El Taga

Dissabte 28 de maig de 2011

Aquest dia en Josep, en Xevi i jo, vam decidir d'anar a fer un cim amb cara i ulls, com és el Taga. És d'aquells cims que a tot el que li agradi anar a la muntanya hi ha pujat o té intenció de pujar-hi alguna vegada. En el meu cas, és el segon cop que el feia. L'última vegada al desembre del 2010, amb la companyia d'en Ramon i en Xevi.

Vam quedar amb en Josep a una hora decent, a les 9 del matí, vam sortir de casa seva amb el 4x4 en direcció a Ogassa, en menys d'una hora ja erem a l'aparcament de Sant Martí d'Ogassa on vam deixar el cotxe, vam fer uns quants estiraments per començar la pujada.

La nostre sorpresa va ser que hi havia boira, no la suficient per retirar-nos, vam pensar que la boira marxaria al cap d'unes horetes, ...

Hi ha varis camins per pujar al Taga, jo vaig optar per fer el mateix que m'havia portat el meu amic Ramon, ja que només cal seguir la marca circular amb l'interior blanc i verd a l'interior, no té pèrdua.

El camí comença a agafar alçada ràpidament i el bufets també quasi al mateix temps, per això calma i no començar massa forts ja que hi ha pujada per estona.

Al cap d'uns vint minuts de pujada ens trobem amb l'abeurador de la font del Freixe, aquest cop amb molta boira, a partir d'aquí és quan la pujada va fent ziga zagues i comença potser la part més dura de la pujada.

Un cop hem superat la pujada arribem a la Portella d'Ogassa, ja portem quasi una hora, el temps aquí semblava que ens donaria una mica de marge i podriem veure un paissatge fantàstic, però era una il·lusió, ja que el vent ens portava núvols, boira i fred...

A la Portella d'Ogassa ens dirigim cap a l'Oest a la  nostre Esquerra, perquè sinó ens n'aniriem cap al Puig Estela, en aquest punt vam optar per recuperar energies i esmorzar, un cop recuperats, vam començar l'ascens al Taga, en 1hora i 40 minuts erem al pic del Taga, però el temps no anava a millor, ens vam fer les fotos de grup i les individuals al cim.

L'anecdota arriba quan ja estavem a punt de marxa, ens arriben dos excursionistes veterans i només d'arribar diuen: "Per fi ja hem arribat al Puig Estela". Jo me'ls vaig quedar mirant i els hi vaig dir que s'havien equivocat bastant de muntanya... Aclarit el tema, a mitges per ells vam començar a baixar i a la Portella d'Ogassa vam veure un canvi de temps, tota la boira i el mal temps s'havia quedat al 2.000 metres d'alçada.

El camí de baixada es sencill, l'ùnic que s'ha d'anar en compte de no patinar, però no presenta cap dificultat.

Altre cop a baix a Sant Martí d'Ogassa, vam anar a fer la visita a l'ermita romànica i ens van venir a rebre el cavall i l'ase altre cop.

Total de la ruta: 3 hores i 15 minuts, amb parades, esmorzar, fotos al cim, fotos de l'esglèsia i canvi de calçat a baix a l'aparcament, o sigui una bona matinal per fer un dia amb poc temps.

Dificultat: 3 sobre 5, més que tot per la pujada.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats amb el Google Earth

Vídeo

Ruta per l'Alta Garrotxa

Dissabte, dia 21 de maig de 2011, vam fer una ruta per l'Alta Garrotxa.

La ruta que vam seguir va ser: La presa del Gomarell, l'antic molí de Sant Aniol, Sant Aniol d'Aguja, el Salt del Brull, Salt de la Núvia, la Quera, Talaixà i Pont de Valentí.

Vam començar ben d'hora al matí i ens vam dirigir cap a Montagut, on allà ens esperava en Josep, amb el seu 4x4. Vam agafar la pista en direcció a Sant Aniol, però la nostre sorpresa va ser que la noia que hi ha a la barrera ens va dir que haviem d'aparcar en el primer aparcament ja que els altres ja estaven ocupats.

