Dissabte 26 de març de 2011
Aquest dissabte, vam tornar a fer una sortida, era també una sortida que per en Xevi era especial, ja que sempre havia tingut ganes de pujar al Puigsacalm. Aquest cop a la ruta erem, en Josep, en Xevi i jo.
Vam quedar a una raonable a Olot, després ens vam dirigir cap al Pla d'en Xurri o Els Pins de Can Turó, com sempre s'havia dit. Allà vam deixar el cotxe, vam travessar la zona de pins i vam agafar la pista que que ens portarà fins a una tanca que impedeix que passin cotxes.
A uns metres d'aquesta tanca ja comença el camí dels matxos, el camí comença molt fort al principi, però a mesura que vas pujant trobes que no és tan fort com pujar per les Olletes, ja que el camí allà guanya alçada molt ràpidament, aquí encara hi ha trossos que et fa suar de valent. El camí està molt ben senyalitzat, ja que en tot el camí es té la fita a la vista. Nosaltres el vam trobar un pel brut de roques, troncs, degut al temporal que hi va haver la setmana passada, tot i així encara no hi havia massa fang i el camí es va fer sense cap incidient.
Pel camí vam trobar un mirador on vam poder observar el Salt del Sallent i el Mas el Sallent.
Pel camí vam trobar un mirador on vam poder observar el Salt del Sallent i el Mas el Sallent.
Vam arribar a la pista que va a Santa Magdalena del Mont, aquest lloc s'anomena Els Restobles, ja haviem fet una bona pujada i ara tocava esmorzar, en la pujada vam tardar una hora i trenta minuts aproximadament.
Després d'haver recuperat forces vam seguir la pista i igual que el camí, la pista estava amb molt mal estat i fins i tot hi havia un punt on un desprendiment de pedres tallava la pista d'accès al refugi. El camí però no té cap complicació i mentre anavem parlant i fent alguna que altre broma per la pista arribem al refugi Emili Triadú i Santa Magdalena del Mont. Aquell dia, però les vistes no eren massa bones ja que hi havia calitja i no es veia massa res...
Despés de fer unes quantes fotos al refugi ens vam dirigir cap al nostre objectiu, pujar al Puigsacalm, vam pujar pel camí dels Llops, pujada feta en una altre ruta, el camí estava igual o més net. En uns 50 minuts vam arribar per fi al Puigsacalm, aquí si, moltes fotos amb la bandera, el cim, però de les vistes, poques, per culpa de la calitja...
De baixada del Puigsacalm, vam fer un altre cim, el Puig dels Llops i després d'haver fet aquests dos cims, vam decidir de dinar.
Vam baixar en direcció a Santa Magdalena del Mont i després vam agafar el camí de baixada cap a les Olletes. El camí de baixada és feixuc i cansat, almenys per mi, ja que prefereixo les pujades o planers abans que les baixades.
Arribada a l'ermita de les Olletes, fotos de grup i cap a baix...
Mentre baixavem pel camí cap a Can Turó, vam començar a notar algunes gotes, però vam pensar que eren dels arbres, però a l'alçada d'aquest restaurant se'ns va posar a ploure...
Ja un cop al cotxe i amb 7 hores a les nostres cames, amb parades, fotos, esmorzar i dinar, dos trons van donar pas a una tempesta d'aigua...
Ens vam mirar i vam dir del que ens hem salvat!!
Una ruta molt maca de fer, l'únic problema que hi ha és l'altitud que hi ha, per tan s'ha d'estar acostumat a caminar amb desnivells, ja que hi ha pujades i com no, baixades.
Dificultat, 3 sobre 5.
Mapa dels llocs visitats i ruta amb el Google Earth
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada