dissabte, 31 de desembre del 2011

BON ANY 2012!!

Espero que aquest any sigui millor que el 2011!!!
Us deixo una bona foto per acabar l'any i començar-lo amb bon peu!!!


(La pròxima sortida del 2012, serà el Bassegoda, per això aquesta fotografia...)

dijous, 29 de desembre del 2011

Esmorzar de les Maries

Dilluns, 26 de desembre de 2011

Aquest dia de Sant Esteve, vam fer una marxa, altre cop amb el GECA, en aquesta ocasió vam comptar amb la presència d'en Josep C., en Xevi P., la Núria G., en Jordi C., la Sandra P., la Raquel V. i jo (Carles).
Tal i com diu la marxa va ser una ruta per anar esmorzar, ja que no presentava quasi cap dificultat.
Vam començar passades les vuit del matí i ens vam dirigir en direcció a l'Est per agafar el camí que ens portarà cap a La Cau, després de passar per aquí el camí es comença a enfilar fins a El Cassalot, on ens trobem unes parets i ens imaginem el que podia ser aquesta casa i les condicions que havien de suportar, continuem la marxa aquesta vegada de pujada fins al Coll Ses Arques i continuant fins al Coll d'Ùria, on des d'aquest punt es pot contemplar, els paisatges de la Garrotxa, la Selva i Osona. 
Un cop passat aquest punt, ja de baixada agafem la pista que ens porta a Sant Feliu de Pallerols, baixant per la pista que passa per la Fàbrega, un cop passat el Mas Riubrugent, fem una parada tècnica per esmorzar, on ens esperen els cuiners del GECA, amb botifarres i cansalada a la brasa, aigua, vi, ratafia i cafè.
Després de l'esmorzar anem a visitar el Pou del Glaç, la Font del Mosquer, després d'aquestes visites, agafem la via verda, en direcció cap a Olot, però a l'alçada de l'ermita de Santa Cecília, fent parada vam començar una pujada, un xic forta fins arribar a la Baga, on "viuen" uns sense aigua ni llum...
Després d'aquí tornem resseguint el mateix camí de pujada, fins arribar altre cop a Sant Esteve de Bas.
Va ser una bona ruta per cremar els excessos que vam fer pel sopar i el dinar de Nadal. Com sempre cal felicitar el GECA, pel seu itinerari, els seu bon fer i la seva companyia. Esperem fer-ne alguna més amb ells.

Temps total de la ruta: 5 hores i 18 minuts, amb la parada de l'esmorzar inclòs.
Nivell: 1 sobre 5.
Distància: 17 quilòmetres i 66 metres.



Recorregut de la marxa
(Aquesta vegada no he fet cap vídeo, fins la próxima!!!)

dimarts, 6 de desembre del 2011

Sant Nicolau 2011 - Marxa popular

Dimarts 6 de desembre de 2011

Ruta feta amb la bona companyia de l'Abert P., en Xevi P, en Josep C., el Grup Excursionista GECA de Sant Esteve d'en Bas i jo.
El punt de sortida d'aquesta ruta era el Coll d'Ùria, però abans ens hem anat apuntar al local del GECA que es troba a Sant Esteve d'en Bas. 
Hem agafat el cotxe d'en Josep i hem fet un tram de curves fins arribar al Coll d'Ùria, on un senyor amb un xic d'estres anava aparcant els cotxes, però sense cobrar ni un duro....
Després de deixar el cotxe i fer els corresponents estiraments (poca broma amb això, ja que s'eviten lesions) comencem la ruta. Deixant a la nostra esquena l'aparcament ens hem anat enfilant, primer en direcció a la Salut i després en un trencant a l'esquerra en direcció a la Feixassa, que no és altre cosa que una antiga casa que es troba actualment en estat ruïnós, el camí actual travessa per l'interior de la casa i encara es pot observar el forn i la porta... S'ha fet la broma com no de dir: L'últim que tanqui la porta!!! 
Hem continuat pujant i suant, però amb un pendent progressiu i no massa elevat. Mentre pujàvem veiem roques i alguna que altre cova, que enlloc d'anar recta al terra s'enfonsava cap avall (Del tipus de les escletxes de la Freixeneda). 
El camí fins arribar a la masia de Roca Roja, ha estat bastant semblant del que hem trobat des de que hem deixat el coll, ja que creuàvem boscos de faigs i roures tota l'estona. 
A la masia hem fet altre cop un reagrupament de grup i tots junts ens hem dirigit fins al restaurant Braseria El Coll, baixant pels camps del Mas del Torrent, hem esmorzat pa amb tomata i embotit, tot això a fora del restaurant i després de fer aquest bon àpat sempre ve de gust un cafetó, que l'hem anat a fer a El Coll, això cadascú se l'ha pagat...
Hem continuat la marxa ara sí, amb la panxa plena, en direcció a Falgars, però abans d'arribar-hi hem girat a la dreta per anar a parar a l'Hostal del Grau, lloc on comença el camí Ral de Vic a Olot.
S'ha baixat passant de llarg la mina dels bandolers i ja quasi al final del camí hem girat cap a la dreta i ja no hem deixat el camí fins a arribar altre cop al Coll d'Ùria.
Aquesta és la segona vegada que faig la marxa popular de Sant Nicolau, amb el GECA i espero que no sigui l'ùltima ja que a part d'organitzar una activitat que m'agrada molt, fan les rutes molt dinàmiques gens avorrides.
Fins la pròxima que suposo que serà, l'esmorzar de les maries!!!