Vam deixar el cotxe, tal i com ens van dir i vam començar a pujar pista amunt, més o menys a uns deu minuts d'on vam aparcar el cotxe, vam trobar una intersecció de la pista i la de baixada hi havia una cadena, el nostre camí era cap on hi havia la cadena, vam continuar per la pista, travessant el riu, que baixava amb un cabal bastant bo.

Continuant per la pista que ens porta a Sant Aniol, trobem les restes de la farga, d'un molí, etc. El camí fins aquí és molt planer i no té cap problema, de seguida trobem un trencant a la dreta que ens indica el camí cap a Sant Aniol, a seguir-lo, vam travessar altre cop la riera, aquí uns amb més problemes que d'altres... El camí passa entre mig de bosc per tan és agradable de fer en qualsevol època de l'any, continuant per la pista arribem fins a la presa del Gomarell, aquí ens vam fer una foto del grup, varem continuar pel camí  de la dreta de la presa, venint de Sadernes, el camí és un pel estret, però no presenta cap tipus de problema per caminar i tampoc per orientar-se ja que el camí està degudament marcat. Creuem un primer pont fet el 2007 i després arribem al pont estrella, el pont penjant que es va substituir, els troncs per aquest pont, entre tots els ponts i arrenjaments que s'hi va fer, va suposar uns 21.000 €, ja que va caldre portar els materials amb un helicopter...

Continuant pel camí, arribem a una esplenada, amb un gran arbre al mig, si ens hi endinsem podrem veure les ruines de l'antic molí i encara es pot veure una de les pedres que s'hi feien servir per moldre el gra. En aquest molí, en la novel·la de la punyalada, és on en Marià Vayreda, va fer que la Coralí hi visqués en aquest lloc. Després d'haver vist aquest lloc tan emblemàtic i curiós, ens vam dirigir cap a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, després de travesar altre cop un altre pont penjant, va donar la curiositat que estaven arreglan la zona, ja que el dia 12 de juny es celelbra l'aplec de Sant Aniol o conegut també del Francès. També és un dels altres actes que surten en la novel·la la punyalada.

Després d'esmorzar a Sant Aniol, ens vam dirigir al Salt del Brull, fent alguna escalada i saltada de pedra en pedra, vam tornar al punt d'inici, vam agafar el camí marcat amb el GR11 que ens porta cap a Talaixà, després de passar per zona de bosc, el camí va anar agafant alçada ràpidament i vam passar pel Salt de la Núvia. La llegenda me la reservo, per una altre excursió que feu amb mi, així m'escoltareu...

Després de passar pel Salt de la Núvia, després de caminar una estoneta pel sol, vam arribar a la Quera, una antiga masia pairal, de la qual ja només li queda una paret i poca cosa més, tot una pena!!!

Continuant el camí ben senyalitzat i fent una rampeta vam arribar a Talaixà, primer de tot vam trobar el refugi de Talaixà, propietat del Centre Excursionista d'Olot i una mica més amunt trobem l'antic poble amb l'antiga esglèsia de Sant Martí de Talaixà, on antics monjos procedents de Sant Aniol, la van fundar al Segle XI, aproximadament.

Després de menjar aquí a Talaixà ens vam dirigir cap a Pont de Valentí, per un sender ben marcat, però amb l'inconvenient que hi havien moltes pedres, però sense problema ni de caure i ni de perdre's ja que és anar baixant tota l'estona.

Durada de la ruta: 7 hores, amb parades, explicacions del guia (xerrava massa o reconec), fotos, visites, esmorzar i dinar.

Nivell de la ruta: 2 sobre 5

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Vídeo de la ruta

La Mola

Diumenge 10 d'Abril de 2011

Diumenge vam pujar a la Mola, vam seguir el camí dels Monjos, vam començar a la urbanització de Matadepera.

