molta calma i anar xerrant i observant el paissatge, ens vam trobar a l'esplanada de Santa Magdalena.

Vam visitar l'entorn, més fotos de rigor i vam deixar per un altre dia la pujada al Puigsacalm i el Puig dels Llops, vam agafar el camí de les Olletes, però com sempre se'm fa molt llarg la baixada, per sort que vam para una mica a visitar l'ermita a dintre la cova i tornar a baixar.

Va ser una sortideta molt maca, però si no es vol pujar tant ràpid i baixar amb sense tant de desnivell, el meu consell és que es pugi i es baixi pels matxos, aquí deixo el meu consell...

Fins la pròxima, espero i desitjo que sigui al Puigmal!!!

Resum fotogràfic de la ruta (PROPERAMENT)