Temps total de la ruta: 5 hores i 15 minuts. S'ha de restar una hora i una mica més, o sigui total de la ruta més o menys unes 4 hores.
Nivell: Un 2 sobre 5. ( Intermitja tirant a fàcil)
Distància: Uns 14 quilòmetres i 88 metres.
(Dades passades gràcies a l'Iphone 4s d'en Josep i també el recorregut)


Recorregut de la marxa

Vídeo de la marxa

dijous, 29 de setembre del 2011

Salt del Sallent, Mas el Sallent i Santa Magdalena

Divendres, 30 de setembre de 2011

Aquesta vegada faig l'excursió amb la Raquel, ja que li he promès moltes vegades que la portaria al Salt del Sallent.
Hem quedat a les 8:00 hores del matí, hem agafat un cotxe i hem pujat per la carretera fins al Pla d'en Xurri, antic pins de Can Turó, allà per no perdre el costum, fem un xic d'estiraments i ens posem les botes.
Comencem a caminar i agafem la pista que posa, "El Salt del Sallent per les escales", al cap de dos minuts trobem un cartell amb la direcció al Salt del Sallent pel camí dels matxos, però jo pensan que potser aniriem més ràpids anem per les escales, el camí no és fàcil, però el problema és l'alçada i que agafes molta altura amb pocs metres.
Anem fent, amb més d'una bufada, però es fa... Jo ja l'havia fet la setmana anterior amb en Joan Carles i vam pujar dels pins al Salt en 45 minuts, però aquesta vegada vam trigar una hora llarga, però com que anavem a disfrutar del dia, ni vaig mirar l'hora d'inici i hora d'arribada. Ens vam acostar fins al Mas el Sallent i l'hi vaig ensenyar com l'estan rehabilitant i després vam tornar pel mateix camí fins al Salt, on tocava fer un bon esmorzar per recuperar les forces.
Ja amb les forces recuperades vam agafar la pista que porta fins al Refugi de Santa Magdalena, de la mateixa manera que en pujar ens ho vam pendre amb molta calma i anar xerrant i observant el paissatge, ens vam trobar a l'esplanada de Santa Magdalena.
Vam visitar l'entorn, més fotos de rigor i vam deixar per un altre dia la pujada al Puigsacalm i el Puig dels Llops, vam agafar el camí de les Olletes, però com sempre se'm fa molt llarg la baixada, per sort que vam para una mica a visitar l'ermita a dintre la cova i tornar a baixar.
Va ser una sortideta molt maca, però si no es vol pujar tant ràpid i baixar amb sense tant de desnivell, el meu consell és que es pugi i es baixi pels matxos, aquí deixo el meu consell...
Fins la pròxima, espero i desitjo que sigui al Puigmal!!!

Resum fotogràfic de la ruta (PROPERAMENT)

diumenge, 31 de juliol del 2011

Llançà - El Port de la Selva

Diumenge 31 de Juliol de 2011


Amb la companyia de la Sandra, en Jordi, la Raquel i jo, vam fer una ruta que feia molt de temps que teniem ganes de fer, la ruta del camí de ronda que va del poble de Llançà, fins al Port de la Selva.
Aquesta és una ruta molt fàcil de fer, tot el camí transcorre pel costat de la costa, la preciosa costa de la costa brava. Es passa per cales com la de la Farella, la de les tonyines, la del cau del llop, etc.
És una passejada molt agradable, aquesta es pot fer tot l'any, però no és massa recomanable a l'estiu o en les hores de màxima calor, degut que no hi ha fonts pel camí.
El camí no té pèrdua, ja que està tot el trajecte marcat amb les línies blanques i vermelles del GR.