Per trobar el camí dels monjos, s'ha de ser de la zona, ja que no està indicat, però per sort del nostre guia que ens hi va portar. Vam començar ja a pujar i pujar, la primera pujada ens va fer suar, a més durant la pujada poca estona d'ombra vam tenir. Tot i ser un lloc molt concorregut, no vam trobar massa gent la primera part de la ruta.

En llocs puntuals si que vam trobar cua per exemple en alguns llocs on s'havia de grimpar, haviem de regular l'accès ja que els que baixaven i els que voliem pujar no passàvem tots a l'hora.

L'excursió tal i com em pensava no és de nivell gaire alt, però hi ha algunes rampes i les pedres tan llises, de tanta gent passar-hi potser la faria de nivell mig. Moltes families portaven els fills, però és una zona un pel complicada pels nens.

Així un cop a dalt, amb la Raquel ja hem començat la nostra fita, hem fet el primer cim de la comarca del Vallès Occidental, La Mola a 1.104 metres d'alçada, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Al cim vam fer una visita al Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt, on actualment és un Museu-Restaurant, millor no comprar res a dalt, ja que el preu és una mica alt...

Un cop a dalt amb la Raquel, vam dir que aquest és l'inici dels 40 que encara ens queden!!

Dificultat, 2 sobre 5.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Primer cim dels 41 que tenim a Catalunya.

Pla d'en Xurri, Santa Magdalena del Mont, Puigsacalm.

Dissabte 26 de març de 2011

Aquest dissabte, vam tornar a fer una sortida, era també una sortida que per en Xevi era especial, ja que sempre havia tingut ganes de pujar al Puigsacalm. Aquest cop a la ruta erem, en Josep, en Xevi i jo.

Vam quedar a una raonable a Olot, després ens vam dirigir cap al Pla d'en Xurri o Els Pins de Can Turó, com sempre s'havia dit. Allà vam deixar el cotxe, vam travessar la zona de pins i vam agafar la pista que que ens portarà fins a una tanca que impedeix que passin cotxes.

A uns metres d'aquesta tanca ja comença el camí dels matxos, el camí comença molt fort al principi, però a mesura que vas pujant trobes que no és tan fort com pujar per les Olletes, ja que el camí allà guanya alçada molt ràpidament, aquí encara hi ha trossos que et fa suar de valent. El camí està molt ben senyalitzat, ja que en tot el camí es té la fita a la vista. Nosaltres el vam trobar un pel brut de roques, troncs, degut al temporal que hi va haver la setmana passada, tot i així encara no hi havia massa fang i el camí es va fer sense cap incidient.
Pel camí vam trobar un mirador on vam poder observar el Salt del Sallent i el Mas el Sallent.

Vam arribar a la pista que va a Santa Magdalena del Mont, aquest lloc s'anomena Els Restobles, ja haviem fet una bona pujada i ara tocava esmorzar, en la pujada vam tardar una hora i trenta minuts aproximadament.

Després d'haver recuperat forces vam seguir la pista i igual que el camí, la pista estava amb molt mal estat i fins i tot hi havia un punt on un desprendiment de pedres tallava la pista d'accès al refugi. El camí però no té cap complicació i mentre anavem parlant i fent alguna que altre broma per la pista arribem al refugi Emili Triadú i Santa Magdalena del Mont. Aquell dia, però les vistes no eren massa bones ja que hi havia calitja i no es veia massa res...

Despés de fer unes quantes fotos al refugi ens vam dirigir cap al nostre objectiu, pujar al Puigsacalm, vam pujar pel camí dels Llops, pujada feta en una altre ruta, el camí estava igual o més net. En uns 50 minuts vam arribar per fi al Puigsacalm, aquí si, moltes fotos amb la bandera, el cim, però de les vistes, poques, per culpa de la calitja...

De baixada del Puigsacalm, vam fer un altre cim, el Puig dels Llops i després d'haver fet aquests dos cims, vam decidir de dinar.

Vam baixar en direcció a Santa Magdalena del Mont i després vam agafar el camí de baixada cap a les Olletes. El camí de baixada és feixuc i cansat, almenys per mi, ja que prefereixo les pujades o planers abans que les baixades.

Arribada a l'ermita de les Olletes, fotos de grup i cap a baix...

Mentre baixavem pel camí cap a Can Turó, vam començar a notar algunes gotes, però vam pensar que eren dels arbres, però a l'alçada d'aquest restaurant se'ns va posar a ploure...

Ja un cop al cotxe i amb 7 hores a les nostres cames, amb parades, fotos, esmorzar i dinar, dos trons van donar pas a una tempesta d'aigua...

Ens vam mirar i vam dir del que ens hem salvat!!

Una ruta molt maca de fer, l'únic problema que hi ha és l'altitud que hi ha, per tan s'ha d'estar acostumat a caminar amb desnivells, ja que hi ha pujades i com no, baixades.

Dificultat, 3 sobre 5.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Joanetes - Sant Miquel de Castelló

Dissabte dia 19 de març de 2011

Aquest dissabte vam quedar amb en Josep, en Jordi, la Núria, en Xevi i jo, per fer una sortida i estirar les cames, ja que feia dies que no sortia per la muntanya.

Vam quedar a una hora prudencial a les 9 del matí, vam agafar els cotxes i vam arribar al pàrquing de Can Barris a les 9:22 minuts, allà vam agafar la carretera i vam començar a pujar, vam trobar un pal indicador que ens informava que a Sant Miquel de Castelló hi havia una hora, passant per les gorgues de Joanetes. Vam agafar aquest camí.

Vam travessar la riera de Joanetes que baixava amb una aigua molt neta, continuant el camí vam passar pel costat de varies masies habitades, de seguida vam trobar el camí marcat d'Itinerannia i vam seguir-lo sense cap mena de dificultat.

El camí era un pèl enfangat degut al temporal d'aigua que ens va afectar a la comarca i el camí segurament havia de ser una riera per la qual segurament baixava molta aigua. El camí no té cap dificultat, només alguna pujada que et fa suar una mica.

Vam passar per una esplanada on hi havia uns ases molt simpàtics que ens van venir a rebre i fins i tot es van deixar tocar per en Xevi.

Vam anar pujant sense fer cas del temps ja que el nostre objectiu era passar el matí de dissabte d'una manera diferent. Vam arribar al refugi-ermita, vam fer fotos, vam menjar i vam llegir l'història del lloc.

Mentre anàvem pujant els explicava la història i més d'un segur que es pensava que inventava...

Després d'estar una estoneta al lloc ens vam acostar fins al Mas Pibernat, ara en reconstrucció i vam tornar cap al cotxe desfent el camí que haviem fet de pujada.

Vam sortir a les 9:22 del parquing de Can Barris i a les 13:22 tornavem a ser al pàrquing. Més o menys una ruta d'unes 4 hores, amb parades, fotos, esmorzar i alguna relliscada, sense cap mal major.

Ruta molt fàcil de fer i apte per tothom.

 

Resum fotogràfic de la ruta

 

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

 

Els Hostalets d'en Bas, Falgars, Santuari de Cabrera, Pla d'Aiats, Puig Sabastida, Pujolriu i els Hostalets d'en Bas