Ruta feta


dilluns, 25 de juliol del 2011

El Camí Ral

Dijous 14 de Juliol de 2011

Després de molts de dies sense posar-nos les "xiruques", amb en Xevi P. vam decidir de fer una excursió, la nostra ruta per aquell dia era fer un cim dels Pirineus, però la previsió del temps indicava que faria mal temps, vam decidir fer una ruta més fàcil i propera.

Vam optar per anar a fer un tros del camí ral que unia Olot a Vic. Aquest és un camí que té una llargada d'uns 44 km de llarg i uneix les dues ciutats, passant per Les Preses, la Vall d'en Bas, la Salut, l'Hostalot, el Cabrerès (Cantonigròs i Santa Maria de Corcó), Sant Martí Sescorts i Roda de Ter, ja a la Plana de Vic.

El camí que ha estat recuperat conserva l'antic empedrat en la zona de les Marrades, també un lloc recomenat per visitar és la Mina dels Bandolers -especialment ben conservat a la zona de les Marrades- i diverses construccions remarcables, com el pont de l'Hostalot.


Ruta feta

dimecres, 1 de juny del 2011

El Taga

Dissabte 28 de maig de 2011

Aquest dia en Josep, en Xevi i jo, vam decidir d'anar a fer un cim amb cara i ulls, com és el Taga. És d'aquells cims que a tot el que li agradi anar a la muntanya hi ha pujat o té intenció de pujar-hi alguna vegada. En el meu cas, és el segon cop que el feia. L'última vegada al desembre del 2010, amb la companyia d'en Ramon i en Xevi.
Vam quedar amb en Josep a una hora decent, a les 9 del matí, vam sortir de casa seva amb el 4x4 en direcció a Ogassa, en menys d'una hora ja erem a l'aparcament de Sant Martí d'Ogassa on vam deixar el cotxe, vam fer uns quants estiraments per començar la pujada.
La nostre sorpresa va ser que hi havia boira, no la suficient per retirar-nos, vam pensar que la boira marxaria al cap d'unes horetes, ...
Hi ha varis camins per pujar al Taga, jo vaig optar per fer el mateix que m'havia portat el meu amic Ramon, ja que només cal seguir la marca circular amb l'interior blanc i verd a l'interior, no té pèrdua.
El camí comença a agafar alçada ràpidament i el bufets també quasi al mateix temps, per això calma i no començar massa forts ja que hi ha pujada per estona.
Al cap d'uns vint minuts de pujada ens trobem amb l'abeurador de la font del Freixe, aquest cop amb molta boira, a partir d'aquí és quan la pujada va fent ziga zagues i comença potser la part més dura de la pujada.
Un cop hem superat la pujada arribem a la Portella d'Ogassa, ja portem quasi una hora, el temps aquí semblava que ens donaria una mica de marge i podriem veure un paissatge fantàstic, però era una il·lusió, ja que el vent ens portava núvols, boira i fred...
A la Portella d'Ogassa ens dirigim cap a l'Oest a la  nostre Esquerra, perquè sinó ens n'aniriem cap al Puig Estela, en aquest punt vam optar per recuperar energies i esmorzar, un cop recuperats, vam començar l'ascens al Taga, en 1hora i 40 minuts erem al pic del Taga, però el temps no anava a millor, ens vam fer les fotos de grup i les individuals al cim.
L'anecdota arriba quan ja estavem a punt de marxa, ens arriben dos excursionistes veterans i només d'arribar diuen: "Per fi ja hem arribat al Puig Estela". Jo me'ls vaig quedar mirant i els hi vaig dir que s'havien equivocat bastant de muntanya... Aclarit el tema, a mitges per ells vam començar a baixar i a la Portella d'Ogassa vam veure un canvi de temps, tota la boira i el mal temps s'havia quedat al 2.000 metres d'alçada.
El camí de baixada es sencill, l'ùnic que s'ha d'anar en compte de no patinar, però no presenta cap dificultat.
Altre cop a baix a Sant Martí d'Ogassa, vam anar a fer la visita a l'ermita romànica i ens van venir a rebre el cavall i l'ase altre cop.

Total de la ruta: 3 hores i 15 minuts, amb parades, esmorzar, fotos al cim, fotos de l'esglèsia i canvi de calçat a baix a l'aparcament, o sigui una bona matinal per fer un dia amb poc temps.
Dificultat: 3 sobre 5, més que tot per la pujada.


Mapa dels llocs visitats amb el Google Earth


Vídeo