Dimecres, 9 de març de 2011

A les 7 del matí, hem quedat a l'aparcament dels Hostalets d'en Bas, arribem allà, després d'aparcar comencem a fer les presentacions, ja que jo era el primer cop que anava amb aquell grup, d'allà només coneixia amb en Florenci i amb en Ramon. Un cop vam fer les presentacions vam començar a caminar, la marxa va començar bastant dura ja que aquest grup de gent, prejubilats la majoria d'ells porten un super ritme, el motiu és que quasi totes les setmanes fan d'una o dues sortides. Vam enfilar el camí que passa per Can Clapera i després de pujar les primeres pujades, que ja treiem la llengua, vam trobar la pista que aniria fins a Falgars, allà nosaltres els que anavem davant anavem seguint les marques d'Itinnerania, però anavem malament, perquè en Jordi el guia ens volia fer passar per un altre camí que ens hagués portat fins a un salt d'aigua, vam pujar una mica més a un ritme potser més alt, després en una clariana vam seguir un camí fressat i ens va dur cap al camí que voliem agafar, aquest és el camí de la portallera. Passem per una riera, aquí s'ha de posar els peus a l'aigua, ja que les pedres patinent molt, vam seguir el camí i veiem el salt que ens volia ensenyar, però des d'una altre vista... Vam anar pujant i trobem la Portella, que no és res més que les restes d'una paret amb una porta, anem pujant i pujant fins a arribar a Falgars, amb un temps record... Quan vam ser a dalt, ens vam desviar i vam baixar unes escales dretes i que patinaven, per anar a veure el Salt de la Coromina, impressionants vistes, a més encara hi ha el motor per fer electricitat que abastia Falgars, una mica d'història, tornem a pujar aquestes escales i anem cap a Falgars.

A Falgars me'n adono que el poble ja no és el que era, ara tot és allotjament rural... L'únic que queda és l'esglèsia de Sant Pere de Falgars i un petit cementiri molt bonic. Continuem la marxa pel mig de la pastura d'unes vaques i en Florenci m'explica que són de bona qualitat, no hi entenc jo de vaques...

Al cap de poca estona de passar per Falgars el grup, va voler parar a esmorzar, ja tocava després de la suada. Recuperem força gràcies a l'entrepà i a "La Margarita" que en feia de dies que no la tocava i catava...

Un cop recuperats i menjats ens vam dirgir cap al Puig de les Cabres, ara ja es veia més a prop Cabrera.

Vam passar pel Molí de la Faja, abandonat, pel camp de Falgars, camp de les saleres i camp samata, això va ser una delicia, planer amb alguan pujadeta, però de cop un desnivell brutal davant nostra, haviem de pujar a l'Osca de Cabrera, que es trova a 1308 metres i nosaltres estavem a 1073 metres...

Es va fer la pujada amb alguna parada tècnica, però un cop a dalt la vista va valdre la suada. Des de dalt de Cabrera es podia observa tan la vessant de la Garrotxa com d'Osona. Al Santuari de Cabrera ens vam trobar un grup d'excursionistes que ens van obsequiar amb una cata de la seva margarita, vam fer una volta pel santuari i cap a vall, per unes escales dretes i ...

Vam anar en direcció al Puig dels Llops i en direcció al Pla d'Aiats, on al final d'aquí hi ha un cingle com els de Tavertet, Rupit, etc. Amb un mirador molt macu.

Vam baixar pel baixant del Llop i en direcció al Coll de Sabastida, on alguns ens vam enfilar cap al Puig Sabastida on vam fer fotos que es veia Falgars, Sant Esteve d'en Bas i al fons Olot. Vam baixar altre cop i ens vam anar cap a la Cabana de Santcrist on només hi queda el paller ja que la casa la van treure pedra per pedra i ara ja nomes queda els fonaments.

Vam anar en direcció a Can Pujolriu on haviem de veure la casa, allò semblava un poble i el Roure de la Mestressa, que el vam veure tallat... El masover va dir que va caure en un dia de molt de vent. La casa és impressionant, anem baixant altre cop.

Vam anar baixant per la Tosa de Pujolriu i cap als Hostalets d'en Bas altre cop.

És una marxa llarga i dura, per mi va ser d'un grau de dificultat de 4 sobre 5. Desrpés d'això ens vam anar a dinar el Restaurant Can Font dels Hostalets d'en Bas d'on ens vam recuperar. Vam arribar al restaurant més o menys a tres quarts de tres, per tant una bona caminada.

Resum fotogràfic de la ruta

Ruta amb el Google Earth

Vídeo

Adjunto el link del wikiloc, del guia de l'excursió, en Jordi Freixa. On podreu trobar la ruta ben explicada amb pèls i senyals:

Enllaç amb Wikiloc d'en Jordi Freixa

De Rupit al Salt del Sallent

Diumenge, 6 de març de 2011

Aquest diumenge vam fer una excursió molt fàcil, amb la Susanna, en Marc, l'Elisa, en Josep, la Raquel i jo.

Vam quedar ben d'hora a Olot i vam anar fins a Rupit amb el cotxe, allà per no tenir problemes d'aparcament, vam deixar el cotxe just a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble, en el qual s'ha de pagar un preu simbolic d'un euro.

Després de deixar el cotxe en l'aparcament, vam travessar el pont penjant que hi ha a Rupit, ens vam dirigir cap a l'esglesia barroca de Sant Miquel, es baixen unes escales que hi ha just al costat de l'esglèsia i just es troba un pal informatiu on indica vàries rutes per anar fins al Salt del Sallent.

Nosaltres vam optar per anar pel de l'esquerra, es baixen unes escales i es passa per sota d'una escala, aqui s'ha d'anar en compte amb les banyes... Un cop superat aquest tros, es segueix un caminet que esta completament fresat, on també hi vam trobar marques de color groc.

El diumenge hi vam trobar un xic de fang, perquè el dijous hi havia nevat, però el camí per l'estiu o en època de sol, no hi ha d'haver cap problema. El camí no té pèrdua ja que tota l'estona va seguint la riera i arriban un moment en el qual s'ha de creuar un afluent de la riera de sallent, és un tram molt fàcil, l'ùnic que s'ha de tenir en compte és no relliscar i quedar xop/a.

Anem seguint ara el camí per dintre un bosc d'avellaners, el camí tot i no esta marcat, és bastant orientatiu, perquè s'ha d'anar seguint la riera, per trobar el salt.

Al cap d'una estona arribem al Salt de Sabaters i just al camí hi ha la Font de la Pomareda, d'on hi surt una aigua fresca i molt bona.

Anem seguint el camí i en uns deu minuts arribem al Salt del Sallent, com que hi vam arribar molt d'hora encara no hi havia quasi gent, vam fer algunes fotos i després ens varem anar fins al mirador on hi ha unes baranes i des d'on la gent que té vertigen pot observar amb més calma i tranquilitat la bellesa del salt.

En aquest lloc vam esmorzar, coca comprada al poble, un cop marxàvem la cosa es va anar complicant, ja que tal i com deien en altres blogs, es va començar a omplir de gent i xivarri. Adeu a la tranquilitat.

Desfem el camí fins al Salt del Sallent i el travessem, alguns per dintre la riera, així netegem les sabates i d'altres per sobre les roques, ara si, toca agafar la pista que no la deixarem fins al poble de Rupit.

Mentre anem per la pista, aproximadament a uns deu minuts del salt, trobem un altre pal, on ens indica la casa de colonies ermita de Sant Joan de Fàbregues, és una ermita del segle XI, reformada, però en una zona molt bonica.

Ara si, toca agafar altre cop la pista fins al poble de Rupit, més o menys de l'ermita al poble, hi ha uns tres quilometres. En aquest temps s'aprofita per parlar i continuar admirant la zona.

En fi aquesta ruta, és d'un nivell bastant inicial, ja que no comporta cap dificultat, apte per families amb nens i a gent que tingui ganes de fer una volta per un poble molt maco i disfruta de la natura.

Nosaltres vam estar a fer aquesta ruta unes tres hores, amb parades incloses, una d'elles va ser degustar la coca.

Després de la ruta, com en quasi totes les rutes, que acostumem a fer, vam anar fer un bon dinar al Restaurant Braseria El Coll, que es troba quasi a tocar de la carretera que aniriem cap a Olot, ja està indicat amb cartells. Aquest restaurant, té unes vistes de la Garrotxa impressionants, des d'on es veu el Puigsacalm, l'Alta Garrotxa i els Pirineus, entre d'altres coses.

Resum fotogràfic de la ruta

Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth

Vídeo